La final de la Copa del Rei a València entre el FC Barcelona i el Reial Madrid ha deixat al descobert el grau de degradació a què ha arribat el futbol, tant en l’àmbit administratiu com, en alguns casos, en el mateix joc.
Al llarg de la temporada, el Reial Madrid ha dut a terme una campanya sistemàtica d’atacs contra l’estament arbitral, acusant-lo de perjudicar el club. Aquesta ofensiva s’ha materialitzat en declaracions públiques, reportatges a la televisió oficial del club i una intensa amplificació a les xarxes socials.
En els dies previs a la final, un insòlit reportatge qüestionava obertament la imparcialitat dels àrbitres designats: Ricardo de Burgos Bengoetxea (àrbitre de camp) i Pablo González Fuertes (VAR). La pressió va ser tal que ambdós àrbitres van oferir una roda de premsa inèdita, on van denunciar l’assetjament i les amenaces rebudes.
De Burgos Bengoetxea, visiblement emocionat, va acabar entre llàgrimes. Tot i que les seves paraules no van esmentar explícitament el Reial Madrid, era evident que responien al clima generat pel vídeo crític emès per la televisió del club.
La reacció del president madridista, Florentino Pérez, no es va fer esperar: va emetre un comunicat en què qüestionava la idoneïtat dels àrbitres i deixava en l’aire la participació del club a la final. A més, va anunciar que ni ell ni la directiva assistirien als actes protocol·laris previs, com la roda de premsa, les fotos oficials i el tradicional sopar de directives.
Com a conseqüència, els jugadors del FC Barcelona van esperar en va l’arribada de l’expedició madridista a l’estadi. El menyspreu cap als àrbitres es va estendre així també als jugadors rivals, completament aliens a la polèmica.
Aquest episodi, que no és aïllat en la història recent del club blanc, coincideix amb el seu progressiu declivi futbolístic i la seva pèrdua d’influència institucional, com demostra el recent fiasco de la candidatura de Vinicius per a la Pilota d’Or, que el club donava per segura. Des de l’entorn madridista, aquest fet també es va atribuir a suposades conspiracions contra el Reial Madrid.
Finalment, es va disputar la gran final —la primera entre ambdós clubs en deu anys—, amb el resultat ja conegut: la victòria als últims minuts de la pròrroga del FC Barcelona. La desolació al Reial Madrid va ser palpable, especialment perquè, després d’aconseguir l’1-2 poc abans de la finalització del temps reglamentari, donaven el partit per guanyat.
En acabar el partit, i encara amb jugadors i àrbitres al terreny de joc, es van produir greus incidents que van provocar l’expulsió de tres futbolistes del Reial Madrid. El cas més greu va ser el de Rüdiger, que va llançar una ampolla contra l’àrbitre i va haver de ser contingut per no agredir-lo físicament. És possible que, atesa la gravetat de la seva conducta, la sanció s’apliqui també als partits de Lliga.
Més lleu va ser l’expulsió de Lucas Vázquez, la sanció del qual afectaria únicament la pròxima edició de la Copa del Rei, mentre que la situació de Bellingham se situa en un punt intermedi de gravetat, i està per veure si la sanció el pot afectar en el que resta de Lliga o quedarà només per a la pròxima confrontació copera.
Resulta insòlit que tres jugadors d’un mateix club adoptin un comportament tan antiesportiu després d’una final de Copa, negant-se a acceptar amb esportivitat el resultat.
Però, a més, de manera objectiva, cal assenyalar que els àrbitres van mostrar durant el partit una notable condescendència cap al Reial Madrid, sobretot en la primera part: van permetre un joc dur, en alguns casos perillós, i van aplicar de manera incorrecta l’avantatge, cosa que va perjudicar el FC Barcelona en deixar sense sanció accions mereixedores de falta.
Així mateix, tot i que l’àrbitre va encertar en rectificar el penal inicialment assenyalat a Raphinha a favor del Barcelona en els minuts finals, va deixar sense sancionar prèviament un clar penal comès sobre Ferran Torres a l’àrea del Reial Madrid.
Tot plegat demostra que, com era d’esperar, les pressions sobre l’arbitratge acaben fent efecte. Si els òrgans competents —començant per la Secretaria General de l’Esport i seguint per les instàncies federatives implicades— no adopten mesures fermes davant d’aquests esdeveniments i el comportament del Reial Madrid, el futbol espanyol corre el risc de quedar definitivament contaminat, desplaçant el joc net dels camps cap a campanyes mediàtiques i guerres d’esgotament a les xarxes socials.
Si els òrgans competents no adopten mesures fermes davant d'aquests esdeveniments i el comportament del Reial Madrid, el futbol espanyol corre el risc de quedar definitivament contaminat Share on X
