A l’economia espanyola, les dades ajustades del PIB de l’any passat indiquen que el creixement ha estat superior al que inicialment s’estimava, assolint un 3,2%, que és una xifra extraordinària des de tots els punts de vista. Això permet al govern llençar les campanes al vol, però només si ens aturem en aquesta xifra.
Si hi aprofundim, veiem que el resultat mostra que Espanya no només no supera la seva crònica dificultat de traduir els creixements totals en millors ingressos per als ciutadans, sinó que tendeix a empitjorar-los. Perquè tot i que és cert que el PIB ha crescut substancialment, al mateix temps s’ha produït una disminució de la productivitat, que, com sabem, és el que acaba determinant la renda per càpita i, en últim terme, els ingressos de les persones. Tot i que per a aquesta última qüestió és necessari també mirar la fiscalitat, és a dir, aquella part de la renda per persona que s’emporta el fisc.
La productivitat per empleat a Espanya es troba en el 97% de la mitjana del conjunt de la Unió Europea i, per tant, per sota d’aquesta. Això malgrat la incorporació, fa anys, dels països de l’est d’Europa que partien de nivells de productivitat molt baixos. Si no fos per aquest motiu, la distància de la mitjana espanyola seria encara superior.
Per exemple, ens separen 9 punts d’Itàlia, 17 d’Àustria, més de 30 de Bèlgica i 5 d’Alemanya. Però és que, a més, el PIB real per persona ocupada, una dada determinant per veure l’evolució futura de la renda, ha descendit el 2024 un 0,7%, que és la caiguda més gran des de 2019, pandèmia al marge.
Es repeteix així el mateix fenomen que anem advertint en funció de les dades econòmiques que es produeixen: Espanya creix perquè incorpora massivament població immigrada de baixa productivitat. Això fa créixer la magnitud total del PIB, però quan es tracta de repartir-lo, aleshores passen coses com les de 2024: juntament amb un espectacular creixement del PIB, trobem una reducció insòlita de l’aportació a aquest producte interior brut de cada persona ocupada.
metges propis altament qualificats per metges estrangers de menor qualificació
En aquest sentit, el balanç és negatiu, a causa que el govern fomenta de manera interessada la immigració per guanyar volum a expenses de perdre renda per càpita, entre altres moltes coses. Perquè, per exemple, és insòlit que reduïm la xifra de metges titulats al mateix país, a base d’un estrangulament en la forma en què es produeix l’habilitació final del títol del MIR, i al mateix temps creixin de manera extraordinària els metges procedents d’altres latituds, sobretot d’Amèrica Llatina, que són ràpidament acreditats tot i que la seva preparació és molt menys exigent. Passa com a la renda per càpita: metges propis altament qualificats per metges estrangers de menor qualificació. És una política absolutament errònia.
D’altra banda, el modest creixement de la renda es veu afectat per la voracitat fiscal.
A causa de l’esforç fiscal generat per la inflació, Hisenda va ingressar 9.700.000.000 d’euros de més entre 2021 i 2024, aconseguint que l’Estat tingués uns ingressos de rècord a expenses de la renda efectiva dels contribuents. Hauríem de pagar gairebé 500 € més per aquest motiu, i van arribar a ser més de 800 en l’interval dels 60.000 a 150.000 € i més de 600 en l’interval dels 30.000 a 60.000 €.
No hi ha cap raó que justifiqui aquest doble joc: creixement del PIB, creixement dels recursos fiscals, benefici per a l’Estat de l’esforç fiscal i, com a resultat, un creixement modest que, en termes reals, per als nivells més baixos de renda, és inferior al que existia el 2018.
És una escenografia on els treballadors i empresaris semblen treballar al servei de l’Estat en primer terme, i no en el seu propi benefici
És una escenografia on els treballadors i empresaris semblen treballar al servei de l’Estat en primer terme, i no en el seu propi benefici, davant el silenci escandalós dels sindicats, perquè no estan protegint els ingressos dels assalariats, sinó la recaptació de l’Estat, que no és el mateix ni de lluny, sense mesures de major eficiència i qualitat en la prestació dels serveis, perquè aquests en realitat han anat empitjorant. En tots els àmbits, des dels ferrocarrils a la sanitat, passant per l’educació, la dependència o l’habitatge social.
Tenim un Estat ric governat per pocs i una població que cada cop veu violades les seves perspectives de futur.
Tenim un Estat ric governat per pocs i una població que cada cop veu violades les seves perspectives de futur Share on X
