Joe Biden i els resultats de la seva gira per Europa

Cimera del G-7 a Cornualla (Regne Unit)

El nou president nord-americà  i la resta de líders occidentals han volgut donar un to històric a la trobada: transmetre al món que les democràcies liberals tornen a treballar juntes,  disposades a liderar la sortida de la crisi de la pandèmia,  i que coincideixen en el diagnòstic de  què el gran desafiament que tenen plantejat  són els règims autoritaris, la  Xina principalment, però també altres com Rússia.

Boris Johnson com a amfitrió i Joe Biden com a director d’orquestra somiaven en una cimera plàcida i, sobretot, fructífera, però hi ha hagut notes discordants i el resultat final  es pot dir que ha estat inferior a l’esperat. Johnson volia presumir de tenor, però ha fet molts galls  en el tema del Brexit. Ha sigut criticat per no respectar el pactat amb la UE sobre les relacions comercials  amb Irlanda del Nord.  Biden ha demostrat hostilitat cap al Brexit, tot el contrari del que feia Trump.   

Biden ha  aconseguit el que  volia: alinear els seus socis a l’hora de plantar cara a la Xina emergent. El  comunicat final de la cimera és contundent en aquest sentit. Denuncia els abusos dels drets humans a la regió de Xingiang, demana un alt grau d’autonomia per a Hong Kong, destaca la importància de la pau i estabilitat a l’estret de Taiwan, s’oposa amb fermesa  a qualsevol intent de canviar unilateralment l’statu quo a la regió Àsia-Pacífic  i exigeix una investigació dels orígens de la pandèmia per descobrir d’on va sortir.

La reunió de Cornualla ha certificat que l’emergència de la Xina com a superpotència amb ambicions globals és un dels grans esdeveniments polítics de la història recent, al que Occident ha de respondre. Al mateix temps, però,  s’ha confirmat que existeixen profundes divisions entre els membres del G-7 sobre la Xina. Els Estats Units i el Japó són els membres que mantenen un to més dur, mentre que els europeus són més reticents. Alemanya, per exemple,  manté unes relacions comercials i d’inversió amb la Xina molt importants que no vol posar en perill, amb  una cartera de negocis que l’any passat va superar els 200.000 milions d’euros, una xifra que gairebé triplica la cartera sinoamericana.

La cimera  ha servit per donar mil milions de vacunes al tercer món, però s’estima que la quantitat de dosis necessàries  per erradicar la Covid-19 a escala planetària és molt  superior. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), estaríem parlant d’uns 11.000 milions de vacunes.   Fins i tot el calendari pactat per distribuir les dosis, divuit  mesos, sembla  tan llarg com poc ambiciós. A més, ara que Pequín  ja té la xifra màxima de vacunes que Occident està disposat a donar,  Pequín pot mostrar-se disposada a  lliurar al món un nombre de dosi superior amb escreix.

Tres altres acords són a destacar. El primer, considerat “històric“ per molts analistes, és l’establiment d’un impost mínim d’almenys un  15% a les  multinacionals , que posi fre a l’evasió fiscal  dels gegants tecnològics i estableixi un sistema perquè els  grups més grans tributin als països on generen benefici, encara que no tinguin presència física en el territori.  Les empreses globals -com Amazon, Google o Facebook- seran les més afectades.  L’acord del G-7 podria servir de base a un futur acord en el marc del G-20, que es reunirà a principis de juliol  i més tard  el mes d’octubre. L’OCDE fa molt temps que està treballant aquest tema i estima més realista que s’arribi a un consens  a la segona d’aquestes trobades del G-20.  Un segon acord, a proposta de Biden,  consisteix a planejar inversions massives en infraestructures per disminuir la influència xinesa al món a través de la seva política  Nova Ruta de la Seda (OBOR, One Belt, One Road).  S’ha parlat de 40 bilions de dòlars, però el comunicat final no concreta cap xifra. El tercer acord consisteix en un compromís d’arribar l’any  2050 a “emissions zero” de gasos d’efecte hivernacle, però tot  ha quedat pendent per la cimera del clima COP 26 que se celebrarà a Glasgow el novembre.

Segons declaracions de Mario Draghi,  “la sensació general  ha estat  positiva, però  cal  ser realistes a l’hora de jutjar els resultats d’aquest G-7;  el principal tema polític ha sigut l’actitud a adoptar en relació amb la  Xina i altres autocràcies;  el desig de Joe Biden de reconstruir les aliances tradicionals després de l’era Trump ha estat molt ben rebut“.

Cimera de l’OTAN a Brussel·les

Biden ha complert els seus objectius  en la seva estrena a l’OTAN.   Per una banda, ha volgut consagrar la solidaritat atlàntica.  Ha ofert  garanties  de defensa mútua dels aliats, cosa que el seu predecessor  havia posat en qüestió.   Trump havia qüestionat el famós  article 5 del Tractat de l’OTAN, que estableix que si un país membre és atacat per un tercer, la resta de països membres (entre ells els Estats Units) es consideraran igualment atacats. Aquest article sol  va ser capaç de parar les ambicions territorials de l’URSS a Europa durant  mig segle.   Biden ha declarat solemnement que “l’article 5 és una obligació sagrada“, tot afegint que vol  “que tot Europa sàpiga que els Estats Units són aquí  (per defensar-la)“.  Per altra banda, Biden ha aconseguit  alinear els socis atlàntics  davant la Xina. A la cimera de l’OTAN, el gegant asiàtic  ha tornat a ser el protagonista.  Si la reunió del G-7 va acabar amb un comunicat conjunt en el qual es criticava els abusos de la Xina en matèria de drets humans, la cimera de l’OTAN ha conclòs  amb una declaració que qualifica el comportament de la Xina com  “un desafiament sistèmic“. Aquesta qualificació de la Xina, davant de la qual Biden  reclama la unitat dels països  occidentals, marca el seu viatge europeu.

Biden pot tornar a casa amb dues declaracions d’importància contra la Xina:  la del G-7 i la de l’OTAN.    Ha calat el missatge que l’etapa Trump quedava enrere i que  els Estats Units han tornat a l’escena internacional, reprenent el comandament occidental  i confiant a veure’s secundats  per les potències europees democràtiques.

Els líders de l’OTAN  han llançat les seves propostes reformistes OTAN 2030.  Inclouran l’actualització del concepte estratègic de l’OTAN, que en la seva edició actual ni inclou l’agressivitat de Rússia ni tampoc l’ascens de la Xina. També s’hi afegirà un compromís amb el canvi climàtic i una atenció especial al ciberespai.

Vint-i-cinc anys després de la cimera de l’OTAN a Madrid el 1997, Espanya ha estat escollida per acollir l’any que ve una altra reunió al màxim nivell de l’OTAN. Serà la cimera en la qual  es posarà en pràctica  l’establiment del nou  concepte estratègic  de l’organització.

Reunió bilateral Biden-UE a Brussel·les

Biden  ha posat fre   als desacords comercials amb la UE, després de quatre anys de maldecaps amb Trump. Brussel·les i Washington han aconseguit un acord per tancar la batalla comercial més llarga de la història de  l’Organització Mundial de Comerç (OMS),  la que els enfronta pels subsidis als seus constructors aeronàutics, Airbus i Boeing, que ha suposat gravar amb aranzels productes per valor d’11.500 milions de dòlars. S’ha acordat  estendre durant cinc anys la suspensió dels aranzels mutus.

A més d’aquest  gran acord aeronàutic,  hi ha hagut avenços en  altres disputes, com  la negociació dels aranzels imposats per l’acer i l’alumini, una iniciativa de  Trump que va enrarir el clima entre Brussel·les  i Washington. Les dues parts s’han donat de termini fins al desembre per poder trobar una sortida. Són aranzels que castigaven en represàlia a un ampli ventall de productes. S’apliquen sobre un total de 130 categories diferents, que inclouen una taxa del 15% per als materials aeronàutics  i del 25% per als altres, entre els quals figuren vi, alcohol, llet i formatge, tabac, bosses de mà i tractors.

En la seva reunió amb els líders de la UE, Biden no ha desaprofitat l’avinentesa d’acostar l’entesa comercial amb els europeus  a la seva gran prioritat: sumar aliats contra la  Xina. Per això en  el comunicat final  de la reunió es diu, pensant en la Xina sense esmentar-la, que “també hem acordat treballar conjuntament per desafiar i contrarestar les pràctiques de no lliure mercat“.

Reunió  amb Putin  a Ginebra

Al final del seu periple per Europa, el president Biden, de 78 anys,  començava a mostrar clars senyals de fatiga.  Vladímir Putin, deu anys més jove,  l’esperava  a Ginebra aparentment en més bona forma física. Putin fa 21 anys que està en política i, gràcies a determinades reformes legals, pot mantenir-se en el poder fins al 2036. Biden  arribava a Ginebra reforçat com a líder del món lliure, però li faltava encara la difícil garantia de la inevitabilitat: que ni Trump ni cap trumpista el converteixin en un parèntesi, cosa que seria com un gran regal per a la Rússia de Putin.

La reunió ha anat bé, s’ha avançat en alguns aspectes, però no tant. Com a mínim, es considera que ha estat un pas  en la bona direcció. Han obert la via de diàleg, però ho han fet sense superar la desconfiança. Ni els Estats Units ni Rússia volen una altra guerra freda. Les relacions ja són prou dolentes i  no poden empitjorar, sinó que han de millorar.  Tots dos s’han compromès a dialogar i a intentar d’entendre’s, malgrat les grans diferències que els separen. S’ha tractat una llarga llista d’afers d’interès comú en una reunió que ha durat gairebé quatre hores:   seguretat cibernètica, estabilització de Síria i Afganistan, controls dels seus arsenals nuclears, prolongació del tractat Start sobre armes estratègiques, evitar decisions unilaterals sobre sistemes  de defensa contra míssils balístics (un dels pilars de la distensió aconseguida per Reagan i Gorbatxov fa gairebé 36 anys).

Els dos líders han fet  rodes de premsa separades al final de la reunió. Biden ha   assenyalat  que el to havia sigut positiu i que  havia  fixat línies roges a Putin. L’havia   advertit  que replicaria a noves violacions a la sobirania dels Estats Units  en matèria d’atacs cibernètics.  Es pactarà una llista d’infraestructures intocables, instal·lacions d’importància vital que per cap concepte poden ser objecte de ciberatacs. En el terreny dels drets humans, Biden ha posat èmfasi en les llibertats fonamentals. Ha declarat que “si Navalny mor a la presó, poden haver-hi conseqüències devastadores“. L’interès dels Estats Units és mantenir una relació amb Rússia que sigui, com a mínim,  “estable i predictible“.

Putin, amb millors reflexos a la seva roda de premsa, ha sigut amable i ha parlat bé de Biden, malgrat que en una entrevista recent el president americà  l’hagués  tractat “d’assassí“. Putin l’ha qualificat  de “persona constructiva i equilibrada“, però també l’ha acusat de finançar l’oposició al règim rus actual.

Putin ha declarat finalment que “ha estat una reunió productiva, fructífera i concreta“ i, parafrasejant a Tolstoi,  que de la cimera havien sortit “esclats de confiança i esperança“.

Ni Biden ha convidat Putin a la Casa Blanca ni Putin a Biden al Kremlin. Per a que arribi un nivell de relació que ho faci possible, “les condicions han de ser madures”, segons Putin. De moment, i ja és un pas endavant concret, els ambaixadors  tornaran a les seves respectives capitals.

La reunió ha anat, sobretot, de recuperar la previsibilitat i l’estabilitat.  En qualsevol cas, Biden sap perfectament que no és Putin l’autèntic interlocutor en el diàleg exterior del futur, sinó Xi Jinping.  

 Loading ...