Jaume Giró, periodista de professió, si bé ha fet la major part de la seva carrera professional a l’àmbit financer, va culminar la seva trajectòria en el període que va dirigir la Fundació la Caixa. En aquest temps va desenvolupar un extraordinari sistema de relacions a dreta i esquerra, si bé amb una especial atenció per a persones i entitats del món independentista, i en especial en El Nacional, de l’anterior director de La Vanguardia, Josep Antich.
També ha mantingut de sempre una estreta relació amb Artur Mas. Amb la separació de la Fundació, en ser substituït per l’actual director, Antoni Vila, per iniciativa d’Isidre Fainé, el va portar a obrir una empresa privada de consultoria que ha estat un pas previ per saltar a la política de la mà de JxCat i ocupant la cartera d’economia i finances, un lloc sens dubte amb pes polític.
Però, la seva vocació i voluntat de poder va més enllà i no es descarta com una figura que pugui acabar aspirant al màxim càrrec polític de Catalunya. En aquesta trajectòria, un pas necessari és la reconfiguració de la important premsa escrita i digital que s’edita a casa nostra. La posició de Giró en aquest sentit és privilegiada perquè el seu departament és el que decideix la distribució de la publicitat institucional, que constitueix una via destacada d’ingrés per a tots els mitjans catalans.
Giró ha operat de manera que redueix les partides dirigides al vaixell insígnia de la premsa catalana, La Vanguardia, mentre que ha augmentat notablement els recursos al diari Ara, que viu una situació financera difícil. Des del punt de vista de l’eficàcia publicitària, aquest trasvassament de recursos no té sentit, perquè evidentment La Vanguardia té un nombre de lectors molt més gran, però no és aquesta la finalitat de la publicitat institucional, sinó que es tracta d’un instrument d’orientació política.
Segons ha estat publicat, aquest reforçament dels ingressos de l’Ara seria el primer pas perquè després El Nacional de Josep Antich estigués en condicions de poder-lo absorbir sense que constituís un llastre. D’aquesta manera el conglomerat Ara-El Nacional, amb Antich al capdavant, anterior director i actualment acèrrim adversari del grup Godó i La Vanguardia, seria l’encarregat de construir aquest pol mediàtic alternatiu que constituiria la base de les aspiracions polítiques de Jaume Giró. Aquest fet es veu propiciat per la llarga entesa entre aquestes dues persones dels temps en què Giró dirigia la Fundació la Caixa.