Un punt clau i poc abordat en el debat polític és quant caurà la recaptació enguany a conseqüència de la davallada del PIB. En el seu moment, el mes d’abril, el gran Sánchez va fer pública una previsió: 25.000 milions d’euros. Amb posterioritat l’AIReF va fer una altra estimació substancialment diferent, perquè situava la pèrdua de recaptació entre els 36.000 i 51.000 milions d’euros. Però fins i tot és possible que la caiguda sigui més gran. Veiem el perquè:
La reducció dels ingressos de l’estat estan en funció de dos paràmetres. Un, és el de la caiguda del PIB i l’altre és la relació, l’elasticitat, que té aquesta caiguda amb els ingressos fiscals.
La previsió del govern estimava que per a cada punt del PIB que es perdia es produiria una contracció de la recaptació de 0,55. L’AIReF per la seva part, elevava substancialment aquesta magnitud de contracció i la situava entre el 0,95 i l’1,01. Però és que en l’anterior crisi l’any 2009, per cada punt de caiguda del PIB la recaptació va caure 2,9. Una evolució semblant amb les xifres de l’AIReF ens conduiria a una astronòmica minoració dels ingressos de l’ordre dels 100.000 milions.
Però és que a més si el PIB cau per sota del nivell estimat pel govern, el 9,2, aquest fet també multiplicarà la disminució d’ingressos i cal recordar que les últimes previsions de l’OCDE situen la davallada entre l’11,6 i el 15,1.
La presentació dels pressupostos per l’any que ve haurà de partir necessàriament de la previsió d’aquesta xifra, i els farà molt i molt complicats. Però aquest no és el principal problema, si no el fet que com més gran sigui aquesta minva d’ingressos, més exigent serà la Comissió Europea en les condicions que s’hauran de complir per assolir els ajuts previstos. En definitiva, a més dèficit major exigència europea.