Borrell Unió pel Mediterrani (UPM)

Josep Borrell visita Barcelona amb dos objectius

Josep Borrell, Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, ha visitat Barcelona el proppassat  24 de novembre, amb dos objectius: 1) assistir al VII Fòrum Ministerial de la Unió pel Mediterrani (UPM), institució que té la seva seu a Barcelona (Palau de Pedralbes), i 2) participar en un acte organitzat pel CIDOB, think tank dedicat a les relacions internacionals,  també radicat a Barcelona, sobre el tema  “Crisis globals, respostes europees“.

La Unió pel Mediterrani (UPM) és una organització intergovernamental. Formen part d’aquesta organització  43 estats: els 27 estats membres de la UE i 16  països socis mediterranis del nord d’Àfrica, Orient Mitjà i sud-est d’Europa. Es va fundar l’any 2008 a la Cimera de París per al Mediterrani, sota l’impuls del president francès Nicolas Sarkozy, amb l’objectiu de reforçar l’existent Associació Euromediterrània (Euromed), creada l’any 1995, més coneguda com el Procés de Barcelona, que va ser tot un èxit en el seu moment. La UPM té una presidència rotativa que ostenta conjuntament un país membre de la UE i un soci mediterrani.

El Fòrum Ministerial de la UPM es va crear l’any 2015. Presideixen el Fòrum els copresidents de la UPM i  l’Alt Representant de la UE per a la Política Exterior i Seguretat  de cada moment. Hi assisteixen els ministres d’afers exteriors de cada país membre.

VII Fòrum Ministerial de la Unió pel Mediterrani (UPM)

El VII Fòrum ministerial de la UPM  ha tractat de manera especial sobre la guerra d’Ucraïna. Preocupen molt les crisis energètica i alimentària derivada del conflicte i les seves conseqüències sobre tota la regió mediterrània. L’Alt Representant de la UE  ha presentat un escenari poc encoratjador en afirmar que la guerra “ha provocat una crisi alimentària i energètica que afecta tot el món, en particular el sud de la Mediterrània,  que està posant les bases per a una crisi financera, més inflació, menys creixement i més patiment humà“.

Borrell ha admès que la UE està bolcada en la crisi ucraïnesa, però ha assegurat que, malgrat que Brussel·les està “preocupada i ocupada“ amb Ucraïna, no perd de vista la seva “atenció i compromís“ amb els veïns del sud. Aquest ha sigut el missatge fonamental que ha volgut transmetre   amb la seva visita al VII Fòrum Ministerial euromediterrani. “Si mirem un mapa d’Europa de nit, la veuran il·luminada i veuran una gran part negra; és Ucraïna on no hi ha llum. Els bombardejos russos amenacen de destruir les infraestructures energètiques del país en ple hivern. Això no disminueix la nostra atenció i preocupació pels amics del sud“.

Per altra banda, ha reconegut que cal treballar encara molt més i millor a la regió mediterrània. “Tot el que està passant ens obliga a reconèixer que la fractura entre els dos costats de la Mediterrània cada vegada és més gran. La superació d’aquesta fractura és la nostra principal obligació“.

Espanya ha estat representada en el Fòrum pel ministre d’exteriors, José Manuel Albares. Ha declarat que “perquè la pau torni com més aviat millor a Ucraïna, els soldats russos han de tornar a les fronteres de la Federació Russa, que no haurien d’haver abandonat mai“.

CIDOB, think tank dedicat a les relacions internacionals

A l’acte del CIDOB, Josep Borrell ha tingut l’ocasió d’explicar-se àmpliament sobre les actuals tensions internacionals, particularment la guerra d’Ucraïna, i el paper de la UE.

Ha començat comentant  les dificultats que ell ha de confrontar en el seu càrrec d’Alt representant de la UE responsable de política exterior. Ja ho ha fet recentment en diverses ocasions, com per exemple al darrer Seminari internacional sobre la UE celebrat a la Universitat Internacional Menendez y Pelayo (UIMP), al seu discurs de recepció als ambaixadors de la UE reunits a Brussel·les o al seu discurs d’obertura de curs de l’Escola Diplomàtica de la UE al Col·legi d’Europa de  Bruges (Bèlgica). A Bruges  va declarar el següent: “La UE és un club d’estats. No és fàcil adoptar una decisió si s’han de posar d’acord tots els 27 estats membres de la UE. Es requereix la unanimitat i existeix el  dret de veto. Malauradament, he de dedicar moltes més energies per assolir un consens intern que no pas a la implementació exterior d’algun acord adoptat“.

Seguidament, ha parlat sobre discrepàncies existents a la UE en determinades qüestions, com  la de l’ex-Sàhara espanyol o la qüestió Israel/Palestina. “Sobre el Sàhara, hi ha deu estats membres de la UE que es posicionen com actualment ho fa l’estat espanyol, la resta defensen les resolucions de l’ONU sobre el particular. Hi ha estats membres de la UE que mai condemnaran Israel, altres ho estan fent  d’alguna manera“.

Sobre política de defensa, ha declarat  amb fermesa que “la UE hauria de guanyar múscul“. “Més enllà de crear un exèrcit europeu, cal actuar sobre molts aspectes en matèria d’harmonització i coordinació militar entre els estats membres de la UE“. La suma dels pressupostos nacionals  de defensa  és alta, però el problema és la manca de coordinació i el malbaratament conseqüent de recursos.

Borrell  ha insistit en la necessitat de reforçar la defensa del bloc comunitari.

“Europa ha d’aprendre el llenguatge de la força i  ha d’iniciar un procés de rearmament, si vol estar a l’altura dels reptes“. Ha recordat que la UE estima que la seva despesa en defensa continuarà creixent, fins a  l’any 2025, en uns 75.000 milions d’euros. Ha defensat el seu pla de fer compres conjuntes d’armament entre els 27 perquè els exèrcits nacionals es complementin entre ells i no dupliquin recursos. Si cada país va pel seu compte,  el malbaratament  està assegurat. Però aquesta dinàmica de rearmament no  pot durar  indefinidament. “Cal reconstruir un sistema que garanteixi la seguretat d’Europa. L’organisme mediador vigent, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) no està funcionant. Polònia ha vetat al ministre rus d’afers exteriors, Serguei  Lavrov, a la cimera de l’OSCE que se celebra a Varsòvia els pròxims dies“.

Sobre la guerra d’Ucraïna, ha emfatitzat la  percepció diferenciada que tenen els països de l’est membres de la UE sobre el perill que suposa Rússia per a la seva seguretat, “justificada per raons geogràfiques i històriques“. “No es veu a curt termini l’inici de converses per assolir un alto el foc, atès que, a hores d’ara, cap dels dos bàndols estan d’acord sobre cessions territorials.  Hi ha moltes pressions perquè s’aturi la guerra, a causa del seu cost, les conseqüències econòmiques i el malestar social que arrossega. Naturalment, són els ucraïnesos els que suporten el sacrifici. Mentre els ucraïnesos  es mostrin disposats a continuar lluitant, la UE continuarà proveint armament i pressionant mitjançant sancions a Rússia“.

Borrell ha comentat que el ministre rus d’afers exteriors no vol parlar amb ell, perquè no considera la UE com interlocutor vàlid.

El cas de les dues Corees

En el cas de negociacions, la UE hi serà present, car  la UE ha imposat sancions“. En cas d’esgotament dels contendents i en absència de victòria militar, “la guerra podria no acabar i congelar-se com a Corea, on es va firmar un acord (armistici) que dividia el país en un paral·lel  (el 38), amb una zona desmilitaritzada, sense cap reconeixement recíproc“.  Perquè es produís un escenari similar al de les dues Corees, Ucraïna i Rússia haurien de retrocedir a les seves posicions i renunciar a reclamar, defensar o conquistar territori. “Actualment vigent, l’armistici de Corea és un tractat de no-agressió firmat el 1953 per Corea del Nord i els Estats Units, en qualitat d’aliat de Corea del Sud, que va  posar fi a les hostilitats entre ambdues nacions. En principi,  el pacte  anava a establir les bases d’un futur acord de pau definitiu, però no s’ha assolit encara. La firma d’aquest armistici també va establir l’actual zona desmilitaritzada de Corea prenent com a referència el paral·lel 38 nord“.

Borrell ha declarat que “és molt aviat per pensar en una negociació de pau“. No és el moment  que s‘asseguin les dues parts del conflicte, de la mateixa manera que tampoc és el moment de dedicar esforços en pensar en la reconstrucció del país, perquè “val més centrar-nos a evitar la destrucció“.

Borrell no aspira a portar la veu cantant a les converses de pau, perquè  “Rússia no admet la UE com interlocutora“. “Lavrov sempre ha preferit parlar directament amb els ministres d’Exteriors dels països del bloc i no pas amb mi mateix”. Però la UE haurà d’estar a la taula de negociacions perquè “les nostres sancions són un element fonamental de qualsevol negociació i perquè la seguretat d’Europa és la nostra seguretat“. Borrell considera que “Putin pensa que les societats democràtiques són febles, pel debat que es genera, i espera que l’opinió pública demani que s’acabi la guerra“.

De la mateixa manera que per a la COVID la UE ha sigut capaç d’aprovar el programa Next Generation, la UE també ha sigut capaç davant la guerra d’Ucraïna d’improvisar un gran mecanisme d’ajuda“. Es pot dir que la Covid i la guerra d’Ucraïna estan actuant com a “federadors“ de la UE. Es compleix d’aquesta manera el que va profetitzar Jean Monnet: “la integració europea  es farà a cops de crisis“. Bona part dels diners de suport europeus es canalitzen a través d’un fons intergovernamental, és a dir, al marge del pressupost comunitari. A més, cada estat membre proporciona  els seus propis ajuts directament a Ucraïna.  Sumant tot plegat,  “el conjunt de la UE suposa el 40% del total d’ajuda rebuda per Ucraïna, un percentatge molt elevat, atès que el Regne Unit no està inclòs“.

Borrell s’ha referit també a la rivalitat entre els Estats Units i la Xina i el paper  que juga Europa en aquest contenciós.

No veu possible un decoupling (trencament, desacoblament) entre la Xina i els Estats Units. “No és possible aplicar les polítiques de contenció aplicades pels Estats Units a l’URSS durant la Guerra Freda.  Els Estats Units no tenia aleshores pràcticament intercanvis comercials amb l’URSS. El cas de la Xina és molt diferent, car els intercanvis entre les dues grans potències suposen un percentatge molt elevat dels seus respectius PIB“. A més, bona part de les reserves monetàries dels xinesos està materialitzada en bons del tresor americà. Es calculen en alguns bilions de dòlars. Als Estats Units no hi ha una visió compartida sobre quina ha de ser la política respecte al repte que suposa la Xina. A la UE hi ha diferències notables en matèria d’imbricació comercial i econòmica amb la Xina, i això fa que els estats membres mantinguin posicions diverses que van des de la intransigència a la condescendència.  “La línia que hem de seguir els  europeus és evitar l’excessiva dependència de la Xina, no s’han de posar els ous a la mateixa panera, com s’ha fet amb el gas rus“.

Segons Borrell, el món es divideix actualment en dos grans blocs:

Per una banda, les democràcies occidentals (“incloent òbviament Japó, Austràlia, Nova Zelanda,  Corea del Sud o Singapur”) i, per altra banda els sistemes autoritaris (la Xina, Rússia  i altres).  La resta s’agrupa, a grans trets,  en el que s’anomena  Global South (el sud global, grup que inclou la majoria de països de l‘hemisferi sud, Índia, Pakistan, la Xina i els dels continents d’Àfrica i Americà del Sud, entre altres), una mena de països no- alineats de la Guerra Freda, però molt més variat, car per exemple Aràbia Saudita o Sudàfrica reclamen formar part d’aquest tercer grup de països.  En principi  no es posicionen en contra de ningú (estil Tito de l’antiga Iugoslàvia), pretenen obtenir favors dels dos  blocs enfrontats (el cas de les vacunes anti-COVID és paradigmàtic).

La Xina, a través de la seva política coneguda com a noves rutes de la seda, està augmentant els fluxos comercials  i d’inversió, guanyant progressivament influència en el Sud Global, oferint ajudes i crèdits financers “incondicionals“ (sense considerar la natura del seu règim polític), centrant-se principalment en infraestructures. Àfrica i Amèrica Llatina són escenaris privilegiats per a aquest tipus de penetració xinesa. La meva tasca consisteix a tractar de convèncer als països del Global South que el dolent de la pel·lícula és Rússia i no les sancions de la UE“.

Borrell ha assenyalat que la Xina es presenta com un model alternatiu molt més eficaç que les democràcies occidentals. Els països en desenvolupament ara tenen un model a seguir si volen sortir de la pobresa.  Al mateix temps, tots es mostren contraris a la invasió d’Ucraïna. Però agreguen que les conseqüències les paguen ells amb els preus dels aliments i l’energia més alts, que afecten el benestar de la gent. Reclamen que la guerra s’aturi.

Borrell ha declarat finalment: “Jo sé com parar la guerra: deixant de subministrar armament a Ucraïna“. Però  a continuació s’ha  preguntat sobre  “quines conseqüències tindria a tot el món si es constata que la força militar s’imposa per modificar fronteres internacionals, en clara violació del dret internacional“. La seva resposta a la pregunta anterior ha sigut aquesta: “Si Rússia guanya la guerra, es dedicarà a preparar una nova agressió i a definir   el següent objectiu territorial a assolir“. “D’aquí ve la posició diferenciada sobre Rússia dels estats membres de l’est d’Europa i dels bàltics sobre la invasió russa d’Ucraïna“.

Borrell ha comentat que el ministre rus d’afers exteriors no vol parlar amb ell, perquè no considera la UE com interlocutor vàlid Click To Tweet

Et sembla bé que s'hagi perdut el pessebre tradicional de la Plaça Sant Jaume?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Oscar Llaudet
    23 desembre, 2022 23:33

    És interessant el paper que juga la UE amb conflictes mundials i d’aquí la seva relació amb altres països com Rússia o la Xina…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.