Les onades d’atacs d’Israel contra l’Iran que s’iniciaren la nit del 12 de juny són el punt culminant d’una preparació d’almenys 20 anys.
L’establishment del país hebreu havia deixat clar des del primer moment que no toleraria que l’Iran es fes amb l’arma nuclear, i que no dubtaria a emprar la força militar per a desballestar el programa atòmic del règim islàmic dels aiatol·làs.
En aquest sentit, Israel està aplicant el que ja anuncià, encara que la gran majoria d’observadors no haurien esperat que materialitzés l’amenaça a causa dels riscos que comporta d’escalada regional.
La qüestió no és per què Israel ha atacat l’Iran, sinó més aviat, per què Israel ha decidit atacar en el moment actual.
El primer factor és l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, que actuà com un recordatori brutal a la societat israeliana en el seu conjunt que no sols la pau, sinó la seva pròpia existència en tant que nació, no estan garantides. I dintre de l’escala d’amenaces existencials a Israel, la més important és l’arma nuclear de la República Islàmica de l’Iran.
Advertits pels cruents atacs de Hamàs, perpetrats amb mitjans molt rudimentaris, els líders d’Israel han considerat que la bomba nuclear iraniana suposa al seu costat una amenaça totalment intolerable.
El segon motiu és que l’Iran es troba actualment en una posició defensiva molt afeblida. Recordem que l’octubre passat, Teheran ja llança una “míssilada” contra Israel, a la qual Jerusalem respongué amb un atac aeri que infligí seriosos danys a les defenses aèries i a la producció militar iraniana. Israel podria doncs haver considerat que calia afanyar-se abans que l’Iran refés les seves capacitats.
Un tercer factor és que els experts pensen que l’Iran està acostant-se a una fase de desenvolupament nuclear que li permet manufacturar armes atòmiques de forma ràpida. La mateixa Agència Internacional de l’Energia Atòmica havia precisament anunciat uns dies abans que l’Iran havia violat els seus compromisos sota el Tractat de No Proliferació Nuclear.
El quart motiu és que els israelians se senten, després dels seus recents èxits militars, molt més capaços d’alterar els equilibris regionals a l’Orient Mitjà. I alhora, no tenen temps a perdre perquè estan també pressionats per la comunitat internacional, especialment degut a la situació humanitària de Gaza.
Cal recordar que durant anys, Israel no s’atreví a atacar Hizbol·là al Líban, a pesar de tenir un enemic que jurava aniquilar Israel literalment a les seves portes. El mateix president dels Estats Units Joe Biden advertí dels riscos d’un contraatac devastador per part del grup armat per l’Iran. I el fet és que el govern de Netanyahu passà per alt aquestes advertències del seu millor aliat, decapità la cúpula de Hizbol·là i aconseguí contenir sense massa problemes la venjança que es desencadenà.
Amb Hizbol·là i Hamàs severament disminuïts, no és estrany que Israel hagi decidit enfrontar-se ara amb el que és la seva bèstia negra i en certa manera, líder internacional del moviment islamista que cerca l’aniquilació literal d’Israel.
La qüestió no és per què Israel ha atacat l'Iran, sinó més aviat, per què Israel ha decidit atacar en el moment actual Share on X
Loading ...
