La destructora crisi de natalitat de Catalunya

Malgrat les alertes nacionals i internacionals, Catalunya continua rodolant pel pendent de la destrucció demogràfica. Ara, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) el 2021 va registrar una nova reducció de nadons. Només en van néixer 57.704 per a una població que supera de llarg els 7 milions d’habitants. Aquella xifra és un 6,2% menys que la de 2019, i fins i tot és un 1,03% menor que la del 2020 quan es va dir que un dels efectes de la covid havia estat la disminució de la natalitat. Doncs bé, aquella caiguda no només no s’ha recuperat, sinó que s’ha accentuat.

Ara la mitjana catalana són 1,2 fills per dona i era d’1,3 en els anys previs a la pandèmia. Cal recordar que per situar la població en equilibri caldria que aquesta xifra creixés fins als 2,1 fills per dona. A més, dels nascuts només el 68% són fills de mares espanyoles i la resta de nacionalitat estrangera. En alguns municipis com Salt la xifra arriba al 66,5% i a Salou i Lloret al 57%. Aquesta mitjana d’1,2 fills per dona, si s’observa la nacionalitat de la mare, es constata que les espanyoles tenen encara una taxa menor d’1,1, mentre que les estrangeres assoleix l’1,37.

Com moren més persones que neixen, hi ha un dèficit vegetatiu que es compensa amb l’arribada de nous inmigrants, donant com a resultat final un lleuger creixement de la població. Però aquest fet lligat a la fecunditat més gran de les persones immigrants fa que la població d’aquest origen creixi, mentre que l’autòctona decreix.

Aquesta dinàmica té dues conseqüències. Una, en l’ordre cultural i lingüístic, ja que la nova població no és que no tingui el català com a llengua, sinó que culturalment és una llengua molt llunyana perquè la seva procedència llatinoamericana, nord-africana o asiàtica, fa que ni tan sols tinguin notícia d’aquest fet lingüístic i que, per tant, mantingui una predisposició a conèixer-lo i valorar-lo. El resultat, fracassat d’inici, és que la Generalitat i el sistema escolar ha de fer un sobreesforç per intentar pal·liar aquesta pèrdua del domini lingüístic català fruit d’un desconeixent, quant no refús profund. L’altra conseqüència és econòmica. Les famílies immigrants venen amb el legítim dret de buscar una vida millor i els seus components disposen en la majoria de casos d’un capital humà limitat. El procés immigratori substitutiu de la natalitat comporta en aquest sentit i en termes globals una pèrdua de capital humà.

Cal matisar aquí que els fills d’immigrants nascuts a Catalunya teòricament disposen dels mateixos recursos per assolir aquest capital, però a la pràctica no és així perquè tota immigració representa en la majoria de casos una descapitalització social que costa molt de reconstruir, i si el capital social d’aquestes famílies és menor que l’autòcton, lògicament com a norma general, sempre hi ha excepcions, el capital humà dels seus fills serà també menor.

Aquest fet només es podria esmenar amb una despesa massiva en ensenyament i també en una inversió social per millorar les condicions de les famílies immigrants. Però aquest fet xoca amb les prioritats de despesa que té el govern català i podria tenir –condicional- un problema polític, el de la crítica que s’ajuda més als immigrants que no als autòctons. Sumat i restat el problema que hi ha sobre la taula és molt greu, però el pitjor de tot és que la consciència sobre la seva gravetat brilla per la seva absència. No forma part de l’agenda política ni mediàtica. Segurament perquè tractar el problema de la natalitat és políticament incorrecte.

Però la realitat és tossuda, i tal com ha calculat el Servei d’Estudis de CaixaBank, l’envelliment de la població fruit sobretot de la manca de gent jove ha reduït el creixement econòmic en el període 2010-2019 en 0,6 punts percentuals (p.p.) cada any. És a dir que sense aquest factor de resta seríem un 7% més rics. El mateix estudi preveu que aquesta tendència es mantindrà i que l’envelliment provocarà una reducció del creixement econòmic entre el 0,6 i el 0,7. És una proporció molt alta donat que els auguris de l’increment del PIB per als pròxims anys són més aviat modestos. Doncs bé, malgrat aquesta realitat que és un problema que afecta ara les nostres butxaques, la qüestió segueix fora de tot interès polític.

Creus que Xavier Trias es presentarà a les pròximes eleccions municipals del 2023?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.