Coincidint amb el 6 d’octubre, una data ben present en la història de Catalunya, s’iniciarà la consulta als militants de JxCat que acabarà aquest divendres. A l’espera del resultat, cal considerar 10 punts clau de la crisi del govern de la Generalitat:
- Fins dissabte, per tant, no es disposarà de la decisió d’aquest partit. Cal interpretar aquest espai de temps com un element de pressió perquè Aragonès pacti, donat que en últim terme JxCat preferiria continuar al govern, però només ho pot fer sense perdre la cara.
- Els independentistes postconvergents ja han obert aquest camí per facilitar la rectificació d’Aragonès donat que la nit de diumenge van remetre una nova nota al president de la Generalitat en la qual matisaven la seva primera concició. En aquesta exigien constituir un estat major del procés, atorgar un paper central al Consell de la República de Puigdemont i activar-lo abans del 15 de novembre, fer un front comú d’ERC i JxCat al Congrés i posar sobre la taula de diàleg de manera definida l’autodeterminació i l’amnistia. El diumenge van matisar un dels seus plantejaments que podria semblar més un “tràgala”per a Aragonès, com era el de restituir el seu lloc a l’exvicepresident, Jordi Puigneró. També van matisar la presència de diputats seus a la taula de diàleg amb el govern. L’interès que va manifestar Aragonès per obrir camí a aquestes i noves matisacions va ser perfectament descriptible. No en va fer cas.
- La divisió de Junts pesa molt. D’una banda, hi ha els Borràs, Alonso-Cuevillas i altres partidaris de la ruptura. D’una altra, els membres del govern, com Giró, Victòria Alsina, els alcaldes i el que es va afegir, el mateix Trias, candidat in pectore a l’alcaldia de Barcelona, en unes declaracions en les quals refusava sortir del govern, deixant clar a més que encara no havia decidit presentar-se a la contesa electoral.
- La intervenció de Puigdemont a l’acte de la commemoració de l’1-O en un sentit clarament partidari de la ruptura i decididament convençut de la inutilitat de la taula de diàleg amb el govern Sánchez. La seva manifestació de preeminència del Consell de la República acaba d’arrodonir un posicionament clar a favor de la ruptura.
- Només 6.465 militants decidiran el futur de Junts. La xifra és ben indicativa de com s’ha anat reduint l’afiliació a aquest grup, en bona part hereu de Convergència.
- La centrifugació convergent. En pocs anys el que va ser la primera força de Catalunya s’ha anat fragmentant en trossos que semblen irrecuperables. De CiU va passar a CDC, d’aquesta al PDeCAT i d’aquí es va fragmentar en JxCat, el grup més important amb diferència, el PDeCAT, amb una vida lànguida i amb pocs efectius, i la incògnita de la iniciativa de Centrem. Si ara trenquen amb el govern, no és descartable que es produeixin noves divisions. És que en el fons hi ha una manca clara de lideratges.
- Si el trencament es produeix abans de les municipals, aquestes seran la prova de foc i els seus resultats marcaran el futur. Després només tindrà un camí des de fora del govern: assegurar la desfeta de l’electoral independentista d’ERC, única manera d’aconseguir una altra vegada el primer lloc polític.
- Un toc d’atenció que no pot passar desapercebut, el diari El País publicava el passat diumenge un extens reportatge de dues pàgines en el qual quedava clar que l’exèrcit hauria intervingut si s’hagués mantingut la declaració d’independència. És tot un avís mig encriptat per a actuacions futures.
- L’escenari actual és particularment advers per impulsar grans ruptures perquè davant la crisi econòmica i de seguretat, la gent busca certeses i convivència. No és descartable, però, si l’independentisme assolís insuflar una altra vegada il·lusió, com ja va fer-ho l’anterior vegada també en plena crisi econòmica, podria significar per a molts una porta a l’esperança. No és fàcil que es pugui aconseguir perquè com diu la dita “gat escaldat amb aigua tèbia ja en té prou”.
- Si es produeix el trencament i ERC no forma un nougovern govern de coalició, si pretén governar amb pactes ocasionals amb només 33 diputats dels 135 del Parlament, el 24,4%, estarà cometent una mena de frau electoral perquè Aragonès ha estat elegit per una correlació de forces molt diferent. Per tant, o nova coalició de govern o convocatòria d’eleccions. Tot el que no sigui això serà aprofundir la manca de sentit democràtic en la política catalana.
Loading ...
