A una velocitat de vertigen, les crisis en relació a la situació política de Catalunya, es fan i es desfan. Primer la ruptura al Parlament en no autoritzar al president Torrent d’ERC el vot de l’altre president, el de la Generalitat, Torra, contestada automàticament el dia següent per l’anunci d’un avançament de les eleccions aplaçada fins a després de l’aprovació del pressupost, atesa la crisi de govern existent.
En aquest escenari, l’agenda Puigdemont i Torra podia endur-se la bandera de la revel·lia davant les accions jurídiques dels poders estatals.
El dia següent el problema per a ERC s’incrementava quan la vicepresidenta del govern, Carmen Calvo, deixava en suspens la reunió de Sánchez amb el president de la Generalitat, possibilitat tot seguit desmentida des de la Moncloa en assegurar la reunió del pròxim dijous, però que al mateix temps suspenia la taula de negociació fins després de les eleccions.
Si la pel·lícula s’hagués acabat aquí, el cop a ERC hauria estat monumental, perquè la deixava sense relat pel que fa a la seva negociació amb Madrid i qüestionat el seu paper de ferm independentista que va a totes a Catalunya.
Però, vet aquí que es produeix un pronunciament d’Esquerra denunciant l’incompliment per part del govern de Sánchez, cosa del tot evident, i aquesta actitud es veu magnificada pel fet, que no deixa de ser insòlit, que Rufián a la tarda s’entrevista amb Sánchez a la Moncloa i el resultat és una rectificació del govern espanyol en tota regla davant la pressió republicana. Punt i set per al negociador republicà i una recuperació del rol d’aquest partit a Catalunya. Perquè ara pot presentar-se com la força que d’una manera clara i evident li ha tombat el pols a Sánchez.
Siguin així les coses o bé d’una altra manera, el que es veu és exactament el que hem descrit. La pregunta del milió és per què en un lapse tan curt de temps hi va haver tants desmentits i contradiccions a la Moncloa. Sánchez desmentint la seva vicepresidenta per acabar desmentint-se ell mateix.
La història no s’ha acabat i ara cal veure el paper que li dona Torra a la seva entrevista, perquè ha d’intentar contrapesar de totes totes l’èxit que han tingut Rufián i ERC.
