La immigració, problema crític per a la llengua i la cultura catalana

Del conjunt d’avantatges i inconvenients que genera la immigració massiva i intensa que està registrant Catalunya, un dels problemes més destacats és el seu impacte, de moment negatiu, sobre la llengua i la cultura catalana. Sense risc d’exagerar, es pot dir que torna a presentar un escenari de crisi a causa del seu declivi.

La raó fonamental és que la proporció de persones que tenen coneixement de la llengua és molt elevada, gràcies a la normalització lingüística del català a l’escola, però el seu ús personal i social retrocedeix. Aquest fet està molt connectat amb l’arribada massiva de persones d’altres cultures que no creuen necessari conèixer, o si més no, utilitzar el català habitualment.

Només cal pensar que un 25% dels estrangers que viuen a Espanya han arribat en els dos últims anys. Aquest fet es pot revertir amb una política adequada, que a hores d’ara és inexistent. També cal dir, però, que és molt difícil que aquesta reversió es produeixi mentre el flux migratori sigui tan gran i tan intens com l’actual.

L’enquesta, amb una mostra de 6.000 entrevistes dels Serveis Municipals de Barcelona, assenyala que l’ús del català com a llengua habitual és un dels més baixos, si no el més baix, de la seva història, només un 36%. Des dels anys 90, quan es trobava lleugerament per sota del 50%, ha caigut 15 punts percentuals en el que va de segle. La davallada es va produir a principi de segle, sobretot entre el 2006 i el 2008, clar efecte de la primera onada migratòria d’aquesta centúria. Hi va haver una posterior recuperació, però ha tornat a retrocedir de manera rotunda des del 2021.

No és estrany que la població de Barcelona hagi nascut a l’estranger en una proporció del 27%. És una xifra molt alta. Normalment, es diu que rebem un contingent d’europeus d’alta qualificació, però, tot i que això és cert, cal afegir que és una ínfima minoria i que el gruix procedeix d’Hispanoamèrica, del Marroc i d’altres països africans. Els de llengua espanyola es comuniquen amb facilitat, mentre que els que la desconeixen tenen com a primera opció el castellà.

Un segon element a considerar és la combinació d’un elevat envelliment i una molt baixa natalitat. Moren moltes més persones de les que neixen a Catalunya: més de 70.000 en el primer cas, i només una mica més de 54.000 naixements. Alhora, hi ha l’arribada d’immigrants. El resultat és que desapareix en gran mesura la població autòctona que tenia el català com a llengua més important, i és substituïda per nova població que s’expressa habitualment en castellà.

La baixa natalitat castiga el procés de substitució. Neixen molt pocs nens, i la xifra d’avortaments és la més alta d’Espanya, representant el 39% dels naixements. No és un fet menor que s’hagi generalitzat entre el jovent una cultura desfavorable a tenir fills: el 75% dels homes i la meitat de les dones d’entre 30 i 34 anys no han tingut cap fill, segons l’Idescat. A més, entre els naixements, el pes dels fills de pares estrangers és més important, i tot plegat fa rodar la pilota en el mateix sentit: la minva del català.

Una tercera qüestió és el fracàs de l’escola. El català és llengua vehicular, però no és una llengua estimada pels alumnes. Es coneix, però no s’utilitza. En la valoració dels nois i noies és una de les assignatures menys volgudes. És realment dramàtic que l’escola catalana no ho sàpiga fer millor.

El català també ha perdut l’atribut de ser una llengua de prestigi social i cultural, com va tenir bona part del segle passat, quan la immigració, en aquell cas d’origen espanyol, la veia com una llengua de promoció.

El fracàs de les polítiques oficials per estendre el català és notori, així com el desinterès de les empreses. En l’hostaleria, tot el relacionat amb el turisme i els serveis, es fa evident el menyspreu pel català. Però, fins i tot, la policia autonòmica i la policia municipal de les grans ciutats catalanes s’expressen habitualment en castellà i, com a molt, passen al català si t’hi adreces en aquesta llengua.

I tancant el cercle viciós dels desencerts, està TV3. Va néixer per normalitzar i estendre l’ús del català, però fa molts anys que ha abandonat aquesta fita i s’ha tancat en un reducte ideològic, dirigit als més convençuts i amb nul·la capacitat d’interessar altres persones pels seus programes i informacions. Cal dir amb rotunditat que TV3 no compleix amb els seus principis fundacionals.

PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ

 Loading ...