Part dels titulars del dia d’avui assenyalen que la inflació s’ha reduït perquè el mes de març només s’ha incrementat un 3,3%, que és l’augment més petit en els últims 18 mesos. Però aquesta visió és enganyosa.
La inflació anual compara el preu d’aquell mes amb el que es donava el mes anterior i, com el març de l’any passat ja s’havia disparat la inflació, ara l’augment tendeix a ser menor perquè és bastant lògic que no pot créixer al mateix ritme indefinidament, però per a les butxaques de la gent la realitat diu que ara li costa molt més que fa un any malgrat que el creixement sigui menor. Això és una evidència.
En l’àmbit polític al govern l’interessa jugar amb aquest malentès, si bé té una dificultat extraordinària per aconseguir el seu propòsit que és que les butxaques de la gent són les que li dicten el que està passant i la sentència és taxativa: l’augment de preus és gran i esdevé ja insuportable. Aquest fet a més està especialment accentuat en el cas de la despesa alimentària.
Cal dir que l’impacte a Espanya és molt més gran que a la resta de l’euro zona, perquè la cistella de la compra d’aliments significa el 25% del consum de les llars davant del 20,9% de l’àmbit europeu. Quan aquí pugen els aliments, la nostra renda neta disminueix en una proporció més gran que a l’euro zona.
La rebaixa de l’IVA que va aplicar el govern a una sèrie de productes d’alimentació, excepte a la carn i al peix, ha reduït la pressió, però igual que amb altres mesures, com la bonificació als carburants o la rebaixa fiscal del subministrament elèctric, els principals beneficiaris són el 10% de les llars de majors ingressos. És a dir, el fet de dur a terme una política més fina, situant les ajudes en les llars més necessitades i establint mesures generals ha comportat dos fenòmens.
Un, una despesa extraordinària i l’altre un benefici, molt modest cal dir-ho, pee al grup de majors ingressos que són els que consumeixen més, gasten més benzina, més energia i d’aquesta manera es veuen més beneficiats. Per exemple, en el cas de l’IVA dels aliments aquesta xifra significa 85 euros l’any – ja hem dit que es tracta de xifres molt modestes- al 10% de les llars de renda més gran i només de 35 euros al 10% a les llars de menors ingressos. És una política equivocada que no es pot mantenir al llarg del temps, que no resol el problema de ningú i que donats els incrementats que es van registrant, no evita que les persones de menys ingressos visquin cada vegada més escanyades.
Loading ...
