En trobar un nou cadàver que no corresponia a cap dels quatre desapareguts, el nombre de morts pels aiguats s’ha incrementat a tres, xifra que lògicament pot créixer perquè quatre persones continuen sense haver estat localitzades. A més, les afectacions en infraestructures, empreses i sector agrari són molt importants a l’àrea que, des del Tarragonès arriba a Les Garrigues, amb un punt focal a la Conca de Barberà.
Malgrat la importància d’aquest afer, ni el govern de la Generalitat, ni el Parlament de Catalunya han desplegat cap especial iniciativa, a no ser que es consideri tal cosa el fet que el conseller més afectat i amb més responsabilitats polítiques sobre el desastre, Damià Calvet, hagi “decretat l’emergència” per recuperar els cursos dels rius. Sembla una broma de mal gust tal afirmació quan en perfecta sincronia amb l’aigua arrossegant vides i béns, l’ACA anunciava obres a cinc cursos fluvials de Tarragona per valor de 70.000 euros per reparar danys del temporal de la tardor de l’any passat!!! Només van amb un any de retard. Això és realment una emergència.
És clar que no és l’única qüestió. Els pagesos de l’Alt Empordà afectats pels incendis del 2012, ja van alertar als agricultors i ramaders afectats de la ribera de l’Ebre que desconfiessin de les promeses dels polítics perquè passarien mesos, si no anys, abans que veiessin un euro de subvenció.
És cridaner que davant d’una catàstrofe anunciada i amb resultats tan tràgics, com aquests no s’hagi produït cap cessament, ni cap dimissió. Ningú n’és responsable, malgrat que és una evidència que les lleres dels rius que són competència de la Generalitat, cas del Francolí i de les rieres del Maresme, porten anys de falta de cura en la seva neteja, fet que evidentment multiplica el perill.
Els ajuntaments són els principals receptors d’aquestes deficiències, perquè en molts casos, la Generalitat, l’ACA, descarrega la seva responsabilitat en ells alhora que manté el control absolut sobre el que fan.
Una vegada més es manifesta que la imprevisió i la manca de bon govern té conseqüències gravíssimes. En primer terme sobre les vides perdudes, i en segon perquè els costos posteriors són molt més grans que el que representava mantenir els rius i les infraestructures en bon estat.
Certament, segons han declarat reiteradament els partits independentistes, l’autonomia és inútil, però no perquè no es tingui capacitat d’actuació, sinó senzillament perquè els que en tenen la responsabilitat no exerceixen les competències.
