Inflació de10,2%: les causes

Tota Europa està commoguda per una inflació que va a més i ja ningú la contempla com un fet provisional. Estimacions procedents de la reserva federal americana consideren durant els pròxims 5 anys viurem tensionats per un escenari inflacionari, malgrat que no sigui de la magnitud de l’actual, perquè en el cas espanyol, que registra un dels nivells més alts d’Europa (des de la covid que estem excel·lint sempre a ser els primers en els mals registres), s’ha situat ara en el 10,2%, una xifra que no assolíem des de ben bé fa quasi 40 anys (1985).

Les causes d’aquesta inflació són diverses, en bona part són generals i afecten al conjunt dels països europeus i als EUA, però també n’hi ha algunes que tenen el seu origen a Espanya. Vegem-ho:

  1. La inflació no ha començat ara, sinó que es va iniciar a mitjans del 2020 a causa dels desequilibris entre oferta i demanda provocats per la covid i el trencament de les cadenes d’aprovisionament.
  2. Tampoc s’ha iniciat en les actuals circumstàncies l’increment de preus en els aliments. La guerra d’Ucraïna el que ha fet és accentuar un problema que també venia d’anys anteriors en una combinació d’especulació a gran escala i crisi de producció en alguns països no occidentals.
  3. Han desaparegut en gran manera els efectes que impedien el creixement de preus gràcies a l’onada d’innovació. L’actual sembla que té menys capacitat per actuar com a fre que les anteriors, si bé la consideració sobre els impactes de la innovació ja fa anys que no deixen de tenir un cert caràcter especulatiu.
  4. La tendència a la desglobalització que impedeix els costos de producció.
  5. L’increment dels costos de l’energia que té dues causes fonamentals. Una política, la transició ecològica perquè tal com ja es va avisar reiteradament aquesta tindria un cost i en tot cas s’havia de preveure que no el paguessin les rendes més baixes. No s’ha fet res en aquest sentit i ara estem davant d’una de les seves conseqüències. L’altra militar, vinculada a les sancions amb Rússia que han disparat el preu del petroli i del gas en el mercat internacional.
  6. També la transició cap a un desenvolupament més sostenible ha provocat un augment de preus de determinades matèries primeres que es veuen particularment sol·licitades.
  7. El fet que la Xina hagi sigut la gran fàbrica mundial de baix cost per passar a un centre febril de major exigència en qualitat i, per tant, en preu, sense que hagi estat substituïda en el seu paper de productor de baix cost per un altre país o zona geogràfica de dimensió semblant.
  8. La intervenció dels estats en l’economia que ha generat un excés de demanda, factor decisiu perquè, recordem-ho, d’acord amb l’ortodòxia econòmica, la inflació és essencialment un fenomen monetari.
  9. El factor imprevist que els actuals jubilats gasten molt més que els seus predecessors. Es donava per descomptat, i el millor exemple era el Japó, que un país envellit constitueix una societat que té com a enemic principal la deflació, perquè l’abundància de gent gran tendeix a reduir la demanda. Però, les dades més recents demostren que als 40 països més rics del món, el grup de població del baby boom que ja s’ha jubilat i que a Espanya comença a jubilar-se ara, gasten molt més que els seus predecessors. Els que pertanyen al terç amb més ingressos fan una despesa mai vista i no tenen en compte, podríem dir-ho així, el dia de demà. Potser perquè saben que els anys que els queden de vida són limitats i també perquè el compromís generacional amb els seus descendents està molt trencat i no se senten obligats vers ells a mantenir nivells de patrimoni important. El fet que en els països riscs aquest grup de població disposi de rendes de jubilació raonables, amb excepcions, fa també que a diferència de les generacions anteriors estiguin disposats a gastar amb més tranquil·litat.
  10. Els factors específics d’Espanya: el primer factor és que estem pagant el gas a uns preus molt més elevats, no només pel fet general de l’increment que registra el mercat internacional, sinó perquè hem substituït, curant-nos en salut, part de les importacions d’Algèria per gas liquat procedent dels EUA (les abraçades amb Biden mai són gratuïtes). Concretament, aquest canvi de proveïdor determina un increment de preu que es pot situar en l’ordre del 40%. Un segon factor és el particular augment de la massa monetària en circulació, fruit del creixement de la despesa de l’Estat i dels quantiosos fons europeus extraordinaris i ordinaris que ens arriben. Aquests, d’una banda, tenen un efecte positiu, sobretot si la inversió genera productivitat, però també tenen la conseqüència lògica d’augmentar els diners en circulació i, per tant, la inflació. No està gens clar com s’estan utilitzant aquests fons, perquè si aquest factor de millora de la productivitat no es dona en la mesura adequada o, encara pitjor, van derivats a generar més despesa estructural, a mitjà termini acabaran tenint un efecte contraproduent. És el cas de l’anunci del nou model de residències. No hi ha dubte que l’actual no és bo, i que el que assenyala en l’acord entre el govern central i les comunitats, amb horitzó final 2030, de residències més petites i en habitacions individuals és molt millor. El problema de fons és com es finançarà aquesta gran transformació i l’amenaça ja ha estat pronunciada. Es farà amb fons Next Generation. Si això és així, s’estaran aplicant una part dels mateixos per camins benèfics, però que a la curta o a la llarga accentuaran els beneficis fiscals i pressupostaris espanyols.

Estàs d'acord que es pugui canviar de sexe amb 16 anys sense cap mena d'informe ni permís dels pares?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.