La CUP es considera un partit aferrissadament feminista de tal manera que per demostrar-ho apliquen una solució gramatical perfectament incorrecta com la d’utilitzar el femení per designar els conjunts. El seu discurs i agressivitat feminista, i contra les agressions sexuals és una característica destacada d’aquesta formació. En realitat ha fet certa aquella dita castellana de “en casa del herrero chuchillo de palo”, quan dins seu han aflorat presumptes delictes d’abús i agressió sexual, i han fet servir la callada per resposta.
Ara aflora el cas de l’eurodiputat i destacat dirigent, Quim Arrufat, un dels primers diputats al Parlament d’aquesta organització. Confirmat per la mateixa CUP amb molt temps de retard. Resulta que Arrufat és el presumpte autor de dos delictes, un d’abús sexual i l’altre d’agressió sexual; un del 2014 i l’altre del 2019. Arrufat, que es va donar de baixa de l’organització sense que expliqués els motius, argumenta que aquests fets no són certs i per tant cal considerar sempre la seva presumpció d’innocència, que no és estimada per la CUP, perquè en el seu comunicat explica que es trobava al mig “d’un procés de gestió d’agressions masclistes” i mentre “s’estava gestionant el protocol propi que disposa la CUP, va abandonar la militància”. És a dir, s’havien produït aquests fets a un nivell suficient perquè li obrissin un expedient intern que no va ser tancat perquè Arrufat va abandonar el partit.
Tot això, malgrat el temps transcorregut, perquè, segons aquesta versió, la primera agressió s’hauria produït en una data tan llunyana com fa sis anys, no ha conduït al que reiteradament es reclama sempre: la denúncia a la justícia. La CUP ha omès el més important de tot: tenia constància d’un presumpte delicte en una mesura suficient per obrir un expedient, però els fets no els ha posat en coneixement de la Justícia. Precisament, aquesta omissió de la CUP és un dels greuges que se li fan, per exemple, a l’Església, quan es diu que no n’hi ha prou en actuar internament sobre el possible autor i que cal denunciar-ho. Una pràctica que fa temps ja ha estat corregida, però que la CUP encara no ha fet seva i opta per l’ocultació.
La pregunta és per què. Com és possible que una organització que fa bandera màxima d’aquestes qüestions, quan l’afectin a ella practiqui el secretisme i tiri terra per damunt dels casos? Si els fets s’han produït, cosa que ningú està en condicions d’afirmar, però hi ha indicis suficients per considerar-ho, que Arrufat s’hagi donat de baixa de l’organització, no eximeix les seves potencials responsabilitats, que només poden ser depurades per la Justícia.
Si la CUP vol alguna credencial i no ser vista com una organització que practica l’engany amb les seves pròpies idees, ha de portar aquests fets davant la instància judicial perquè sigui ella que, amb independència de criteris de part, determini si hi va haver o no delictes relacionats amb l’abús o l’agressió sexual.
Loading ...
