La majoria dels catalans es declara catòlic

S’ha publicat una vegada més el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat. 2020. Taules estadístiques (gencat.cat) referit al 2020.

És una enquesta amb 1.600 entrevistats representatius de la població de Catalunya de més de 16 anys, i amb un marge d’error del 2,45, si bé aquest punt mereix una precisió posterior. Són enquestes domiciliàries, no telefòniques com és habitual, i això li dóna un valor addicional.

La dificultat i la interpretació dels resultats s’ha de cenyir a ella, és que la mostra és petita i no permet que els resultats desagregats, les submostres, tinguin gaire utilitat perquè són poc representatives. Perquè el marge d’error es multiplica en la mesura que la submostra es redueix. Per exemple, les respostes territorials de Girona, Lleida i Tarragona, que només tenen respectivament 159, 91 i 166 entrevistats, no tenen cap significació. Feta aquesta precisió, entrem al tema.

Les referències per edat, per la raó adduïda més amunt, tenen una escassa representativitat. Especialment per a tots els menors de 34 anys, perquè la mostra és molt petita. El grup que té més significació és el de 39 a 49 anys perquè conté 473 entrevistats. I és indicativa amb reserves el dels altres dos grups de població més gran, el de 50 a 64 anys i el de més de 65 anys, que superen les 350 entrevistes. Per exemple, en aquest últim cas el marge d’error s’eleva entre un ±5-6, en lloc del 2,45 del conjunt de la mostra de 1600  En contrapartida, sí que té significació la lectura de les dades entre persones de mare nascuda a Catalunya o fora, perquè en ambdós casos se situen en l’ordre de magnitud de 600 entrevistes, que és una mostra suficient (error de ±3).

El catolicisme és lògicament la confessió més coneguda. En una escala de 0 a 10, el 63% se situa entre el 7 i el 10, que són els nivells màxims de coneixement. Si bé hi ha un 12% que té poc o cap coneixement del catolicisme perquè se situen en els nivells compresos entre 0 i 3. Mentre que un altre 25% ho fa en la posició intermèdia de 4, 5, 6. Una primera consideració sobre aquest punt seria que tot i ser la més coneguda, i malgrat ser la religió històrica dels catalans, hi ha un percentatge gran de població que la coneix malament o senzillament en té poca o cap notícia, i aquest és un dèficit que cal subratllar. És clar que ens podríem quedar també amb la resposta a la pregunta (18) en la que s’indica que es doni el nom de les confessions religioses que es coneixen, on un 85% responen que el catolicisme. Però cal interpretar que, una cosa és que et vingui el nom al cap, que és el cas de la resposta (18), i una altra molt diferent és el teu grau de coneixement sobre aquella confessió, que és el que valora la pregunta (20.1).

Aquest desconeixement pot obeir en part a la manca d’interès per les confessions religioses, però l’enquesta en la seva pregunta 22 sembla assenyalar més aviat el contrari, perquè un 66% dels enquestats considera aquell coneixement com a important o molt important, mentre que un 31% respon que poc o gens importat.

Un 54,6% dels entrevistats considera que no té creences religioses, mentre que un 44% afirma que sí que en té. Aquest seria el nucli religiós de Catalunya, però mereix ser analitzat amb cura.

D’aquest  44%, un 46,5% es considera practicant i un 53% no ho és. Això vol dir que serien practicants de les diverses confessions el 21% dels enquestats, xifra que assenyala especialment als catòlics, que són amb diferència els més nombrosos.

Tindrem ocasió de verificar la consistència d’aquesta xifra, atesa la creença, i d’acord amb el tipus de pregunta formulada:

• Un 26% no creu en Déu i aquest seria el nucli de l’ateisme.
• Un 13,5% no sap si Déu existeix i no creu que es pugui saber de la seva existència. Aquest grup respondria a la definició del que coneixem com a agnòstic.
• Un tercer grup seria, segons l’enquesta, “no crec en un Déu personal però sí en una mena de poder superior”, 16.6%.
• Un 7% respon a la pregunta “de vegades em trobo creient en Déu i d’altres no”.
• Un 11% seria el de “tinc dubtes, però sento que crec en Déu”.
• I un 24% “sé que Déu existeix, és veritat i no tinc cap dubte al respecte”.

El nucli de la creença en un Déu personal se situaria per tant en un 42%, xifra consistent amb aquells que afirmaven en una altra pregunta que tenien creences religioses.

Però hi ha una altra pregunta, la 29, que demana quina és la religió de l’entrevistat amb independència que sigui practicant o no. El 53% es declara catòlic, el 7% cristià d’altres confessions reformades, el 9,5% agnòstic, i el 18,6% ateu. Aquestes dues últimes dades, especialment la de l’ateisme, no són consistents amb les de la resposta de la pregunta 23 sobre si creia o no en Déu, ja que assenyalava que els que no hi creien eren el 26%, una xifra clarament superior a la dels que es consideren ateus. I una cosa semblant, però en menor diferència, succeeix amb l’agnòstic. En aquella pregunta representaven el 13,5%, i quan se’ls hi demana que s’autoclassifiquin, només en surten un 9%. L’islam representa un 4% i totes les altres confessions religioses tenen una escassa presència per sota de l’1%, excepte els testimonis de Jehovà que se situen en l’1%.

En relació amb els practicants (pregunta 31), un 10% acudeix a la pràctica religiosa un cop a la setmana o més, un 5% ho fa algun cop al mes, i això ens donaria un ordre de magnitud de pràctica del 15%. Un 16% que ho fa algun cop l’any i, el 68% que no ho fa mai. Cal dir, però, que aquesta pregunta està formulada en uns termes impropis d’un treball professional perquè demana si acudeix a actes de culte i la seva freqüència al conjunt de la mostra, a les 1.600 persones entrevistades i per tant incorpora tot el gruix de les que s’han declarat agnòstiques i atees, que són, en funció de l’amidament que es faci, entre el 30% i el 40%, que lògicament no posen mai els peus en un servei religiós. Aquesta pregunta tindria sentit si s’hagués cenyit només a aquells que practiquen alguna confessió. Per tant, cal remarcar que el nivell de pràctica dels confessionals és superior al que es dedueix d’aquesta pregunta i hauríem de buscar-lo més aviat en el resultat de la pregunta 23 que assenyalava que el 46,5% del 44% (21%) que té creences religioses es considera practicant.

 Loading ...