El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció del Partit Popular d’un extraordinari interès en relació amb la família. Concretament, assenyala que “cal apostar decididament per una política en suport a les famílies proactiva, que reconegui el valor d’aquestes com a espai central de cura i desenvolupament humà”. També estableix la necessitat d’“impulsar una política de suport econòmic a les famílies que acompanyi la important tasca de criança, contribueixi a superar la greu crisi demogràfica i reverteixi la situació específica de risc de pobresa que pateixen un nombre important de famílies catalanes, un risc que se situa al voltant del 50% en el cas de les famílies monoparentals i nombroses”.
La moció fixa uns objectius concrets:
Els pressupostos de la Generalitat per al 2026 han de recuperar la prestació universal per fills a càrrec fins als tres anys, modulada segons la renda familiar. Cal garantir que en totes les ajudes públiques —beques, bonificacions o prestacions— es tinguin en compte el nombre de menors, la monoparentalitat i la renda per càpita, per tal d’assegurar criteris equitatius i justos.
Es proposa revisar el mínim familiar de l’IRPF autonòmic, ampliant els trams exempts i establint un mecanisme equivalent per a les famílies que no fan la declaració. També s’impulsa una deducció per despeses escolars i de menjador, complementada amb un val escolar ampliat per als contribuents amb menys recursos.
Pel que fa a l’habitatge, es proposa reduir al 4% l’impost de transmissions patrimonials per a la compra del primer habitatge, amb exempció total per a famílies nombroses, monoparentals o menors de 40 anys. A més, s’instarà el Govern espanyol i la Unió Europea a autoritzar un IVA superreduït del 4% en aquestes adquisicions. En la planificació d’habitatge protegit, s’ha de prioritzar l’atenció a les famílies vulnerables, que representen prop de 800.000 persones a Catalunya.
S’instaurarà un ajut de 500 € mensuals durant dos anys per a mares joves amb pocs recursos, i s’avançarà cap a la gratuïtat universal de l’educació infantil de 0 a 3 anys abans del curs 2027-2028, mitjançant una xarxa ampliada de places públiques i un sistema de vals per a llars d’infants acreditades.
Per afavorir la conciliació, es preveu una bonificació mínima del 35% de les cotitzacions a la Seguretat Social per contractar cuidadors de menors o persones dependents. La reducció de jornada per cures no haurà de comportar pèrdues econòmiques, i s’impulsaran prestacions compensatòries i mesures de flexibilitat laboral, com la guardiola d’hores i el segell d’empresa familiarment responsable amb incentius fiscals.
Es proposa crear mecanismes d’informació i orientació —un catàleg únic de drets i punts d’atenció presencial i virtual— per reduir el “non take-up”, és a dir, el gran nombre de famílies que no reben ajuts tot i tenir-ne dret.
Finalment, es reclama recuperar la Direcció General de Famílies, sota la Presidència, per coordinar transversalment totes les polítiques familiars, i vincular l’accés a prestacions al reconeixement de la residència legal i la voluntat d’integració laboral, com a mostra de corresponsabilitat social.
Aquestes eren les bases de la proposta inicial, en la seva major part aprovades, si bé amb algunes excepcions i fets d’interès.
El primer i més important és que el grup parlamentari dels Socialistes i Units per Avançar va votar en contra de pràcticament tots els punts, junt amb la CUP. Això té rellevància, ja que una moció només és eficaç si el Govern l’executa, i si aquest li gira l’esquena, com va manifestar, tot queda en un bon propòsit. Cal retenir, doncs, la manca de voluntat dels socialistes d’Illa d’actuar a favor de les famílies i dels fills, malgrat la situació en què viuen moltes d’elles i el desastre demogràfic de Catalunya.
També és d’interès que, en alguns casos, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana van votar conjuntament, com quan es demana reduir al 4% el tipus general de l’Impost de Transmissions Patrimonials en l’adquisició de l’habitatge habitual, eximint completament les famílies monoparentals, amb dos o més fills, o menors de 40 anys. Igualment, en impulsar davant del Govern d’Espanya l’obtenció de l’autorització per aplicar el tipus superreduït del 4% de l’IVA a l’habitatge habitual. En ambdós casos, la votació va ser de 62 vots a favor, 51 en contra (PSC, Comuns i CUP) i 20 abstencions (ERC).
Foren rebutjades altres propostes com potenciar la flexibilització laboral —guardiola d’hores, reducció flexible de jornada i segell d’empresa familiarment responsable—, que va obtenir 51 vots a favor (Junts, PPC i AC), 51 en contra (PSC, Comuns i CUP) i 31 abstencions (ERC i Vox). També fou rebutjada, i aquí s’evidencia el perfil ideològic, la proposta de recuperar la Direcció General de Famílies, adscrivint-la al Departament de la Presidència, amb 62 vots a favor (Junts, PPC, Vox i AC) i 71 en contra (PSC, ERC, Comuns i CUP).
Hi ha, per tant, un bloc favorable a la família format per Junts, AC, PP i Vox, amb alguna excepció puntual, que seria suficient per impulsar una política clara de recuperació davant la situació de degradació que viu el país a causa de la crisi de les famílies i les seves conseqüències demogràfiques.
Cal retenir la manca de voluntat dels socialistes d’Illa d’actuar a favor de les famílies i dels fills, malgrat la situació en què viuen moltes d’elles i el desastre demogràfic de Catalunya Share on X
