Els dos partits que governen a Barcelona i a Espanya han assolit una representació sobre el cens electoral a les eleccions catalanes del 15%, i l’independentisme governant d’ERC i JxCat del 20%. En altres paraules, entre el 80% i el 85% dels electors són adversos o es troben fora de les posicions dels que ens governen.
Vivim sota una democràcia de representativitat molt fràgil, que exigiria lleis de grans consensos, però que a la pràctica genera tot el contrari. La legislació cada vegada és més ideològica i reduïda als interessos d’un sector de l’electorat.
Però aquesta només és una part del problema, perquè el primer partit de l’oposició, que en l’àmbit espanyol hauria de representar l’alternativa, amb prou feines representa el 4% de l’electorat català. I el Congrés dels Diputats és incapaç d’establir una agenda que projecti sobre la societat el debat de les grans qüestions, com per exemple l’absència de lleis de prevenció de la salut per lluitar contra l’epidèmia, promesa al mes de maig per la vicepresidenta Carmen Calvo, polítiques per evitar la crisi estructural en que es va transformant la crisi de la Covid-19, la lamentable situació de l’ensenyament i dels joves o la promesa revisió de les polítiques contra la Covid-19.
Aquestes qüestions, junt amb l’omissió de l’informe del Consell d’Estat en la presentació del decret llei sobre els fons europeus Next Generation, són dos dels fets concrets recents més escandalosos. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va acordar el 7 d’octubre de l’any passat avaluar les actuacions sobre la pandèmia tant en l’àmbit central com en l’autonòmic a fi de conèixer “l’impacte que han tingut sobre el control de la pandèmia, a més d’oferir opcions d’actuació”. Doncs bé, aquesta avaluació ni tan sols té l’informe que establia el marc de les qüestions a examinar, que roman tancat en un calaix des del mes de desembre. En altres paraules, els dos partits del govern boicotegen el seu propi acord i es neguen a indagar com han funcionat les polítiques contra la Covid-19 a fi de millorar-les, de la mateixa manera que es neguen a fer públic l’informe del Consell d’Estat sobre la forma com el govern pensa actuar en relació amb els fons europeus.
Tot aquest cúmul de fets deteriora dia rere dia la democràcia i la seva credibilitat, i ho fa a partir del descrèdit dels partits polítics. No ajuda gens en aquest sentit, la contínua baralla entre Podemos i socialistes al govern, que obliga a preguntar-se al ciutadà sobre en què estan d’acord en realitat, més enllà de mantenir les quotes de poder per als seus respectius partits. El problema de fons és que ningú sembla capaç d’aportar esperança, confiança, i respostes raonablement bones en l’àmbit de la gestió i la tècnica de govern.
Loading ...
