El mes de març no ha sigut un moment gens positiu per a la indústria europea. L’índex PMI del sector manufacturer del mes passat, divulgat per la consultora IHS Markit, va caure fins als 47,5 punts -la dada més baixa des d’abril de 2013– i es va apropar a la distància amb el límit de 50 punts que marca el límit entre el creixement i la recessió.

Aquest indicador fa vuit mesos que porta caient a Europa i es troba en el nivell que tenia a l’estiu del 2013. És veritat que aquest índex acostuma a ser volàtil i que el pes dels serveis en l’economia europea segueix sent superior al manufacturer, però no deixa de ser un senyal d’alarma indicativa de l’actual conjuntura, ja que l’índex de compres manufacturera global d’IHS Markit es basa en els resultats d’enquestes que cobreixen a més de deu mil executius de compres en dotzenes de països, més de la meitat amb origen dels EUA, Japó, Xina, Alemanya i França.

“La debilitat es va centrar principalment en els sectors de béns intermedis i béns de capital. Les dues categories van registrar notables deterioraments de condicions operatives, en marcat contrast amb el sector de béns de consum, on es va observar un nou creixement (encara que modest)”, afegeixen .

La recessió industrial, provocada sobretot per la caiguda de les exportacions, es va produir sobretot a Alemanya, Itàlia i França, que va tornar a territori negatiu després de créixer modestament al febrer. “Els fabricants a Alemanya van encapçalar la caiguda en general, ja que la confiança en aquest país es va deteriorar fins al seu nivell més baix en més de sis anys“, assenyalen.

Els motius del retrocés a Europa són variats. “Preocupacions sobre guerres comercials, tarifes, augment de la incertesa política, el Brexit i, sobretot, deteriorament del clima econòmic tant a escala domèstica com en les exportacions“, va explicar Chris Williamson, economista en cap d’IHS Markit.

“Europa és actualment el punt més feble de l’economia global”, va afirmar a Bloomberg Christopher Dembik de Saxo Bank. “Hi ha un conjunt horrible de noves dades per a la zona de l’euro que confirmen el risc d’un creixement més baix del que s’esperava”, ha afegit.

“Molt d’aquesta contracció és imputable a Alemanya. I Alemanya va malament, perquè la Xina no va bé com abans. Durant dècades ha pogut vendre a Àsia però allà l’alentiment és més severa del que indiquen les dades oficials”, comenta a aquest diari l’expert de política econòmica internacional del Graduate Institute of Geneva, Charles Wyplosz.

Espanya es resisteix a la caiguda

La indústria espanyola, que va entrar en recessió en el mes de febrer, va aconseguir recuperar-se lleument al març gràcies a l’augment de les comandes, de l’ocupació i de la producció, tot i que s’espera que s’estanqui d’aquí en endavant. El seu índex PMI del sector manufacturer es va situar en 50,9 punts, un punt per sobre de la mala dada de febrer (49,9) i de nou per sobre de la línia vermella que marquen els 50 punts.

Després d’un mes negre per a la indústria espanyola, algunes empreses van llançar noves línies de productes per a intentar millorar la seva situació, mentre que altres es van beneficiar d’un repunt de la demanda externa, és a dir, de les exportacions.

D’altra banda, ja són set mesos de caiguda consecutiva al mercat automobilístic espanyol. El primer trimestre ha tancat en negatiu, amb un descens de gairebé el 7%. Després del nou descens sofert en el mes de març (-4,3%), que ha situat les matriculacions en 122.664 unitats.

La caiguda s’ha esmorteït en l’última setmana del mes, en part per les automatriculacions tàctiques que va realitzar el sector. En els últims tres dies del mes es van realitzar més de 44.000 operacions, una mica més d’un 35% del total, de les quals unes 7.000 van ser automatriculacions, segons fonts del sector que la setmana passada anticipaven un tancament de mes amb una reculada superior als dos dígits.