L’última notícia ha escandalitzat, però donada la memòria de peix de la nostra societat, ja està oblidada. A Catalunya entre el 2015 i el 2021 el nombre de casos de nenes preadolescents i adolescents amb disfòria de gènere va créixer la increïble xifra d’un 5.700%. Aquestes xifres són fruit de l’estudi realitzat a partir de les dades del Servei Trànsit, la unitat de l’Institut Català de la Salut (ICS) especialitzada en disfòria de gènere, que treballa des del 2012 a Barcelona i que s’ha estès progressivament a tota Catalunya.
La disfòria de gènere, encara que ara es vol oblidar, està descrita en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) (2013) de l’ American Psychiatric Association, i també en la Classificació Internacional de Malalties (CIM-11) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2019) on disfòria, que significa malestar profund, ha estat substituïda per incongruència de gènere.
Per tant, sentir-se malament amb el sexe que un té està classificat com un trastorn i definida la forma en què cal abordar-lo i tractar-lo des del punt de vista mèdic.
La legislació catalana i espanyola s’ha passat pel forro tot això i han convertit a les persones que es troben en aquesta situació en una nova identitat sexual. Hi ha heterosexuals, homosexuals, bisexuals i transsexuals. Però no contents amb això, des del poder polític de Catalunya i d’Espanya, s’ha dut a terme una campanya sistemàtica de promoció i forment de la transsexualitat alterant així les normes bàsiques de convivència.
Aquesta enginyeria social es transforma en terriblement greu quan resulta que s’aplica sobre infants i adolescents i la conseqüència és aquest increïble increment de persones en edat infantil i juvenil que consideren que el seu sexe és un altre.
Tot això té conseqüències extraordinàries per a la vida de les persones perquè obre la porta a tractaments que en molts casos són irreversibles. I a més afecta ja a la societat per la massivitat del problema.
Fins fa relativament pocs anys, aquests canvis de sexe estaven molt limitats, eren sol•licitats per persones adultes i havien de seguir un procediment acompanyat del consell mèdic.
Tot això ha passat a la història i ara tot malestar d’un nen o una nena és redirigit cap al canvi de sexe, el que és alarmant és constatar com aquest procés afecta molt més a les noies que als homes, quan abans era al revés. Entre les persones de més de 30 anys els que volien modificar el seu sexe eren sobretot homes.
Aquests canvis que s’han produït d’un dia per l’altre és la més clara demostració que estem davant un problema d’enginyeria social que ara la Generalitat remata amb un nou decret sobre educació afectivosexual per, atenció, a infants de 0 a 6 anys. Ho va aprovar el consell executiu aquest passat dimarts. Per tant, en són responsables, no només el conseller d’Ensenyament, que porta la veu cantant, sinó tot el consell executiu en pes i el president Pere Aragonès.
Aquest decret segresta l’educació sexual i moral dels fills de la responsabilitat dels pares i l’entrega a la manipulació escolar.
Es pretén des d’aquelles edats tan incipients que els nens reconeguin quina és la seva identitat sexual, quan encara per edat no la tenen definida. I se’ls hi ha de proporcionar l’oportunitat d’explorar diferents rols de gènere. Parlant en plata, un nen ha de fer de nena, un nen ha de poder ser nena i nen i agradar-los uns i altres. Una ha de voler-se canviar-se a nen, etcètera, etcètera.
L’escola ha d’assegurar que l’ambient on viuen els nens -atenció-, això vol dir els entorns familiars “reflecteixen la varietat de perspectives de gènere més enllà dels estereotips socialment marcats”. És a dir, a més de manipular la sexualitat dels nens de 0 a 6 anys, es produirà una intromissió inacceptable en el si de les famílies.
Tot això arrenca de la LOMLOE, la fatídica llei Celaá que estableix que en l’etapa infantil l’escola ha de contribuir al descobriment de la sexualitat dels alumnes a una edat en la qual s’inicia la construcció de gènere. Més clar l’aigua, volen construir la sexualitat i el gènere dels nostres fills, acompanyant a cada nen perquè faci la descoberta del seu propi cos proporcionant contes, jocs i materials adequats.
Faci un esforç d’imaginació i pensi en què pot consistir tot això.
Aquesta educació estableix el decret, s’ha de donar des de la primera infantesa i s’ha de lluitar contra els estereotips de gènere, que traduït vol dir que els homes són homes i les dones són dones. Això és un estereotip tòxic perquè un pot ser el que vulgui i moltes coses diferents. El nen, segons el decret, ha de ser “el protagonista del seu propi aprenentatge”. Per tant, una nena, posem per cas de 2 o de 4 anys, és la que ha de marcar com es desenvolupa en aquest sentit.
Tot plegat és una brutalitat irracional d’una gent que viu obsessa per la sexualitat. El problema és que com manen, no en tenen prou amb el seu caos personal i el volen traslladar als nostres fills, perquè com més desordre hi hagi en aquest àmbit, més normal semblaran els comportaments i actituds desordenats.
Aquesta educació estableix el decret, s'ha de donar des de la primera infantesa i s'ha de lluitar contra els estereotips de gènere, que traduït vol dir que els homes són homes i les dones són dones Share on X
Loading ...
