La figura de l’actual candidat a la vicepresidència dels EUA és molt més important de l’habitual en aquesta posició, que sempre té un recorregut molt secundari en la governació del país. Vegem per què:
- És jove, farà 40 anys l’1 d’agost, amb un candidat a la presidència de 77 anys que acabarà el seu mandat, com Biden, amb més de 80. I això sense comptar amb la possibilitat que hagi d’assumir la presidència abans per causes biològiques.
- Reflecteix el somni americà. Procedent d’una família pobra en un territori empobrit, un hillbilly, de família monoparental amb diversos padrastres al llarg de la seva vida, amb una mare que ha patit drogaddicció durant molts anys i que ara ha superat, com el mateix Vance va referir a la convenció republicana, on ella estava present, assenyalant que feia 10 anys que estava neta. Criat sobretot per la seva àvia, una dona enèrgica. És l’exemple d’allò que agrada tant als EUA: l’esforç és capaç de vèncer les circumstàncies adverses.
- La seva carrera acadèmica i professional és sòlida. En acabar la secundària, i com alguns altres blancs pobres, es va apuntar als marines, va combatre a l’Iraq i després de 2 anys de permanència va ingressar a la Universitat Estatal d’Ohio per estudiar dret, culminant la seva carrera a l’elitista Yale, d’on va sortir amb un doctorat. No està gens malament, vista la seva base familiar i educativa.
Va escriure un llibre de gran èxit “Hillbilly, una elegia rural”, transformat també en una pel·lícula que es pot trobar a Netflix i que el va projectar a la notorietat. També és un empresari amb bons resultats en inversions en noves tecnologies. Va entrar en política tard, però per la porta gran perquè fa 2 anys que és senador per Ohio i ara ja candidat a vicepresident.
- Està casat amb la filla d’un immigrant hindú, Usha Chilukuri. És difícil acusar-lo de racisme o de xovinisme. Si s’oposa a continuar la immigració pels camins que fins ara s’ha seguit, no és per la naturalesa de les persones, sinó perquè aquesta estava fora de control, o almenys és el que amb molta facilitat pot argumentar.
- Vol representar, perquè aquest és el seu origen, la classe blanca empobrida, que de classe mitjana s’ha convertit en un grup sense futur, castigat per la plaga del centanil, uns desposseïts que el partit demòcrata mai ha sabut representar i que Trump ha assumit en gran mesura. Una circumstància que ara es veurà multiplicada pel seu “ticket” amb Vance.
Són persones arrelades als seus territoris, a les seves famílies, sovint conflictives i deteriorades, com la seva indústria, però malgrat tot patriotes, que fan que de les seves files sorgeixin soldats de l’exèrcit dels EUA. També són religiosos, si bé en un sentit poc institucional.
Aquest gruix de població té un pes molt important en 3 dels 6 estats on sembla que es decidirà la presidència. Concretament, a Pensilvània, Michigan i Wisconsin. I no tenen aquesta importància en els altres 3, Geòrgia, Nevada i Arizona. De fet, reforça la candidatura de Trump a tot el Rust Belt (cinturó de l’òxid) que també incorpora altres estats com Virgínia Occidental, Kentucky i Indiana, reforçant el potencial de Trump en tots ells.
De fet, Biden el 2020 va aconseguir la victòria en tots, però segons les enquestes, i abans de la candidatura de Vance, Trump ja guanyava amb avantatges que varien segons l’estat, entre uns escassos 1,3 punts a Michigan o entre 5 i 6 punts a Nevada i Arizona.
- Per últim, característica clau, Vance és un catòlic convers des del 2019. Aquí podeu trobar un article seu en què explica la seva conversió amb un títol ben explícit “Com em vaig unir a la resistència” de l’any 2020. Per què és clau aquest fet? Doncs perquè els catòlics, que eren un votant disciplinadament demòcrata, han anat fluctuant al llarg del temps decantant-se cada vegada més pels republicans.
Ja el 2008, Obama va aconseguir retenir la major part d’aquest sector, però només el 54%. A les eleccions posteriors, el 2016 i el 2020, el vot catòlic va quedar molt dividit, però amb un cert avantatge per a Trump que va arribar a ser molt acusat. En les enquestes primàries, el 52% de l’electorat donava suport a Trump davant el 44% de Clinton i el 2020, malgrat la victòria de Biden, aquest va perdre ja el vot catòlic per un 50% a 48%.
A Michigan o a Wisconsin els catòlics tenen un pes decisiu i, per tant, poden contribuir a aconseguir els vots electorals necessaris. I per la via també dels catòlics, en aquest cas llatins, poden fer forat amb tot el vot hispànic que tendeix a donar suport majoritàriament als demòcrates.
Tot plegat assenyala a Vance com un factor multiplicador, els efectes del qual encara no han entrat en joc.
