El gran soroll mediàtic i polític impedeix que la ciutadania pugui fer-se una composició prou objectiva del que passa, que esbrini del què s’està parlant. Per qualificar-ho es poden tenir en compte els següents punts:
- El PP s’ha resistit a pactar la renovació del TC i d’aquí neix gran part del problema. Al mateix temps el PSOE no li ha posat gens fàcil l’acord, ni per l’actitud, entre despectiva i abassegadora de Sánchez, ni per l’exhibició de desqualificacions cap a l’oposició. Cal recordar que en tot procés de pacte qui té el poder sempre té precisament, per aquesta raó, la més gran responsabilitat a l’hora d’assolir-ho. D’això se’n diu prudència, que és una virtut. Sánchez no la té.
- La situació es tensa per les mesures que adopta el govern a conseqüència de la no renovació, per exemple en legislar la liquidació de la capacitat de fer nomenaments del Consell General del Poder Judicial, donat que no hi ha acord de renovació i té mandat caducat, per després aixecar parcialment aquesta suspensió, però només limitada a l’elecció dels dos membres del TC que els hi correspon elegir al CGPJ. Aquesta mesura feia possible que el govern també pogués nomenar els seus dos candidats i d’aquesta manera aconseguir una majoria de 3 a 1 en aquest paquet de nomenaments.
- Aquesta dinàmica culmina amb la decisió de modificar dues lleis orgàniques que afecten la justícia, la del TC i la del poder judicial, per mitjà d’un abús legislatiu, com és introduir en una llei que res hi té a veure dues esmenes en aquest sentit.
Arribats a aquest punt les crisis acumulades exploten i el PP fa el gest inèdit de presentar un recurs en el qual demana l’aplicació de mesures cautelaríssimes perquè aquelles esmenes no siguin abordades pel Congrés. És on som. El TC accepta el recurs. Per raons de temps les esmenes no són aturades al Congrés, però sí al Senat per un acord del TC de 6 a 5.
Vol dir això que el constitucional impedeix al legislatiu fer la seva funció? La resposta és un no rotund. El que diu la resolució és que no es pot fer de la manera que es volia fer perquè vulnera drets fonamentals en matèria de participació dels legislatius, parlant en plata. No es poden modificar dues lleis orgàniques que requereixen majories qualificades en la seva aprovació inicial a base d’un debat d’unes poques hores, entrant unes esmenes per la porta falsa d’una altra llei. El que ve a dir el TC és que es tramiti de la manera ordinària que es fa amb totes les lleis i que permeti la participació plena dels legisladors en comissions i ponències i que disposin dels informes preceptius.
És el que ha vingut a dir però, encara amb més èmfasis, la Comissió Europea, que ha cridat l’atenció al govern reclamant que en tots els casos en què hi ha legislació que afecti les instàncies de la justícia, aquesta s’ha de fer amb consultes a totes les parts afectades a la cerca del més gran consens.
Precisament la Comissió té a la picota a Polònia i Hongria perquè han fet lleis que modifiquen el poder judicial i el TC només amb la força de la majoria del govern.
La realitat és, però, que Sánchez, que ha assumit obligadament el que ha establert el TC, sembla que establirà una via legislativa per tirar endavant la seva iniciativa que poc té a veure amb el que se li demana des de la Comissió, perquè el que vol fer per procediment d’urgència és una forma més d’evitar un debat parlamentari normal i esquivar els informes preceptius del mateix TC i del CGPJ. Pot ser que d’aquí a dues setmanes tornem a estar on érem.
Malgrat tot, la solució és molt concreta i és la que assenyala la CE:
- Acordar la renovació del TC i del CGPJ i alhora pactar també una llei per despolititzar els successius nomenaments, de manera que els 12 vocals dels 20 que componen el TC i que corresponen als jutges, siguin elegits pels mateixos jutges.
- Elaborar la llei que vol el govern, però escoltant i acollint en la mesura del possible els punts de vista de l’oposició i dels òrgans i instàncies judicials, incloses les associacions professionals de jutges.
No és tan complicat d’entendre.
Loading ...
