Inflació i atur. Per què ara la inflació a Espanya és menor que la d’Alemanya i altres països d’Europa

El govern Sánchez treu pit atribuint-se el mèrit que la baixa inflació és conseqüència de la seva gestió, sobretot amb l’excepció ibèrica, pel que fa al preu de l’energia. Naturalment, els ciutadans que rebem el rebut de la llum discrepem profundament d’aquesta apreciació perquè no en sabem veure el benefici de l’acció del govern, quan el que ens treuen per una banda, ens ho afegeixen per una altra.

Però al marge d’aquestes qüestions, hi ha una explicació econòmica clara de per què aquest fet succeeix ara que ja porta mesos i mesos d’alta inflació. La raó hem de buscar-la en l’equació fonamental de Keynes, que estableix que el consum general és igual al consum més la inversió, més la despesa pública, més o menys el resultat dels intercanvis amb l’exterior.

El plantejament keynesià determina que hi ha una important incompatibilitat entre inflació i atur. Quan la primera creix és que el segon baixa. A més inflació menys atur. Aquest fet va tenir una novetat important que va canviar el paradigma quan les dues crisis dels preus del petroli dels anys 70, que van donar lloc a l’estagflació. Quan es va combinar una elevada inflació amb un baix creixement i ocupació. Però en línies generals, la lògica del raonament continua sent certa.

Espanya, que ja encapçala el rànquing d’atur a l’eurozona, i això no es diu prou perquè Grècia l’ha aconseguit reduir fins a l’11,8% i cada vegada se situa més per sota del 12,7% espanyol, fa favorable que la inflació sigui menor perquè el consum està relacionat amb l’atur. A més atur, menys consum, menys inflació.

Diguem de pas que l’èxit de Grècia, que aquí no se’n parlar, en reduir l’atur és extraordinari i és el país que ha assolit la caiguda més gran de la desocupació des del 2019. Una lliçó que encara Espanya ha d’aprendre com es fa.

Si l’atur espanyol està en el 12,7% i a l’eurozona continua pràcticament en la meitat, 5,6%, és de tota lògica que la inflació espanyola sigui més baixa que l’europea. En realitat, donada la relació que hi ha amb l’atur, encara hauria de ser menor aquesta inflació i, per tant, hi ha elements distorsionadors relacionats amb el tipus de polítiques que està fent el govern, com per exemple, la subvenció generalitzada als combustibles amb independència dels ingressos del receptor, que facilita que la inflació sigui alta.

Per tant, no hi ha cap bona política en aquest sentit sinó més aviat al contrari. En primer terme, perquè no aconsegueix reduir l’atur, que continua sent el problema crònic d’Espanya i també perquè, malgrat la xifra d’aturats, els preus dels productes de consum continuen disparats.

 Loading ...