Pedro Sánchez i el seu govern estan travessant una complicada pendent cap a la derrota electoral, enfrontant-se a múltiples desafiaments que inclouen acusacions judicials i un panorama polític advers. En els últims mesos, l’administració socialista s’ha vist embolicada en una sèrie d’escàndols que compliquen el seu futur polític i amenacen amb debilitar la imatge del partit.
Un dels casos més recents és el conegut com a “Cas Koldo“, que vincula l’ex número dos del PSOE, José Luis Ábalos, i l’empresari Víctor de Aldama. Es sospita que aquesta trama va cobrar comissions il·legals per contractes públics per un valor de 54 milions d’euros.
A això s’hi suma la investigació sobre la dona del president, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d’influències en l’adjudicació de contractes de l’entitat pública Red.es i el suposat benefici personal d’un programari elaborat per a la seva càtedra a la Universitat Complutense.
També persisteixen les investigacions sobre el germà del president, David Sánchez Pérez-Castejón, el cas del qual està sent instruït pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Badajoz. Se l’investiga per delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació i frau fiscal en relació amb el seu lloc com a director de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació de Badajoz, que va obtenir el 2017.
Els escàndols judicials no acaben aquí. El “Cas Delcy“, que investiga la polèmica visita de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez el 2020, i la imputació del Fiscal General de l’Estat, també nomenat per Sánchez, són dos elements que reforcen la imatge de deteriorament institucional. A això s’hi suma una llarga llista de causes judicials obertes per corrupció que afecten el PSOE, incloses causes històriques com Filesa i els ERO d’Andalusia.
La coalició de govern també enfronta seriosos problemes interns. Les tensions amb Sumar i la vicepresidenta Yolanda Díaz s’han intensificat arran de les acusacions contra Íñigo Errejón per violència o abús sexual, cosa que ha impactat l’extrema esquerra del govern.
Al mateix temps, la incapacitat d’aprovar els pressupostos per al 2024 i la incertesa sobre els del 2025 agreugen la situació política.
Per superar aquesta situació, busca augmentar el control de les institucions. Així, entre les decisions més polèmiques hi ha el recent nomenament del número dos del Banc d’Espanya, realitzat sense consens amb l’oposició, i la modificació de la forma de nomenar el Consell de RTVE per assegurar que tots els seus membres siguin afins al govern.
Al mateix temps, Sánchez ha llançat una nova ofensiva electoral centrada en dos eixos: polaritzar al màxim la societat espanyola i el conflicte amb l’empresariat. Vol unir les dues “esquerres”, la cultural i l’econòmica.
Serà el Congrés del PSOE, que tindrà lloc a finals de novembre a Sevilla, el punt de partida d’aquesta estratègia. Dos seran els eixos principals del seu discurs: portar la “guerra cultural” al seu màxim nivell i aprofundir en la polarització entre empresaris i treballadors.
Al Congrés, el PSOE preveu reformar el sistema de finançament autonòmic, garantint “més recursos” per a totes les comunitats autònomes i tractant d’evitar el “dumping fiscal” entre territoris, una referència a la política de baixos impostos de la Comunitat de Madrid.
No queda clar com encaixarà en aquest discurs el pacte amb ERC que va portar Illa a la Presidència de la Generalitat; en aquest sentit, el Congrés també serà una prova per a ERC, en la mesura en què es compleixin o no els compromisos contrets sobre el finançament extraordinari de Catalunya.
A més, el PSOE ha anunciat la seva intenció de modificar la Constitució per incloure el dret a l’avortament i al matrimoni homosexual, blindant ambdues qüestions per evitar futurs canvis legislatius, sense buscar el consens amb altres partits. En matèria fiscal, proposa un impost del 50% per a rendes superiors a 300.000 euros anuals, així com obligar les grans empreses a redistribuir els beneficis entre els seus treballadors.
Aquesta obligació s’aplicarà a totes les empreses de més de 250 treballadors, i afectarà aquells beneficis que superin el 5% del capital social. Defensa desenvolupar incentius perquè els treballadors puguin participar en la presa de decisions i en els beneficis de les empreses mitjanes i aposta per incrementar l’Impost de Societats. També busca incrementar l’Impost de Societats en aquelles empreses on els executius cobrin 40 vegades més que la mitjana dels empleats, augmentant el gravamen en tres punts percentuals cada cop que es superi aquest límit.
Amb aquestes mesures, Sánchez espera mobilitzar la seva base electoral de cara als pròxims comicis, presentant una imatge de fermesa davant els poderosos i un compromís amb els drets socials. No obstant això, l’ombra de la corrupció i el desgast institucional podrien jugar en la seva contra en un moment crucial per a la política espanyola.
Loading ...
