La valoració del govern d’Illa i la del govern d’Aragonès queden reflectides en l’última enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya), titulada “Valoració del Govern i les polítiques públiques 2024”.
La conclusió, en línia amb aquells aspectes comparables a l’últim baròmetre de l’any passat, és que la insatisfacció per la política és una característica destacada, i la nota final és un suspens. Només aproven els ajuntaments, amb un 5,3, mentre que la Generalitat assoleix un 4,8.
La Comissió Europea també suspèn amb un 4,5, i el pitjor de tot, el Govern Sánchez, amb un 4,1. Una dada a remarcar és que els votants del PSC atorguen un 5,8 al govern d’Illa i un 6 a Sánchez, en clara contradicció amb el sentit general, el que demostra que, pel PSC-PSOE, el factor determinant és la segona part del seu nom.
L’enquesta va ser feta entre el 25 d’octubre i el 13 de desembre i recull la valoració de tot l’any, tot i que permet determinar, en una pregunta, la diferència entre els anys 2022, 2023 i 2024, quan es van celebrar eleccions al maig. Els resultats de 2024 són pitjors en tots els temes, excepte en les relacions Catalunya-Espanya, tot i que en una mesura petita; 4,2 per 4,1, amb una valoració més baixa respecte a la d’altres àmbits. Aproven el 2024: la promoció de la llengua i cultura catalana, però amb un clar retrocés respecte a l’any anterior (5,6 a 6,1), el transport i les infraestructures (5,2 a 5,4), la sanitat pública (5,2 a 5,4) i l’educació (5,2 a 5,4).
Aquestes dades són contràries a la intuïció, almenys en relació amb la informació publicada: retrocés del català, mal funcionament crònic de Rodalies —que, malgrat no ser-ho tot, és molt important en la mobilitat pública de Catalunya—, queixes per les dilacions i cues en sanitat, i els resultats de l’enderroc de l’ensenyament català, segons totes les dades publicades.
Suspenen sempre, tot i que empitjoren el 2024, la lluita contra el canvi climàtic (4,6), l’impuls a l’economia i les empreses (4,6), la lluita contra la pobresa i l’exclusió (4,3), les relacions Catalunya-Espanya (4,2) i la inseguretat ciutadana (4,2).
Valoren amb un 5 o més al Govern el PSC (5,8), ERC (5,7) i els Comuns (5), la qual cosa mostra que existeix un grau notable d’afinitat entre aquestes forces. Quan es va fer l’enquesta a finals d’any, governava Illa, però es podia tenir memòria del govern d’Aragonès, i això pot matisar la nota, però no fins al punt de desvirtuar-la.
Amb caràcter general, l’enquesta ens aporta unes dades que mostren com ha canviat el país a causa de la immigració: el 59% de la població ha nascut a Catalunya, el 17% a altres autonomies i el 24,5% a l’estranger. Ja hi ha més persones d’aquesta procedència que procedents d’altres llocs d’Espanya, mentre que els nascuts a Catalunya continuen reduint-se pel duo combinat de la mortalitat i l’escassetat de naixements.
La primera llengua d’ús és el castellà per al 53%, el català per al 32%, mentre que les altres llengües representen el 15%. Mai el català havia experimentat una situació tan pobra.
La majoria considera que la situació política de Catalunya és dolenta (48%) i també l’econòmica (43%), mentre que opinen que és bona el 21% i el 27%, respectivament. Els que opinen que ni és una cosa ni l’altra representen el 29% en ambdues qüestions.
Dos fets palesen la realitat almenys en els termes que mostra l’enquesta: Illa no ha modificat la percepció negativa de la política, i la població no registra l’èxit econòmic del país que s’atribueix Sánchez.
