socialdemocràcia Suècia

La socialdemocràcia perd el govern a Suècia

La socialdemocràcia, sola o en companyia d’altres, és el que podríem dir el partit de l’estat suec, el que ha governat, amb interrupcions importants també cal dir-ho, aquest país des de pràcticament el 1917.

El partit socialdemòcrata és la primera força del país, amb un percentatge que ha arribat al 30% en aquestes últimes eleccions, però que és insuficient per governar i ja fa temps que tot es juga en dos blocs, un de centredreta i un altre de centreesquerra, al qual acompanyen els socialdemòcrates, els comunistes, els verds i ara també el partit de centre.

En les últimes eleccions el resultat va ser molt renyit i el bloc d’esquerres va aconseguir la victòria per un sol escó de diferència. També cal situar dos detalls. El primer és que no cal la majoria absoluta per governar, sinó que és necessari que el govern que es proposa no tingui més vots negatius que positius. El segon factor és que el partit dels demòcrates suecs, nacionalista i euroescèptic, ha escurat a l’extrema dreta, però que ha anat avançant cap al centre, poquet, estava subjecte al famós cinturó que sempre la socialdemocràcia obté fer triomfar i que fa que es pugui pactar i formar govern amb comunistes i forces d’extrema esquerra, però que aquesta equivalència no sigui possible cap a la dreta.

Naturalment, això confereix d’entrada un avantatge al bloc de la progressia. En les actuals eleccions els demòcrates suecs s’han convertit en la segona força i han passat de 62 a 73 diputats, superant el partit moderat de centredreta, que baixa de 70 a 61 escons, malgrat que queda com a tercera força, però segurament d’ell sortirà el primer ministre.

El bloc de centredreta ha aconseguit en aquesta ocasió una victòria que en les enquestes no apareix gens clara, perquè amb el 99,8% del vot escrutat ha aconseguit 176 escons, 3 més que els quatre partits de l’esquerra. Per tant, la primera opció governamental bascularà sobre aquell triomf, si bé hi ha la dificultat que el partit d’extrema dreta dels demòcrates suecs no podrà formar part del govern, perquè els liberals, amb 16 diputats i havent-ne perdut 4, s’hi oposen i aquest fet complica l’escenari.

En tot cas el que cal remarcar és la causa fonamental de la derrota del centreesquerra, que no és altra que la de la seguretat, perquè Suècia, paradigma de l’estat del benestar, està vivint un profund procés de deteriorament de la seguretat ciutadana amb un increment alarmant de la violència, de les bandes organitzades i del control de barris sencers per part d’aquestes. Aquest fet, unit a una escassa eficàcia de la lluita policial, fa que la seguretat hagi estat en el centre del debat, desplaçant qüestions com les de la conflictiva situació a Ucraïna i Rússia o la crisi econòmica.

Una idea de l’evolució la donen les dades del Consell Nacional Suec de Prevenció del Delicte, considerant els morts per arma de foc que són un indicador de la delinqüència organitzada, perquè és aquesta la que mata fent servir aquest tipus d’instrument. El 2003 a Europa es produïen 3,8 morts per milió d’habitants per arma de foc. És una xifra en el context mundial molt baixa, això se sap de sempre, però és que la de Suècia era molt millor, només 2 morts era la seva marca. Doncs bé el 2017, que és l’últim any, la xifra a Europa ha caigut fins a 1,6, mentre que a Suècia s’ha doblat, 4 morts per cada milió d’habitants. Dels 22 països europeus que es mesuraven, a principis del 2000 Suècia ocupava el lloc 18è, el 2017 era el 2n, només per darrere de Croàcia.

La realitat és que Suècia s’ha convertit en un país de persones aïllades, fruit del tipus de política que han desenvolupat els governs socialdemòcrates tendents a confondre l’autonomia personal amb aquest aïllament perquè els vincles familiars són febles o inexistents. Això explica que el nombre de fills nascuts fora del matrimoni superi amb molt la meitat i en termes quantitatius expressi uns resultats semblants als de la minoria negra als EUA i sobretot d’alguns països del Carib. És des d’aquest punt de vista una societat desestructurada.

Si a aquest fet se li afegeix la rebuda d’un nombre important d’immigrants i refugiats amb grans dificultats d’integració per la naturalesa del mateix país i la seva ubicació en barris determinats que han acabat configurant guetos, es té una radiografia que explica el perquè la seguretat ciutadana ha estat un dels eixos principals de la campanya i ha afavorit de forma clara al partit que sempre n’ha fet bandera, és a dir, els demòcrates suecs.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.