Com és habitual en la majoria de mitjans de comunicació del nostre país, cada vegada que als Estats Units governa un republicà, es presenten les seves accions entre el caos i la mala intenció, i el president com un estúpid, un boig o pràcticament un dictador. Aquesta norma es va complir amb Nixon, amb Reagan, i ara en un grau extraordinari amb Trump, amb l’afegit que, en aquest cas, el personatge facilita encara més aquesta percepció.
Tanmateix, aquest tipus d’informació dirigida ens condueix a l’autoengany i ens fa perdre de vista quina és realment l’estratègia de la nova administració nord-americana. En convertir els seus dirigents en un grup de cretins embogits, demostrem molt poca capacitat per interpretar el potencial humà d’aquell país, malgrat que en tenim proves evidents cada dia des de fa molt de temps.
N’hi hauria prou de recordar que han estat els Estats Units qui han hagut de treure les castanyes del foc a Europa, per a la nostra vergonya i escàndol, o que la productivitat i, per tant, la renda d’aquell país cada cop es distancien més de les europees, inclosa l’espanyola. Aquest distanciament es deu precisament a les diferències de productivitat entre ambdós costats de l’Atlàntic. Ens trobem, doncs, davant d’una administració que pensa de manera diferent, cosa que no significa necessàriament que estigui equivocada des de la seva perspectiva.
L’estratègia de Trump es concreta en uns punts clau:
- Necessitat i urgència de reduir el dèficit i l’endeutament dels Estats Units, que arriba als 35 bilions de dòlars, cosa que representa el 124% del seu PIB. La Xina, el seu gran adversari, situa el seu deute en el 84% i, a més, controla part del deute nord-americà. La nova administració considera que, si no reaccionen aviat, en les pròximes dècades la Xina es convertirà en la potència hegemònica mundial, deixant els Estats Units endeutats i afrontant una crisi greu.
- Per reduir aquestes xifres astronòmiques i evitar la crisi del deute, el propòsit és clar: retallar al màxim les despeses i potenciar al màxim els ingressos. Trump utilitza una estratègia inicial dura que posteriorment facilitarà una suavització de les retallades, però deixant clar des del principi la magnitud i importància de la situació.
- La política econòmica és una peça clau en aquesta estratègia, clarament concebuda per Trump i el seu equip d’assessors econòmics abans d’assolir la presidència. Pretén evitar la fugida de capitals, atreure més capital estranger (cosa que suposa un risc addicional per a Europa, que ja experimenta una fuga de capitals) i potenciar la producció nord-americana generant llocs de treball, especialment en la indústria, amb salaris dignes que reverteixin la depressió salarial d’amplis sectors laborals als Estats Units.
- Per aconseguir-ho, també necessita posar fi immediatament a les guerres a Ucraïna i l’Orient Mitjà, que suposen un forat negre en les finances nord-americanes, restaurar les relacions comercials amb Rússia i assolir-hi acords positius. Com passa amb Europa, els Estats Units i Rússia tenen economies complementàries. A més, aquesta estratègia amistosa amb Rússia allunyaria Putin de la Xina, cosa contrària al que ha aconseguit fins ara l’estratègia europea i de l’administració Biden. El pitjor escenari per a Occident seria una aliança permanent entre Rússia i la Xina, el país més extens juntament amb el més poblat del món.
- A mitjà termini, aquesta estratègia implicaria l’eliminació de l’OTAN i de les bases militars a Europa. Sense l’enemic soviètic, avui rus, l’OTAN no té sentit, cosa que suposaria un estalvi significatiu per als Estats Units. Això obligaria Europa a gastar molt més en defensa pròpia, amb l’incentiu que més del 50% d’aquesta despesa es faria en compres als Estats Units, ja que Europa no té alternatives suficients.
- Els aranzels són un capítol clau. L’estratègia preveu classificar els països en tres grups: aliats amb una major cooperació, països en negociació amb marge d’acord però no aliats, i adversaris, amb qui s’exercirà la màxima pressió mitjançant polítiques aranzelàries.
- L’equip d’experts de Trump dona per fet que hi haurà una recessió inicial, però no la veuen com un problema, sinó com una necessitat que aportarà diversos avantatges. Una d’elles serà que la Reserva Federal finalment reduirà els tipus d’interès, objectiu perseguit des del principi per la nova administració per rellançar la indústria nord-americana.
- També pretén debilitar deliberadament el dòlar per facilitar la reestructuració del comerç global en favor dels Estats Units. Amb una moneda més feble, les seves exportacions seran més competitives.
- Les caigudes a la borsa no preocupen l’administració Trump, ja que consideren que aquesta activitat financera no reflecteix necessàriament la situació econòmica real del país a curt termini. A Trump li interessa especialment la reacció dels grans empresaris nord-americans, aquells que treballen en l’economia real, que determina a llarg termini la bona o mala evolució del país.
- Finalment, presten molta atenció a la confiança i percepció subjectiva dels inversors respecte al futur del país, seguint la teoria keynesiana que la percepció determina el comportament dels inversors. Per això Trump manté un discurs contínuament optimista i grandiloqüent.
Loading ...
