El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, ha declarat en la comissió parlamentària que tracta sobre els efectes del 155 a Catalunya, i a conseqüència de diverses preguntes formulades pels diputats, que la raó que va portar a traslladar fora de Catalunya la seu social del banc van ser les conseqüències del referèndum de l’1-O.
Concretament ha afirmat que entre els dies 2, 3 i 4 d’octubre tots els indicadors de contingència sobre la situació financera del banc es van situar al grau màxim d’alerta, a conseqüència de la retirada en menys d’una setmana de 4.600 milions d’euros dels recursos del banc, bé per retirada d’efectius, bé per canvi de domiciliació dels comptes corrents.
Més de la meitat d’aquesta xifra va tenir el seu origen a Catalunya, mentre que la resta van ser sortides produïdes a les oficines de la resta d’Espanya. Per tant, en el transcurs de poc més de tres dies, els catalans van retirar d’un sol banc més de 2.300 milions d’euros per temor que s’avancés en el procés independentista. Aquesta conclusió confirma la impressió general que ja existia sobre la profunda repercussió que va tenir la possibilitat de la independència catalana, malgrat que aquesta i pel que coneixem ara, mai va estar sobre la taula dels mateixos autors de la iniciativa.
Oliu també ha desmentit que les sortides de recursos estiguessin ocasionades pel sector públic central, ja que ha manifestat que pel contrari al llarg del mes d’octubre els dipòsits d’aquest sector van augmentar en el seu cas concret en 1.000 milions d’euros. Desmenteix així la teoria formulada pels sectors indepdentistes que les sortides de diners no eren de la gent, sinó dels recursos públics.
També identifica clarament la causa del problema amb el risc de la independència, perquè la ràpida sortida de capital es va aturar també molt ràpidament a partir del moment en que van traslladar la seu del Banc de Sabadell a Alacant. Tant és així que a finals d’any, menys de tres mesos després, havien recuperat la magnitud perduda superant-la fins i tot en 700 milions.
Molt clar i concret ha estat Josep Oliu en seu parlamentària en afirmar que ja el 2015 havia advertit a Artur Mas que totes les informacions que li arribaven de la xarxa d’oficines l’alertaven que el camí emprés pel procés tindria conseqüències contundents en l’àmbit financer. Mas, com és del tot evident, va ignorar aquestes informacions professionals, com també ho van fer posteriorment el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, que també van ser informats en el mateix sentit. Per tant, la dirigència de l’independentisme sabia que es podrien produir fortes repercussions que desestabilitzessin els dos bancs catalans, i amb ells el que queda del sistema financer propi de Catalunya, ja que les caixes havien quedat liquidades amb la crisi del sector. Malgrat el coneixement d’aquesta greu pertorbació potencial, el tema no va estar mai sobre la taula ni de l’Estat Major del procés ni del govern de la Generalitat, cosa que diu poc a favor de la seva capacitat de vetllar pels interessos reals del país. Preferien ignorar un risc clar perquè els hi era advers a les seves tesis, que tenir-lo en compte i actuar de manera conseqüent amb ell.
