La Diada Nacional de Catalunya, celebrada cada 11 de setembre, és una data emblemàtica que té profundes arrels històriques i polítiques. Aquest dia commemora la caiguda de Barcelona el 1714, un episodi crucial de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), un conflicte que va enfrontar dues grans dinasties europees: els Borbons, recolzats per França, i els Habsburg, amb el suport de diverses potències europees. Per a Catalunya, aquest conflicte va ser molt més que una simple lluita dinàstica; va representar la defensa de les seves institucions, lleis i drets històrics davant la imposició d’un model centralista i absolutista.
La Guerra de Successió i la caiguda de Barcelona
Durant la Guerra de Successió, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó van donar suport a Carles d’Habsburg en lloc de Felip de Borbó, que eventualment es convertiria en Felip V d’Espanya. Els catalans es van alinear amb Carles d’Habsburg a causa de la promesa de mantenir els seus furs i llibertats, en contrast amb la visió més centralitzadora de Felip V.
La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va marcar el final de la resistència catalana i l’enfonsament de les institucions catalanes. Després d’aquesta derrota, Felip V va imposar els Decrets de Nova Planta, que van abolir les constitucions i els drets específics dels territoris de la Corona d’Aragó, inclosos els de Catalunya. Les institucions pròpies, com la Generalitat i el Consell de Cent, van ser suprimides, i les lleis castellanes es van imposar en lloc dels furs catalans. La Diada, per tant, no només recorda una derrota militar, sinó l’inici d’un procés de centralització política i la pèrdua de les llibertats i institucions catalanes.
Origen de la Diada
La commemoració de l’11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya sorgeix al segle XIX, en un context de renaixement cultural i polític conegut com la Renaixença, que buscava recuperar la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. El 1886, per primera vegada es va organitzar una cerimònia d’homenatge a Rafael Casanova, conseller en cap i figura destacada en la defensa de Barcelona durant el setge. A partir de llavors, la Diada va anar agafant força com un dia de reivindicació i record de la lluita per les llibertats de Catalunya.
Durant el segle XX, la Diada va adquirir un contingut polític creixent. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i, més tard, el règim franquista (1939-1975) van prohibir qualsevol tipus de manifestació pública relacionada amb la Diada, ja que el catalanisme era percebut com una amenaça a la unitat d’Espanya. No obstant això, fins i tot en la clandestinitat, la celebració va continuar sent un símbol de resistència cultural i política per a molts catalans.
La Diada en la democràcia
Amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de la Generalitat el 1977, la Diada va ser institucionalitzada com la festa nacional de Catalunya. El 1980, el recentment restablert Parlament de Catalunya va oficialitzar la data com a jornada festiva. A partir de llavors, la celebració ha estat marcada per actes oficials i civils, incloent-hi desfilades, actes culturals i ofrenes florals en memòria de figures com Rafael Casanova i Josep Moragues, un altre defensor de Barcelona durant el setge.
A més, la Diada ha evolucionat com una plataforma per a reivindicacions polítiques. En les últimes dècades, especialment des de principis del segle XXI, ha adquirit una dimensió marcada per l’independentisme català. Les manifestacions massives, com les organitzades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, han convertit l’11 de setembre en un escenari per exigir una major autonomia o fins i tot la independència de Catalunya.
Un dels moments més destacats d’aquesta etapa recent va ser la Diada de 2012, quan més d’un milió de persones van sortir als carrers sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, una manifestació que va marcar l’inici d’una nova fase del moviment independentista. Des de llavors, cada Diada ha estat un termòmetre del sentiment polític a Catalunya, amb massives mobilitzacions a favor del dret a decidir i la independència.
Significat actual
Avui en dia, la Diada segueix sent una data clau per expressar la identitat catalana en les seves múltiples facetes. Per a alguns, és un dia de celebració cultural, una oportunitat per reafirmar la llengua, les tradicions i el sentit de pertinença a una comunitat amb una història particular. Per a altres, la Diada té un significat profundament polític, especialment en el context del debat sobre la independència de Catalunya.
L’11 de setembre no és només un dia de record, sinó un espai de reflexió sobre el futur de Catalunya. Les manifestacions i els discursos polítics durant la Diada reflecteixen les tensions entre aquells que defensen una major integració dins d’Espanya i aquells que aposten per la plena sobirania. A nivell institucional, el dia es caracteritza per actes solemnes, com l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Barcelona, que simbolitza la continuïtat de la lluita pels drets i llibertats catalans.
Conclusió
La Diada Nacional de Catalunya és molt més que una simple commemoració històrica; és un dia carregat de simbolisme que connecta el passat, present i futur de la societat catalana. Des de la pèrdua de les institucions pròpies el 1714 fins a les reivindicacions actuals per una major autonomia o la independència, la Diada continua sent un espai d’expressió i debat sobre la identitat i el destí de Catalunya dins o fora d’Espanya.