Espanya és el país de la UE on més ha crescut la pressió fiscal en els últims anys. El 2022 el percentatge d’ingressos públics sobre el PIB va arribar al 38,7%. En el 2017 eren del 34,6%. Per tant, ha crescut 4 punts en 5 anys. No hi ha cap cas semblant a l’OCDE.
Aquest fet comporta que estadísticament la diferència de la pressió fiscal amb la mitjana de la UE s’ha reduït sensiblement. Aquest argument, que és utilitzat sistemàticament pel govern Sánchez per justificar l’augment d’impostos, estava situat en una diferència de 6,4 punts. Mentre que amb les xifres més recents ha quedat reduïda a 2,7.
Però, cal recordar que aquesta forma de mesurar la situació no expressa bé la realitat. Entre altres raons perquè no considera el fet de l’evasió fiscal. És a dir, els que paguen i els que fugen d’estudi no pagant res o molt poc. Com que els resultats s’expressen en termes de recaptació sobre el PIB, no diu res del nivell de pressió que realment suporta la gent que paga, i aquest és el problema. Fent les correccions degudes a escala europea, considerant la defraudació fiscal, tindríem que Espanya se situa al capdavant.
Però és que a més aquest fet ja es veu en un altre indicador que expressa millor la realitat. És la comparació utilitzant l’anomenada cunya fiscal que és la suma de les cotitzacions que paguem a la Seguretat Social més l’IRPF. Aquesta ja se situa quasi en el 40% i tendirà a créixer acceleradament, perquè les mesures que aplicarà el govern per equilibrar la Seguretat Social coincideixen precisament amb aquest punt, ja que incrementa les quotes, sobretot pels nivells de retribució més alt, que són els que afecten més a la classe mitjana. En aquest cas la injustícia és encara més gran perquè les persones que han aportat més quota a la Seguretat Social cada vegada proporcionalment rebran una pensió menor. D’aquesta manera les pensions actuen com un mecanisme fiscal redistributiu en paral·lel a la fiscalitat d’hisenda.
Aquest fet repercuteix, d’una banda, en la renda de treballadors i famílies, però també, i això té una particular importància per al futur, es tradueix en una menor competitivitat de les empreses ,que és un dels punts flacs de l’economia espanyola. En aquest sentit, la Tax Foundation, un think tank dels EUA especialitzat en fiscalitat, elabora l’anomenat índex de competitivitat fiscal que va situar Espanya en el lloc 30è de 37 països analitzats. Amb les noves mesures aplicades segurament la posició deu haver empitjorat; en tot cas és segur que no ha millorat. Cal dir que per a l’any anterior, el 2020, Espanya ocupava el lloc 26è i, per tant, ha perdut quatre posicions en només 12 mesos.
D’altra banda, les cotitzacions a la Seguretat Social són de les més altes d’Europa. Factor que també afecta la competitivitat i l’ocupació, perquè les cotitzacions actuen com un impost al lloc de treball.
Espanya és el 7è país amb les cotitzacions més costoses a la Seguretat Social de l’OCDE amb un 29,9%, clarament per sobre del de la UE-27 que està en el 21,9%. Alemanya, un país competitiu per excel·lència, obté en el 19,9% i la mitjana de l’OCDE està en el 16,3%.
Com ja s’ha apuntat més amunt, les mesures del ministre Escrivá encara empitjoraran més aquesta situació.
Loading ...
