Catalunya ha viscut sempre d’esquena a la protecció civil. No hi ha cultura d’emergències, ni pràctiques a les escoles, ni formació generalitzada a les empreses. Per això, que la Generalitat impulsi un kit d’emergència podria haver estat una notícia excel·lent: el primer pas per construir una societat preparada, i no sorpresa, davant qualsevol eventualitat.
Però entre la idea i la seva execució s’ha obert un abisme. I el que podia ser una iniciativa necessària s’ha convertit, lamentablement, en una campanya vistosa, molt cara i poc útil.
Publicitat vistosa, contingut minso
El Departament d’Interior ha desplegat pàgines senceres de publicitat —algunes dobles— plenes de dibuixos, eslògans i escuts institucionals. El pressupost, gran; el valor pràctic, minúscul. La informació essencial és dispersa, incompleta o directament errònia. I, sobretot, no respon a l’objectiu fonamental d’un kit d’emergències: dotar les famílies d’autonomia real durant les primeres 72 hores.
Cal recordar que aquesta recomanació de la Unió Europea neix, sobretot, de l’escenari d’alerta d’una presumpta i poc viable agressió de Rússia a l’est d’Europa. Però és perfectament aplicable a catàstrofes naturals o situacions sobrevingudes.
Una motxilla per persona: l’obvietat que no s’explica
Una de les omissions més sorprenents és no advertir explícitament que el kit és individual, no familiar. Cada membre de la llar necessita la seva pròpia motxilla. No és un detall menor: significa multiplicar per dos, tres o quatre tot el que s’hi inclou.
Sense aquesta informació, el kit s’enfonsa des del primer minut.
L’aigua: la gran retallada incomprensible
La Unió Europea recomana tres litres per persona i dia. La Generalitat ho redueix a un litre i mig. La diferència no és petita: és la diferència entre resistir i no resistir.
A més, no es menciona una eina essencial en qualsevol equip d’emergència mínimament seriós: elements de potabilització d’aigua, com pastilles o filtres portàtils. Aquest punt, present en totes les guies europees, és clau. I aquí, simplement, no hi és.
Una motxilla que pesa… però sense allò que importa
Quan sumem la roba de recanvi, un impermeable, el sac o manta, el menjar no perible, objectes d’higiene i la resta d’elements recomanats, la motxilla ja és voluminosa i pesada. Però el més greu no és això: és que li falten peces crítiques.
El llistat europeu inclou un xiulet per demanar ajuda en situacions de risc. A Catalunya, ni rastre.
La farmaciola: la confusió servida
Els anuncis institucionals presenten una farmaciola esquemàtica i insuficient. La majoria de persones no saben què ha de contenir una farmaciola d’emergència completa, i per això la responsabilitat de la Generalitat era oferir una guia clara.
Però no hi apareixen:
- tisores
- pinces
- guants de nitril o làtex
- tovalloles antisèptiques
- venes elàstiques i apòsits variats
- imperdibles
- antihistamínics
- termòmetre
- la imprescindible manta tèrmica
Tot plegat, omissions sorprenents.
La navalla, el foc i la corda: tabús absurds
El llistat oficial tampoc inclou una navalla multiús —tal vegada per por de semblar “perillosos”—, ni encenedors, impermeables, ni pedernal, ni cinta adhesiva robusta, ni corda de paracaigudista. Eines bàsiques per resoldre imprevistos que, a qualsevol guia internacional, també en la de la UE, figuren com a indispensables.
Resulta incomprensible. I preocupant.
Una oportunitat perduda… i un diagnòstic
La Generalitat disposa d’una web on amplia la informació. Però després de gastar milers i milers d’euros en publicitat de baixa utilitat podia haver esmerçat els mateixos diners en donar recomanacions més pràctiques i concretes als ciutadans en lloc de què en una línia perduda en el text es remeti a una adreça d’internet. El missatge predominant és clar: Catalunya continua sense una protecció civil real, efectiva i pedagògica.
Una idea encertada, una aplicació lamentable. I un símptoma més de la manca de cultura d’emergències en què vivim des de fa dècades, i una mostra més d’un govern que diu molt, però no arriba a gairebé enlloc.
El kit no és només un objecte: és un avís. I, ara com ara, també és una oportunitat malaguanyada.
Tres litres d'aigua per dia diu la UE. La Generalitat en recomana un i mig. Algú ho pot explicar?” #Prevenció #Seguretat Share on X
Loading ...
