La crisi d’Europa, de la UE, és evident i profunda. Ho és com a institució i en alguns dels seus estats membres més importants. Però ni la Comissió ni els lideratges polítics la reconeixen, almenys no en tota la seva dimensió. Examinem els seus principals components:
La guerra d’Ucraïna i la relació amb Rússia.
Fa pocs dies es va produir una reunió a Luxemburg dels ministres d’exterior dels 27 per analitzar la inestabilitat a Rússia. Va ser una convocatòria feta de pressa i corrents, a conseqüència de la crisi curta però intensa provocada pel dirigent del grup Wagner, YevgueniPrigozhin. El problema que pot representar una Rússia inestable per a Europa té el rang de vital.
Els ministres van constatar que el règim rus era dolent i inestable. Però, és clar, no cobren perquè ens facin aquests anuncis, sinó perquè expliquin com pensen resoldre l’embolic en el qual estem ficats.
D’una banda, la guerra d’Ucraïna roman enquistada. És un fet que la famosa contraofensiva està absolutament estancada i que la disponibilitat de tancs Leopard 2 i AMX10, així com altre armament modern, no ha servit ni tan sols per trencar la crosta defensiva de les posicions russes i, per tant, no han aconseguit penetrar en la seva zona de resistència. En la contínua cursa endavant, el president ucraïnès demana caça bombarders, més míssils i més canons de llarg abast. Potser és una forma de dissimular la impotència per satisfer les expectatives de l’esperada ofensiva.
I és que aquesta guerra ens indica dues coses. Primera, la feblesa de l’exèrcit rus amb material mot inferior a l’occidental i amb formes d’operar que s’addiuen poc amb la guerra moderna. Però, d’altra banda, també ens diu que no hi ha prou amb disposar de material d’última generació ni d’entrenar individualment els militars que l’han de fer servir. La guerra moderna demana molt més que això, demana ensinistrament del conjunt de les unitats, de capacitat dels seus comandaments i d’una gestió logística extraordinària. En definitiva, l’escenari d’Ucraïna se situa en una guerra enquistada. El que significa mort i destrucció per a aquell país i una factura creixent per a la UE i també un desgast que encara no es fa massa evident per part de Rússia que, recordem-ho, és una potència de tipus mitjà, no gaire superior, si és que ho és, al potencial militar francès, excepte en alguns capítols estratègics. I això ens condueix al segon punt.
Els perills d’una Rússia assetjada. Si les coses van mal dades, l’arsenal rus té un potencial destructor gran. Evidentment, el ja reiteradament esmentat armament nuclear tàctic que pot utilitzar en escenaris reduïts, però en té altres més sofisticats i d’aspecte menys tràgic encara que d’efectes demolidors. Un d’ells seria un atac massiu dels hackers russos, molt entrenats al llarg d’aquests últims anys, a les xarxes i centres neuràlgics d’Europa i d’occident, provocant un caos que tindria conseqüències econòmiques i segurament també de seguretat i estabilitat.
Rússia té encara una tercera arma en reserva. S’ha estat preparant per poder intervenir provocant una greu paràlisi a la infraestructura d’internet. Oblidem que el 95% del tràfic internacional de dades passa per del’ordre de 200 cables submarins. En aquesta petita quantitat es concentra la major part de la informació que circula per la xarxa. Són cables que tenen un diàmetre no gaire superior al d’una mànega de jardí, però són vitals i Rússia té capacitat per destruir-los.
L’altra alternativa és la que té també Europa: que la guerra desencadeni una greu inestabilitat a Rússia i això podria representar o bé convertir-se en un estat fallit, amb tot el que representaria de perill per a Europa, o bé que ocupi el lloc de Putin un dictador de l’escola clàssica decidit a emprendre una confrontació real i no estratègica contra Europa.
Davant aquests escenaris no hi ha resposta europea. Hi ha paraules buides sense sentit o apel•lacions a continuar rearmant Ucraïna. És un carreró sense sortida.
Alemanya està en recessió tècnica i més enllà està en crisi
La guerra amb Rússia té un efecte demolidor per a la seva economia perquè en bona part es basava en l’energia barata que li proporcionava el gas rus. El govern de Scholz s’ha embrancat en una carrera que li costarà el govern a ell i als seus socis i facilitarà l’ascens de l’extrema dreta, Alternativa per a Alemanya, que en les enquestes ja iguala o supera per poc als socialdemòcrates.
La inversió estrangera a Alemanya s’ha ensorrat. El 2022 només es van enregistrar 10.500 milions d’inversió d’aquesta naturalesa, i els primers que fugen d’estudi són precisament els més pròxims, els socis europeus, els quals tenen una millor informació de la situació interna. Pateix a més una escassetat que estrangula a treballadors qualificats. És la conseqüència a llarg termini de la molt baixa natalitat i a més té uns elevats costos laborals. Què passarà els altres països europeus, començant per Espanya, si Alemanya declina?
El malalt francès
L’altra gran peça fonamental de la UE és França. I aquest és un país social i políticament malalt des de fa anys. Els espetecs que periòdicament es produeixen als carrers d’aquest gran emperador que és París, amb flamerades i explosions no són altra cosa que la manifestació externa d’un país internament trencat que viu en un desordre profund. Amb aquests dos socis, francesos i alemanys, en aquesta situació el futur europeu és difícil.
Preocupant escenari en la dimensió laboral
Les xifres revelen un preocupant escenari en la dimensió laboral. A Europa s’han produït més de 100.000 acomiadaments sobretot en empreses tecnològiques, les que generen més productivitat, a conseqüència de la inflació, la guerra d’Ucraïna i també els canvis tecnològics. Això és el que ha passat, però el futur no és més afalagador. La britànica BT va anunciar que retallaria 55.000 llocs de treball, el 42%, de la plantilla en el transcurs dels pròxims 7anys. No és un fet ocasional i a més tots els indicis anuncien que tendirà a accentuar-se perquè l’entrada en joc de la IA en diversos àmbits de treball el que comportarà és la pèrdua de llocs qualificats i permetrà concentrar les funcions a desplegar en molt poques persones.
Loading ...
