A l’espera del que decideixin els militants amb la votació final sobre l’acord, aquest sembla dat i beneit pels dirigents republicans. No és en aquest context una dada menor la feblesa que mostra l’independentisme al carrer, com ho va demostrar la concentració de l’últim cap de setmana de l’ANC a la plaça Urquinaona que va reunir a no més de 1.500 persones.
L’acord entre socialistes i ERC
Per tant, l’acord entre socialistes i ERC per fer a Illa president sense entrar en el govern, que sí que comptaria amb la participació dels Comuns, reproduint mimèticament l’escenari dels Congrés dels Diputats, està pràcticament tancat i només una sorpresa d’última hora podria impedir-ho.
Falta acabar de rematar el tema del finançament que no és gens fàcil, si bé es veu afavorit perquè l’Estatut d’Autonomia contempla, com també ho fa el d’Andalusia, l’existència d’un consorci tributari entre la Generalitat i la hisenda espanyola. És clar que aquesta fórmula no garanteix una distribució dels recursos en la línia que reclama ERC, però pot ser una carta sobre la qual construir un relat acceptable per presentar-lo a la militància.
Aquest dilluns, en la reunió del consell de política fiscal i financera, tindrem una primera idea de com s’està resolent la qüestió perquè hi assistirà la consellera per la banda catalana, Natàlia Mas, a fi de presentar el finançament singular de Catalunya, un fet que la Moncloa diu que veu amb bons ulls perquè considera que és un gest de normalització després de tantes absències per part catalana.
Cal veure, però, les reaccions a partir de dilluns. Hisenda té una pomada per calmar el clamor contrari de les altres autonomies. Es tracta de la condonació de tot el deute acumulat per aquestes de les que, si bé Catalunya seria la màxima beneficiària, amb 72.000 milions d’euros, per a algunes com València significaria la superació d’una asfíxia difícilment suportable. En aquest cas, la discrepància més gran pot venir de Madrid, donat que les seves finances més sanejades li han permès finançar-se acudint al mercat de capitals i, per tant, no es veuria beneficiada de la condonació.
En aquest escenari de previsible acord, el marge de maniobra de Puigdemont per evitar quedar reduït a la insignificança política és reduït. Només un cop de puny sobre la taula pot desequilibrar la partida, i aquest no és altre que el del seu retorn immediat amb la possibilitat de ser detingut i empresonat almenys temporalment.
Reaccions d’ERC i socialistes
ERC, en boca de la seva secretaria general, Marta Rovira, manté formalment el llistó alt, no només perquè diu que ha tornat per acabar la feina, cosa que situa la qüestió en l’àmbit de la indeterminació, sinó per raons més concretes i immediates com la de demanar una entrevista amb Sánchez, com a pas previ de l’acord amb el PSC. Un fet que a hores d’ara està fora de la tàctica socialista que manté la ficció que l’acord sobre la presidència de la Generalitat es juga només a Catalunya.
Conseqüències del pacte per ERC
Sigui com sigui, l’acord entre socialistes i ERC pot representar un factor addicional de desgast per a ERC bàsicament per dues raons. La primera, perquè tots els acords assolits excepte els referits a l’amnistia i als indults, no es tradueixen en res tangible. El precedent més espectacular és el traspàs de Rodalies de Renfe que, després del temps transcorregut, només s’ha produït en múltiples comissions de treball i ni un sol element que signifiqui una millora perceptible del servei pels usuaris. La segona raó és la de si un partit que es declara independentista pot ser el fonament de la governació del PSOE a Catalunya i a Espanya.
Sumat i debatut, la qüestió de fons es pot resumir en dos punts. El primer és que si l’acord es produeix, els republicans seran capaços de suportar la pressió de mantenir dos governs socialistes, aquí i a Madrid, sobre les seves esquenes assumint les responsabilitats i conseqüències de tot plegat, però sense entrar dins les capacitats executives que dona participar en un govern.
L’altre, afecta Junts i és si en aquest escenari acceptarà convertir-se en un simple acòlit a Madrid i al parc de la Ciutadella del que es vagi teixint i desteixint entre Comuns, Sumar, socialistes i ERC. En tindrà prou en ser un recolzador crític, però en cap cas disposat a fer caure els governs?
Loading ...
