Mentre Pedro Sánchez gaudia de les mels del capitalisme a la reunió anual de Davos, un dels grans fracassos de la seva legislatura es consumava al Congrés. Dels tres decrets llei presentats, essencials per a l’estratègia del Govern i la seva credibilitat, només se’n va aconseguir aprovar un, gràcies al vot favorable del Partit Popular. Una vegada més, la majoria que va donar suport a la investidura va fallar, amb Junts votant en contra dels tres decrets.
Diferències entre decrets llei i projectes de llei
Per entendre la magnitud del problema, és important recordar les diferències entre un decret llei i un projecte de llei. Aquest últim segueix un procediment parlamentari detallat: després de l’aprovació inicial al ple, passa a comissió per a debat i ajustos abans de la seva votació definitiva. Durant aquest procés, poden incorporar-s’hi modificacions, assolint un major consens i millorant la qualitat legislativa. A més, els projectes de llei solen ser informats per organismes com el Consell General del Poder Judicial o el Consell d’Estat i poden incloure l’opinió d’experts o parts afectades.
Per contra, els decrets llei són instruments monolítics que no admeten canvis. S’aproven o rebutgen en una sola sessió plenària. Només poden utilitzar-se en casos d’extraordinària i urgent necessitat, una condició que ha d’estar explícitament justificada en el seu contingut. Encara que el Govern els aprova de manera immediata, han de ser sotmesos al Congrés en un termini de 30 dies per a la seva convalidació, derogació o possible tramitació com a projecte de llei.
L’abús dels decrets llei en l’era Sánchez
Pedro Sánchez ostenta el rècord de decrets llei aprovats en la democràcia espanyola. En només sis anys i set mesos, el seu Govern ha promulgat 138 decrets, superant els seus predecessors que van governar durant períodes més llargs:
- Felipe González: 129 decrets en 13 anys i 5 mesos.
- José María Aznar: 130 decrets en 7 anys i 11 mesos.
- José Luis Rodríguez Zapatero: 108 decrets en 7 anys i 8 mesos.
- Mariano Rajoy: 127 decrets en 7 anys i 6 mesos.
L’abús d’aquesta eina limita la funció parlamentària, consolidant la supremacia de l’Executiu sobre el Legislatiu, cosa que debilita la qualitat democràtica.
El decret “òmnibus” i el seu rebuig
Entre els tres decrets presentats, el més controvertit va ser el denominat decret “òmnibus”, que agrupava qüestions heterogènies com la revaloració de les pensions, la cessió d’un edifici a París al PNB, l’autorització perquè la Comunitat Valenciana augmentés el seu endeutament davant la DANA, ajudes al cotxe elèctric, mesures contra desnonaments, subvencions per l’erupció del volcà de La Palma, bonificacions al transport, rebaixes fiscals i l’impost controvertit a les elèctriques.
Aquest enfocament, que obliga a votar en bloc temes de naturalesa diversa, va ser criticat per partits com Junts, que ja havien mostrat la seva oposició en intents legislatius anteriors. A més, moltes d’aquestes mesures tenien entitat suficient per ser debatudes i aprovades de manera específica, com la revaloració de les pensions.
El rebuig del decret suposa un cop polític al Govern i evidencia que la seva majoria parlamentària és més que relativa. Aquest fracàs podria obrir la porta a una tramitació més ordenada i democràtica dels seus continguts amb decrets llei més homogenis, com el cas de les pensions, utilitzant per a altres aspectes la via parlamentària reglada. Que el govern esperi fins a l’últim minut per aprovar una nova norma no és excusa per presentar-la com a decret llei si ja sap amb antelació quan aquesta expira i pot, per tant, utilitzar la tramitació ordinària.
Els problemes de fons
L’abús dels decrets llei no només reflecteix la manca de consens de l’Executiu, sinó també dos problemes estructurals:
- Governar sense majoria absoluta: Sánchez actua com si comptés amb un suport majoritari, quan la seva situació parlamentària és feble. Això va quedar palès amb la dificultat per aprovar els pressupostos de l’any passat.
- Menysteniment del debat parlamentari: La manca de diàleg i l’ús de procediments urgents deterioren la qualitat de les lleis i la seva eficàcia. A més, pràctiques com la transmutació de projectes de llei en proposicions legislatives per evitar controls o la pròrroga de normes sense tramitar-les agreugen aquesta situació.
Conclusió
El recent fracàs parlamentari exposa les deficiències d’un Govern que ha fet del decret llei la seva principal eina. Això aprofundeix els problemes de qualitat democràtica a Espanya i alimenta el descontentament ciutadà, que veu la política com un dels grans problemes del país, quan hauria de ser la solució. Només una rectificació en les pràctiques legislatives i un compromís real amb el diàleg i el consens podran retornar la confiança en les institucions.
Loading ...
