Fa uns dies, llegint, vaig topar amb una cita de Cecilia Meireles, poetessa brasilera del segle XX, que deia:
“Hi ha persones que ens parlen i ni les escoltem, hi ha persones que ens fereixen i no deixen ni cicatriu, però hi ha persones que simplement apareixen en la nostra vida i ens marquen per sempre“.
Aquestes persones que apareixen en un moment determinat, en qualsevol situació de les nostres vides, són les que realment canvien la societat. Aquestes són les que respecten aquests drets inalienables inherents a l’home. En una gran majoria de la nostra societat, del nostre planeta, aquests drets són negats a milions i milions d’éssers humans. La russa Alisa Zinóvievna Rosenbaum, de pseudònim Ayn Rand, deia que els drets inalienables de les persones eren: la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.
No hem d’oblidar mai, que aquests drets no poden ser legítimament negats a les persones, cap potestat ni règim té capacitat per negar-los, ja que formen part d’aquesta essència, insisteixo, ningú té competència per negar-los, ja que són constitutius de la naturalesa humana.
No permetem que ni per ideologies radicals ni fanatismes religiosos desaparegui la nostra llibertat, que tant va costar als nostres pares i avis aconseguir. Una gran part del teixit social està desencantat i veu el decaïment d’una societat que va perdent força en els valors democràtics a causa d’aquesta manca d’il·lusió i lluita per mantenir aquest esperit que sempre ha caracteritzat la nostra civilització occidental.
No oblidem que la inclusió és la clau de la nostra supervivència, però ull amb la forma en què es fa, inclusió és inserció en la nostra cultura i no imposicions d’aquestes que ens poden conduir a la pèrdua de drets i llibertats. No apartem de les nostres ments que l’excessiva permissivitat afavoreix el ressorgiment de tiranies en diferents colors.
