Fracassats tots els seus projectes estel·lars, polítiques d’habitatge i turisme en primer terme, Colau juga amb força com si fos la seva batalla final la carta de la superilla de l’Eixample amb les accelerades obres de Consell de Cent com una mostra del que serà convertir en uns pretesos eixos verds un de cada tres carrers de l’emblemàtic espai planificat per Cerdà.
Però, si les enquesten no enganyen, aquesta carta també pot acabar en fracàs. Un estudi en el qual han participat 19.000 persones, impulsat per Construïm Barcelona, revela dades que, de ser certes, situen la superilla en un carreró sense sortida. Cal advertir, però, que no es tracta d’una enquesta, sinó d’una consulta i, per tant, no hi ha cap garantia sobre la seva representativitat i marge d’error, malgrat que l’amplitud de la mateixa li confereix un especial interès.
El resultat global és que només un 24% de les persones que han estat consultades consideren adequades les superilles, mentre que un 48% les veu com a innecessàries i un 28% les consideren massa radicals. En concret, a l’Eixample l’oposició és lleugerament més gran, 49%, mentre que l’acceptació és idèntica amb un 27% que les qualifica de radicals. Tindríem així que només 1 de cada 4 residents a l’Eixample estaria a favor d’aquesta transformació que pretén Colau. De fet, les xifres no varien massa en el conjunt de la ciutat districte per districte, si bé cal remarcar que l’oposició és més gran a Sarrià-Sant Gervasi, que les considera innecessàries un 56%, però també a Nou Barris amb un 53% i Les Corts amb un 54%. Precisament en aquest últim districte és on el suport és menor junt amb Sarrià-Sant Gervasi, un 15%.
El suport més gran l’obté a Sant Martí amb un modest 26% que les consideren adequades i Ciutat Vella, amb un altre 26%. Queda clar doncs que amb poca diferència el refús dels ciutadans de Barcelona és, segons aquesta font, molt gran.
La crisi de les superilles no es pot separar de la crítica a la situació al transport públic perquè el 75% de les persones consultades consideren que l’Ajuntament no facilita, o ho fa de manera insuficient, l’ús del transport públic com a alternativa al vehicle privat. Plou sobre mullat en el sentit que una de les principals objeccions a bloquejar tants carrers radica en el fet que en tot cas aquest plantejament hauria de ser conseqüència de la prèvia transformació del sistema de transport públic, no només de la ciutat, sino del conjunt metropolità que fes possible accedir al centre sense usar el vehicle privat. Mentre que això no es doni, les superilles només representen el declivi de Barcelona i amb ell de l’Àrea Metropolitana, perquè el pes econòmic de l’activitat de l’Eixample sobre el conjunt de la ciutat i, per tant de Catalunya, és tan elevat que, alterar el seu funcionament a la baixa té unes fortes repercussions econòmiques.
Ningú, i menys l’alcalde d’una ciutat, pot ignorar que la mobilitat interna i la seva distribució en diversos vectors és causa i conseqüència de l’activitat econòmica i que no es pot modificar radicalment la primera sense que tingui conseqüències sobre la segona. La mobilitat és com el reg sanguini per al sistema muscular. Si no arriba prou sang, la musculatura col·lapsa i es pot arribar a convertir en necròtica. Si no es vol que aquesta mobilitat es produeixi amb cotxe, cal donar-li altres possibilitats. Tot això és una realitat palesa que només la ceguera ideològica pot oblidar.
Loading ...
