El políticament correcte s’imposa a la capital catalana. L’Ajuntament de Barcelona ha publicat un document, segons explica el mateix consistori, per a “construir un món més igualitari” que ha titulat ‘ Guia de comunicació inclusiva ‘.
Aquesta guia és fruit de la dictadura de la correcció política i de la imposició d’un llenguatge lligat a ideologies com la ideologia de gènere, i ha estat promoguda per l’equip de Govern d’Ada Colau.
La guia de comunicació inclusiva, per exemple, proposa anomenar “persona migrant” en lloc de “persona immigrant”; o anomenar “persona en situació administrativa irregular” a un “immigrant il·legal”. Segons l’Ajuntament d’Ada Colau ja no es pot anomenar “persona de color” a un negre, sinó “persona negra”, “persona racialitzada” o “persona afrodescendent”.
El despropòsit d’aquesta Guia afirma que cal anomenar al “terrorisme islàmic” o “terrorisme gihadista”, “Al-Qaida”, “Daesh” o “Boko Haram”.
El mateix document es justifica afirmant que “una comunicació lliure d’estereotips i prejudicis i que sigui respectuosa amb els col·lectius oprimits i / o vulnerabilizats és essencial per a una bona convivència”. Per això, segons el text és important “tenir present la manera com les persones volem ser anomenades i escoltar-les.
“Els canvis en les nostres societats -prossegueix el document- són constants i configuren una pluralitat que cada vegada més abraça la seva diversitat i la seva complexitat. Reflectir aquesta diversitat també en el llenguatge ens ajudarà a construir un món més just i igualitari. T’ajudem a fer-ho! “.
El document també proposa anomenar “mare” a una “mare soltera”, “gent gran” a “els avis i àvies” o “les famílies” a “els pares, pares i mares” .
La dictadura del llenguatge, la dictadura del políticament correcte
La dictadura del políticament correcte aborda en particular els problemes pel que fa a la llibertat de parlar, però en la seva dimensió pública i política.
El perill d’aquesta dictadura ja ha estat descobert i fins expressat en la literatura (per exemple ho va escriure Orwell, 1984 ). Des d’un punt de vista, el políticament correcte pot semblar graciós. Sembla ser un joc de paraules. Realment té importància quan dius o escrius Líder en comptes de President; Assessor de vendes en lloc de Venedor; Discapacitat en lloc de Invàlid? No gaire, almenys no molt seriosament.
Però també hi ha exemples més importants: Negre es torna Afro-Americà; Hispano a Chicano; els homes en la Humanitat. I finalment, Presó és reemplaçada per un Correccional, Bon Nadal per Bones Festes, Vacances de Nadal per Vacances d’Hivern.
El catedràtic de Filosofia de la Cultura de la Universitat Catòlica de Lublin (Polònia), Piotr Jaroszynski, afirmava fa uns anys en una conferència a la Universitat Abat Oliba CEU : “Segons una definició nova, PC engloba la discriminació, la repressió, la injustícia , els prejudicis, l’exclusió, la marginació per raça, gènere, grup minoritari, el environmentalisme, educació multi-lingual, orientació sexual, oposició al capitalisme, el domini de l’home, els drets dels animals, la classe social. És la discriminació expressada sobretot en el llenguatge. El més important moviment per als seguidors de PC és ajustar noves paraules a l’idioma, la qual cosa seria un llenguatge sense criteri “.
Segons l’expert el concepte del “mal” queda neutralitzat en aquesta ideologia: “En lloc de parlar del “mal”, ens ensenyen a parlar de “diferències”, “diversitat” i “minories”. Hem de ser tolerants a qualsevol cosa que sigui diferent. Som manipulats per parlar en termes de tolerància i no en termes del bé i el mal “.
El significat de la “tolerància”
“El significat de la paraula “tolerància” avui en dia -prossegueix Jaroszynski- és una cosa vaga, perquè la paraula ha arribat a ser un eslògan o una frase feta. L’eslògan, en la seva forma més extrema, és el revés de la moralitat tradicional. La tolerància significa fer el mal i evitar el bé! De quina altra manera podem explicar per què els pervertits i els criminals són protegits? Com podem explicar la invasió de llibres i pel·lícules que glorifiquen el mal i presenten blasfèmies contra el cristianisme? “.
Amb aquesta Guia de comunicació inclusiva, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit promoure el políticament correcte, reinventar el llenguatge i construir així un nou marc de referències culturals proper als seus postulats.
