La població de Catalunya: la gran substitució ja s’està produint

La gran substitució de la població nascuda al país per la procedent de l’estranger ja és un fet que es completarà en un període inferior a 15 anys. Ho constaten les últimes dades fetes públiques per l’Idescat sobre els naixements, a les quals cal afegir altres dades prèvies. Segons l’última referència de l’Idescat per a l’any 2023, van néixer només 54.180 nadons. L’any anterior n’havien nascut 56.882 i una dècada abans, el 2013, la xifra era de 71.591. En el transcurs de 10 anys, la natalitat s’ha reduït en més d’un 15%.

Situació actual de la natalitat

És la pitjor dada de població des de 1995 pel que fa al nombre de naixements. En realitat, és la pitjor dada de la història excepte la dels anys de la Guerra Civil, ja que els naixements guarden relació amb la població total. El 1995 just no s’arribava als 6 milions d’habitants i ara en som 8 milions. La diferència és palesa.

Naturalment, com que les defuncions continuen augmentant, el dèficit vegetatiu creix i el fet que la població total tingui, malgrat aquesta circumstància, un signe positiu, és degut al gran flux immigratori.

Índex de fecunditat

El problema nuclear és l’índex de fecunditat, el nombre de fills per dona en edat d’engendrar, que s’ha situat en un mínim històric, 1.10. El més baix de tots, perquè l’anterior pitjor xifra era d’1.17. Cal recordar que la dada d’equilibri de la població és quasi el doble, de 2.1 fills per dona. També és la pitjor dada en relació amb la taxa bruta de natalitat, 6.8 nascuts vius per cada 1.000 habitants.

Les dones no tenen fills o en tenen molt pocs, una part important perquè no en té cap, i aquesta és una xifra que creix, i una altra perquè, com que té el primer fill molt tard, fa molt difícil que assoleixi el segon. Concretament, l’edat del primer naixement és de 31,7 anys.

Comparació entre població autòctona i estrangera

En realitat, la fecunditat de la població autòctona és menor; només 1,06 fills per dona, però com la de les dones nascudes a l’estranger se situa en l’1.32, resulta la mitjana abans indicada. Aquest fet representa que cada vegada neixen menys fills de població autòctona, només 35.408 el 2023, mentre que de mare estrangera van ser 18.774, amb un creixement d’1,9% en relació amb l’any anterior. El resultat és que més d’1/3 part (34,6%) dels nascuts són de mare estrangera.

Evolució demogràfica

Amb dades de l’1 de gener del 2024, el 23,8% de la població de Catalunya havia nascut a l’estranger, quasi 1 de cada 4. A Espanya, la xifra equivalent és del 16,9%. Si a aquest col·lectiu se li afegeixen els fills nascuts de mare estrangera menors de 25 anys, la xifra total s’eleva fins al 29,7%. D’altra banda, i per a la mateixa data, els nens nascuts el 2022 amb almenys un progenitor nascut a l’estranger significaven pràcticament la meitat de la població, 49,5%. A Espanya, el 34,1%.

A Barcelona, la xifra encara és més preocupant: el 53,4% dels homes joves van néixer a l’estranger, ens referim a l’edat compresa entre els 20 i els 39 anys. Per tant, en aquesta cohort de població, les persones autòctones ja són minoria. I això marcarà nítidament el futur perquè cada vegada naixeran més fills de pares nascuts fora, alhora que es mantindrà, si res no canvia, mentre es generin llocs de treball, un flux immigratori com l’actual, que és singularment alt. Aquest és un fenomen específic de Catalunya.

Distribució provincial de la natalitat

Ho podem veure si constatem que els infants nascuts el 2022 amb almenys un progenitor nascut a l’estranger, tenint en compte la província de residència de la mare, els tres primers llocs els ocupen les circumscripcions catalanes: Girona amb el 53,7%, Lleida amb el 49,3% i Barcelona amb el 49,2%. Tarragona és la cinquena amb un 47,5%. Per situar una referència, Madrid ocupa el novè lloc amb un 43,3% i en el cas del País Basc, a Àlaba es dona una situació no semblant però sí pròxima amb un 44,9%, però les altres províncies basques queden lluny: Guipúscoa ocupa el lloc 22 amb el 36,3% i Biscaia el lloc 27 amb un 34,3%.

Això no serà perquè aquests territoris tinguin una mala situació econòmica, senzillament la seva política i la seva estructura productiva està orientada d’una manera que genera molta menys dependència per la població immigrant que té com a prioritat en els seus llocs de treball aquells que tenen una qualificació menor, com l’hostaleria i, en general, tot el sector turístic i el petit comerç.

 Loading ...