Més de 80 associacions ben diverses, que van des de Barcelona Oberta a la UFEC, passant per diverses federacions esportives, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el Gremi d’Hotels, l’Associació de Veïns de Barcelona, el Gremi del motor i el de garatges, el d’agents comercials, i un llarg etcètera, han convocat una manifestació pel dijous 21 d’octubre a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar el rellançament de la ciutat i com a crítica a la dinàmica i a les derives negatives actuals.
Aquesta iniciativa demana una renovació del compromís dels ciutadans amb la ciutat i perquè Barcelona aposti per una política del “sí” responsable, en lloc d’apostar sistemàticament per la cultura del “no”. Assenyala que s’estan deixant escapar grans oportunitats de progrés social, econòmic i de sostenibilitat, i insisteix en la necessitat de transformar “la Barcelona que gira l’esquena i trenca el diàleg amb els diferents agents de la ciutat per convertir-la en la Barcelona que escolta a la seva gent”.
Aquesta iniciativa de notable amplitud i diversitat posa en relleu el que les enquestes estan assenyalant, la impopularitat creixent d’Ada Colau i les seves mesures que només resulten comprensibles pels seus incondicionals, que mai tenen en compte les conseqüències dels fets que Colau genera i el dany que aquestes causen.
Evidentment, aquest malestar arrossega a Collboni perquè s’ha demostrat incapaç de desmarcar-se de les polítiques de l’alcaldessa. La seva pràctica quan apareix un grup frontalment discrepant és proposar-los-hi una reunió i intentar apaivagar els ànims amb paraules. Això a principi del mandat podia tenir un sentit. Ara ja s’ha constatat que les paraules de Collboni són tan lleugeres que se les endú el vent.
També en aquesta ocasió ha demanat una reunió amb els col·lectius convocants. Però és difícil que de la mateixa en surti la pau perquè el problema radica en les polítiques que fa el govern municipal, i en aquest sentit Colau es manté intocable. Encara que està per veure si acabarà presentant o no la seva candidatura, que en gran manera depèn de si disposa d’una alternativa prou sòlida i llustrosa.
La possibilitat d’encapçalar la llista d’UP a les eleccions generals per la circumscripció de Barcelona ha perdut força des del moment que el seu referent francès, l’alcaldessa de París Anne Higalgo, que ha dut a terme polítiques urbanístiques que tenen punts de contacte amb el que vol fer Colau, però molt més madures i tècnicament responsables pel que fa al seu impacte, només assoleix un 5% d’intenció de vot en les eleccions presidencials, i és l’últim dels tres candidats de l’esquerra. Ni tan sols els seus electors de París la segueixen massivament en aquesta aventura política més general.
Colau, que ha deixat passar per alt l’oportunitat de liderar l’Àrea Metropolitana, no sembla que sigui una bona candidata a unes eleccions generals. Hauria estat diferent si hagués entès que bona part dels interessos de Barcelona avui són els mateixos que els de l’Àrea Metropolitana. No s’entén com una persona procedent de l’esquerra és incapaç d’assumir un lideratge metropolità.
Sigui com sigui, segueix creixent l’onada crítica contra l’alcaldessa i el seu govern.
Loading ...
