El segon baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) ha merescut l’atenció habitual dels mitjans de comunicació molt centrada en l’estimació dels escons, que cal dir que presenten un ventall ampli. Per exemple. En Comú Podem, que és un dels grans derrotats per l’enquesta, obté entre 4 i 7 escons. Ara en té 8. Si en perd 1 el retrocés és mínim, però si són 4 o 5 la davallada en termes reals és molt gran. També segons l’estimació el PSC queda primer com a major probabilitat, però d’acord amb les xifres de la previsió també podria ser ERC qui avancés als socialistes amb un escó.
Dos fets es fan evidents. Un que el PSC és l’únic socialisme de l’àmbit espanyol que, en les actuals circumstàncies, aconsegueix millorar els resultats. La seva tendència és oposada al declivi generalitzat que assenyalen les enquestes a aquesta opció política a Espanya.
L’altre, que ja hem apuntat, fa referència al partit de Colau i constitueix un mal auguri per la seva futura contesa electoral a Barcelona. Però, en tot cas, el més important i menys tractat que revelen les tripes de l’enquesta és l’extraordinària desafecció política que impera entre els catalans.
A l’hora de respondre quins partits poden resoldre els problemes, indefectiblement un 30% considera que cap partit i més d’un 25% respon que no ho sap; en altres termes, bastant més que la meitat de la població no creu o no veu en els partits una resposta als problemes que li són sotmesos en el qüestionari. Això també determina que les respostes positives de qui ho pot fer millor, que normalment es distribueixen entre ERC i el PSC-PSOE, tinguin valors pírrics, de l’ordre del 10% cadascun. En aquesta tessitura és evident que la malfiança política impera, fet que es manifesta també en què el segon i principal problema que segons els enquestats té Catalunya és el de la insatisfacció amb la política.
Si a això se li afegeix la tètrica percepció sobre la situació econòmica, resulta clar que molt més important que la distribució d’escons el que hi ha és una profunda crisi de representativitat política. Només un 22% considera que la situació econòmica és bona o molt bona, mentre que el 64% creu que és dolenta o molt dolenta. A més un 62% opina que l’escenari econòmic és pitjor que fa un any i només un 19% considera que millorarà.
Fer una anàlisi política del moment actual de Catalunya centrat només en la prospectiva electoral comporta un error greu d’apreciació perquè la gran crisi navega per sota d’aquesta realitat i es manifesta amb el desengany la crítica i la frustració amb la situació política present i els partits que l’encarnen, fins a l’extrem insòlit de reconsiderar que el 73% dels enquestats estan poc o gens satisfets amb el sistema democràtic.
Aquesta és la qüestió decisiva sobre la qual ens informa l’última enquesta del CEO.
