Kaja Kallas és exprimera ministra d’Estònia i ha substituït Josep Borrell com a nova vicepresidenta de la Comissió Europea i Alta representant de la UE per a afers exteriors i política de seguretat.
El seu nomenament s’explica en bona part pel seu origen en tant que líder política d’un dels països europeus més exposats a Rússia. El missatge que el nucli dur de la Comissió Europea construït entorn d’Ursula von der Leyen volia fer passar era clar: mà dura amb Moscou.
Tanmateix, aquesta nominació està resultant profundament problemàtica per diversos motius.
En primer lloc, Kallas és membre del partit liberal, la força que més ha reculat en les darreres eleccions europees. Com ja hem explicat, la sola raó que pot explicar aquesta elecció és l’agrupació entorn de Von der Leyen de tots els partits pròxims a l’statu quo europeu, tots ells en declivi (exceptuant els populars que augmentaren molt lleugerament), per a mantenir-se al poder davant l’ascens dels outsiders d’esquerres i sobretot, de dretes.
En segon lloc, Kallas prové d’un país minúscul, amb menys població que la ciutat de Barcelona (1,4 milions d’habitants), i no està, per tant, acostumada a gestionar la complexitat que implica navegar entre 27 estats membre amb polítiques exteriors i interessos ben diferents.
De fet, la seva falta de tacte es demostrà durant el seu primer viatge, que feu inevitablement a Kíev. Kallas declarà que “la Unió Europea vol que Ucraïna guanyi aquesta guerra”. Les crítiques internes li arribaren immediatament, explica el diari Politico.eu, perquè ningú s’esperava que el primeríssim dia en el càrrec Kallas s’atrevís a sortir del que consideraven el guió al qual la Comissió s’havia mantingut des del començament de la invasió russa d’Ucraïna.
Des de llavors, diversos països s’han queixat d’un estil que s’ha anat convertint en rutina, i que passa per no consultar els actors clau en matèries delicades. França, per exemple, expressà el seu malestar amb una proposta espontània recent de Kallas per a compensar un eventual final de l’ajuda militar nord-americana a Ucraïna.
La tensió fou també palpable entre Kallas i el president de govern espanyol Pedro Sánchez quan a mitjans de març el segon proposà nomenar un representant especial de la Unió per a Ucraïna, precisament el paper que l’ex-primera ministra d’Estònia aprecia més en el seu nou càrrec. Roma, per altra banda, té una opinió semblant a la de Madrid.
Segons un diplomàtic europeu, “quan se l’escolta [a Kallas] sembla com si estiguéssim en guerra amb Rússia, cosa que no és la línia europea”.
Amb Kaja Kallas de cap de la diplomàcia europea, la UE no sembla poder aspirar a jugar cap paper destacat en les negociacions de pau actualment en curs entre Rússia, Estats Units i Ucraïna.
Si Kallas no és capaç d’efectuar un gir radical (i que el Kremlin l’accepti com a interlocutora legítima, que està per veure), Europa corre el risc d’esdevenir encara menys rellevant en la resolució del conflicte a Ucraïna. Un cop més, la Comissió Von der Leyen sembla haver-se disparat un tret al peu, amb resultats nefastos pel conjunt europeu.
Si Kallas no és capaç d'efectuar un gir radical (i que el Kremlin l'accepti com a interlocutora legítima, que està per veure), Europa corre el risc d'esdevenir encara menys rellevant en la resolució del conflicte a Ucraïna Share on X
Loading ...
