I el títol no és una exageració, sinó la constatació de l’evidència. El terrabastall que ha generat el resultat PISA a Catalunya ha donat lloc a una allau de múltiples explicacions. Però només ens serveixen les que siguin específiques del cas català. Perquè, per exemple, el desori de les lleis educatives que ha donat lloc a 8 lleis des del restabliment de la democràcia, el que significa una nova llei cada 5 anys, ens explica molt poc del cas de Catalunya, ja que afecta a totes les autonomies i en tot cas la qüestió seria examinar com s’han aplicat els canvis en cada lloc.
La gran culpable de la caiguda, la Covid, s’ha patit arreu i aquest fet no impedeix que entre Catalunya i Castella i Lleó hi hagi pràcticament un curs de diferència, aproximadament 40 punts (en altres valoracions un curs s’estima en 20 punts). Les causes generals no serveixen gaire per explicar el desastre català, si més no cal baixar al detall i determinar les possibles diferències. Però, sí que hi ha un factor que hauria de moure a la reflexió. Es tracta de les brutals diferències entre l’escola concertada i la pública.
Rendiment de l’escola concertada
El rendiment de l’escola concertada és millor arreu d’Espanya, però si fixem el focus en Catalunya, constatarem que aquesta diferència encara és més gran. En comprensió lectora, la distància a Espanya entre concertada i pública és de 21 punts. És molt perquè equival a més de mig any d’escolarització, però a Catalunya és de 36 punts, molt més, de manera que el resultat de la concertada a Catalunya és pràcticament el mateix que obté Castella i Lleó, que se situa al capdavant de tot i supera sense problemes la mitjana de la UE i de l’OCDE, amb 498 punts per 487 de la concertada catalana i 451 de la pública. De manera que la pública catalana se situaria en l’últim lloc de les comunitats autònomes per darrere de Canàries.
En matemàtiques, la diferència a escala de tot l’estat entre concertada i pública, és de 15 punts, és a dir, quasi mig any d’escolarització de diferència. Però és que a Catalunya és de quasi 40 punts, els que van de 495 fins als 458. Per tant, no només hi ha un món de diferència entre concertat i públic al nostre país, sinó que a més aquest és molt més gran que pel conjunt d’Espanya. També en aquest cas la concertada catalana assoliria quasi els mateixos resultats que Castella i Lleó en aquest àmbit de les matemàtiques, on obté 499 punts.
En ciències, la diferència entre ambdós tipus d’ensenyament és favorable a la concertada per 16 punts, però en el cas català la distància és una altra vegada tan gran que quasi arriba a 40 punts, els que van dels 503 de la concertada als 466 de la pública, que també situen a Catalunya en l’últim lloc del rànquing de les comunitats autònomes.
La primera conclusió és del tot evident: si el sistema escolar català aconseguís els resultats que aconsegueix la concertada catalana, el nostre país estaria al capdavant de la classificació i superaria els resultats mitjans que es donen a la UE i a l’OCDE.
També tindríem molts més alumnes en els nivells màxims o d’alt rendiment del PISA, el nivell 5 o superior, significativament menys alumnes en el nivell 1 o inferior, i això en tots els àmbits, comprensió lectora, matemàtiques i ciències. Aquest fet es dona a més amb un factor que encara fa més interessant la comparació i l’anàlisi a fons, perquè el finançament de l’escola pública és molt més gran que la concertada: mentre que a primària la pública rep quasi 3.000 euros per plaça escolar, la concertada no arriba a 2.500 euros. Però és que a ESO, quan es fan les proves PISA, la diferència encara és més gran. Una plaça escolar a la pública té un cost de 4.400 euros, mentre que a la concertada queda limitat a 2.955 euros.
Els professors a la concertada, a més, cobren menys i treballen més perquè hi ha la sisena hora. El nombre d’alumnes per professor, el factor aula, és en la majoria dels casos pitjor en el cas de la concertada que en la pública. Es pot creure, i hi ha una part de raó, que la població de renda de nivells mitjans i alts porten els fills a aquest tipus d’escola i això facilita el bon resultat escolar. Però, veure la concertada des d’aquesta perspectiva és oblidar que a Catalunya representa el 34% dels centres (1.171), i òbviament aquests centres no els omplen només les classes benestants, sinó que hi ha molta concertada a la qual acudeix població amb pocs recursos i que estan ubicades en zones socialment d’ingressos baixos.
Possiblement, si estudiéssim la concertada internament trobaríem diferències entre uns i altres centres, però el que compta és que el valor conjunt està tan distanciat de la pública que ens diu que hi ha un factor educatiu que a la pública no ha de jugar d’una manera determinant. Més si tenim en compte el que ha estat apuntat abans sobre salaris dels professors, alumnes per aula i diners per plaça escolar.
La resposta de la concertada ha de formar part de la solució del problema català perquè assoleix uns extraordinaris resultats, malgrat que a més políticament està mal vista pels qui governen Catalunya, fins a l’extrem de negar el concert a les escoles que fan educació diferenciada, malgrat que els resultats obtinguts per nois i nois són extraordinàriament més bons que el de l’ensenyament públic. De fet, moltes de les raons que afavoreixen el seu procés educador s’han de buscar en els factors que apuntàvem en un anterior article.
Si volem caminar per la via sòlida de l’excel·lència, és evident que identificar allò que marca la diferència a Catalunya entre concertada i pública, forma part de la resposta.
Loading ...
