Les fortes reaccions contra el racisme que s’han generat als EUA i també han pres força al Regne Unit i a França, han arribat, si bé d’una manera molt atenuada, al nostre país. La punta de llança d’aquesta reacció està conduïda per Unidas Podemos, i en el cas de Catalunya per l’organització política d’Ada Colau, En Comú Podem.
És sabut que la reacció ha passat de manifestacions i determinats actes de vandalisme a l’acció contra estàtues que es considerava que eren expressió del racisme i esclavisme del passat. Això està succeint amb moltes estàtues de personatges de la Confederació als EUA. El seu nombre i permanència és tal que per a un observador no informat podria donar a entendre que mai havien perdut la guerra. Alguna cosa hi ha de veritat, almenys en el sentit que mai van signar la pau, és a dir, van reconèixer la derrota. Al marge d’aquesta qüestió històrica que ateny a la guerra més sagnant mantinguda mai pels EUA, les agressions a les estàtues s’han estès en termes difícils de justificar. Per exemple, la imatge de Colom ha estat reiteradament atacada i dos dels seus monuments destruïts. Al Regne Unit l’agressió s’ha encebat amb Churchill, l’home que es va negar a signar cap acord amb el règim nazi i que va conduir el seu país a la victòria contra ell, i contra Baden-Powell, fundador del gran moviment scout, la fraternitat de joves de totes les races i religions més grans del món i l’èxit més important assolit mai en la pedagogia del lleure d’infants, adolescents i joves.
I aquesta onada, en el nostre cas un petit marejol, ha arribat també a Catalunya, quan la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jessica Albiach, va declarar que “desmuntar l’estàtua de Cristòfol Colom a Barcelona seria una bona mesura”. Ho va dir en una entrevista al diari Ara, tot equiparant la situació dels EUA a la del nostre país, fins a arribar a afirmar que “aquí hi ha un racisme que és institucional”. També va explicar que el 12 d’octubre no és una data a celebrar. Aquesta voluntat d’enderrocar el monument a Colom va tenir, però, un recorregut temporal escàs perquè pràcticament l’endemà ja modificava la seva declaració afirmant que el que calia era “contextualitzar l’estàtua”. Ja no es tractava d’enderrocar-la sinó de posar-la en un context, sense explicar a què es referia, perquè si es tracta de reconèixer que no es poden mirar amb ull d’avui els actes del passat i presentar la història com una realitat en blanc i negre, no cal, és una evidència sabuda. En tot cas, el que sí que és evident és la facilitat amb la que els comuns s’apunten a un bombardeig si aquest és l’última expressió del que els hi sembla que és el que es porta en aquell moment, fent taula rassa amb la tradició i cultura del país, i la raó històrica en la que viuen, i diuen representar almenys en part.
Ara la patata calenta queda en mans d’Ada Colau. Contextualitzarà el famós monument a Colom l’alcaldessa? I en el cas que ho fes, com ho faria sense desvirtuar l’homenatge històric que la ciutat que ara regeix va fer al descobridor d’Amèrica? Perquè no oblidem, el monument va ser erigit amb motiu de l’exposició universal de 1888, i des d’aleshores ha estat símbol de la ciutat, d’un temps ençà desplaçat per un altre símbol, aquest religiós, la Basílica expiatòria de la Sagrada Família.
Loading ...
