La Comissió Europea és una institució clau de la UE. És el seu òrgan executiu i és políticament independent. Vetlla essencialment pels interessos europeus en el seu conjunt i no pas pels interessos individuals de cada Estat membre de la UE. És l’única instància responsable d’elaborar propostes normatives i d’aplicar les decisions del Parlament Europeu i del Consell Europeu. Les seves funcions principals són proposar nova legislació europea, gestionar les polítiques europees i assignar els fons de la UE, vetllar perquè es compleixi la legislació de la UE i representar la UE en l’esfera internacional.
La Comissió presidida pel luxemburguès Jean-Claude Juncker ja ha arribat al final de la seva existència i restarà en funcions fins al proper mes d’octubre, quan la nova Comissió entrarà plenament en acció.
Què en podem saber en aquests moments sobre els preparatius de la nova Comissió ? Dues coses són avui observables: el ball de noms per als diferents càrrecs que ofereix i l’ambient que es respira entre l’alt funcionariat europeu a l’espera dels nomenaments definitius d’aquests nous càrrecs.
Alguns noms ja són coneguts, com és el cas del càrrec més important: la presidència de la nova Comissió 2019-2024. Es tracta de l’alemanya Úrsula von der Leyen, que va ser ratificada pel Parlament Europeu el passat mes de juliol. Josep Borrell també ha sigut designat com a Alt Representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat, però encara no ha passat el hearing corresponent del Parlament Europeu, com també serà el cas de tots els nous Comissaris. L’actual Comissari espanyol Miguel Arias Cañete, responsable de clima i energia, és segur que no repeteix en el càrrec . Alguns estats membres de la UE ja han fet saber quin és el nom del seu nou Comissari a Brussel·les, encara que el seu portafoli no sigui conegut . Aquest és, per exemple, el cas de Grècia, que ha designat com a futur Comissari europeu al portaveu de la Comissió sortint, Margaritis Schinas.
Pel que fa referència a l’ambient existent entre l’alt funcionariat de la Comissió Europea abans que comenci la nova legislatura quinquennal, és important assenyalar l’aparició aquest mes d’agost passat d’un document de treball, en forma de memoràndum de 173 pàgines, sobre les prioritats de la propera legislatura europea. No és un document vinculant per a la nova presidenta de la Comissió Europea, es presenta només com un text per a un brainstorming, però sí que és indicatiu de com pensa l’estructura funcionarial permanent de la Comissió en els moments actuals.
La idea central és la necessitat d’una UE més protectora (una proposta estrella d’Emmanuel Macron , especialment davant de dues amenaces: una exterior (guerres comercials exteriors provocades per Trump, Xina? i l’altra interior (pressió dels populismes euroescèptics). Tres eixos desenvolupen aquella idea central: 1) augment del pressupost comunitari dedicat a la indústria, 2) fer més laxa la política de la competència de la UE per afavorir els interessos europeus, i 3) ser més estrictes a l’hora d’aplicar mesures de defensa comercial. Al darrera de tot plegat s’hi troba el convenciment que la UE necessita aquest tipus d’enfocament si vol sobreviure a un nou ordre mundial basat simplement en el poder, com defensa Trump, i no pas en les regles multilaterals.
Sembla que França i Alemanya es troben darrera del memoràndum de la Comissió Europea. Ambdós països, França sobre tot, desitgen la consolidació de “campions europeu “ per competir amb les empreses gegants nord-americanes i xineses. Estan molt ressentits per la negativa de l’anterior Comissió de Jean-Claude Juncker a la formació d’un “campió europeu“ en el sector de la construcció de material ferroviari a través de la mega fusió Siemens-Alstom.
El memoràndum acaba dient que el projecte europeu es troba en una cruïlla decisiva, de la que només pot sortir guanyadora si la UE es compromet a : 1) redefinir prioritats, 2) introduir canvis radicals en algunes de les seves polítiques, com la comercial i la de competència , 3) ser més competitiva globalment, 4) adoptar una nova política comercial que permeti mesures unilaterals de represàlia, 4) generar més creixement i llocs de treball, 5) proporcionar gestos protectors als ciutadans europeus que siguin entesos i ben rebuts. El programa estrella del memoràndum és la creació d’un nou Fons que estaria dotat amb 100.000 milions d’euros dedicats impulsar l’aparició de líders competitius.
La nova presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, ja disposa, com veiem, d’un document important sobre el qual reflexionar abans d’estrenar-se en el seu nou càrrec.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,