La contaminació atmosfèrica com a problema polític (I)

La contaminació i les pensions són problemes d’una gravetat extraordinària. Un, d’efectes immediats; l’altre, també catastròfic, amb conseqüències a mitjà termini. Tots dos, amb tendència a empitjorar i que mostren la incapacitat dels partits i lideratges polítics per aportar solucions. És un dels problemes radicals de la nostra democràcia.

Vull centrar-me en la contaminació pel llarg episodi que viu Barcelona, ​​juntament amb bona part d’Espanya. La contaminació és perillosa per motius que varien segons l’especificitat de l’agent contaminant, òxids de carboni, nitrogen i sofre, hidrocarburs i altres compostos orgànics i inorgànics secundaris, i un altre agent purament físic de maligna incidència, les micro-partícules en suspensió. Les conseqüències sobre la salut són idèntiques: l’empitjoren i poden ser agents causals de mort. En efecte, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que als països desenvolupats moren més de mig milió de persones per la contaminació atmosfèrica, del total d’1,3 milions que moren en un any a tot el món. La contaminació atmosfèrica urbana augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer de pulmó i malalties cardiovasculars, amb efectes a curt i a llarg termini, així com redueix les defenses davant les infeccions. Per exemple, les persones afectades d’asma afronten un risc més gran de patir una crisi els dies en què les concentracions d’ozó a nivell del sòl són més elevades, mentre que les persones exposades durant diversos anys a concentracions elevades de micro-partícules tenen un risc major de patir malalties cardiovasculars. Els efectes més greus es produeixen en les persones que ja estan malaltes, i en els grups més vulnerables, com els nens, els ancians i les famílies de pocs ingressos. Els nens, per la seva menor alçada, reben un impacte més potent, atès que la causa principal de la contaminació són els gasos emesos pels automòbils de combustió de gasolina i gasoil. També el fet que la població envelleixi a passos accelerats multiplica l’univers d’afectats més greus. Tot això és molt evident i està fora de discussió, ho cito de pas, i serveix per comprendre com és possible que un dany tan greu no tingui una resposta política eficaç.

En el cas de Barcelona el fet a destacar ha estat la inanitat de la resposta municipal i la Generalitat. Quan la situació és tan greu i la causa és un vector tan perillós com les petites partícules, que per la seva diminuta grandària penetren des dels pulmons al torrent sanguini, es reparteixen per tot l’organisme, danyen el cor i poden afectar el cervell, l’actitud dels nostres poders públics ha demostrat ser poc responsable. No es pot abordar el problema a base de recomanacions, “no agafi el cotxe“, “utilitzi el transport públic“. En el cas de Barcelona, ​​l’Ajuntament ni tan sols ha parat les seves obres generadores de pols al districte de Poble Nou, especialment afectat per la contaminació, tot i que la recomanació dictada per la Generalitat així ho indicava. El qualificatiu d’aquesta manera d’actuar ho deixo a criteri de cadascú.

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, com a principals responsables en aquesta matèria, ens enreden. Silencien els motius de la seva inacció, que no són altres que coincidia amb la celebració dels World Mobile Congres, i que estem en ple període electoral. Les dues raons ens parlen del rang moral de les nostres autoritats, nacional i local.

Coincidint amb el greu episodi va sorgir el debat sobre el pagament del peatge per entrar a Barcelona. Com és una mesura complexa i globalment controvertida, els efectes econòmics de la qual no s’han estudiat, no prosperarà, i en tot cas requereix un estudi que portarà temps. En aquestes condicions, Colau ja s’ha precipitat a declarar que “ho estan estudiant”. És una forma d’enredar al personal que ho vol creure. Crec que el debat, ara que necessiten solucions immediates, no és aquest, sinó el que podem fer de manera immediata de provada eficàcia i efectes col·laterals positius.
Un programa d’acció complet comporta mesures d’acció d’efecte immediat, a curt i a mitjà termini, fins a completar la solució amb els màxims beneficis. El concretaré en la segona part d’aquest article.