Ideologia i escola: La conculcació dels drets dels pares i l’estigmatització de l’escola diferenciada

Dos centres concertats ben coneguts, Viaró a Sant Cugat i Canigó a Barcelona, han fet públic que renunciaran al concert per transformar-se en centres privats i, per tant, amb un cost molt més important per als pares. La idea de la “renúncia al concert” és un eufemisme. Es tracta, senzillament, que aquests centres practiquen la metodologia pedagògica de l’escola diferenciada, on els nois i noies estudien en escoles separades.

El que ha passat és que la Generalitat deixa sense el concert econòmic aquelles escoles que opten per aquest model. No importa que hi hagi pares que vulguin aquesta educació per als seus fills d’acord amb els seus criteris, perquè, malgrat que està consagrat com un dret a la Constitució, tant el govern català com l’espanyol ignoren aquest principi.

La posició de la Generalitat

La Generalitat, per raons estrictament ideològiques, considera que aquests centres “segreguen” per sexe. Però la pregunta que caldria que responguessin és: qui és el segregador i a qui segrega? Aquesta pràctica implica que hi ha unes persones que, contra la seva voluntat, reben unes condicions pitjors que unes altres? Això és el que realment defineix la segregació: separar uns del comú. Ara bé, qui són els pares que volen que els seus fills siguin segregats?

De fet, els alumnes, tant nois com noies, de les escoles diferenciades treuen millors resultats en conjunt, i això, evidentment, no lliga amb la idea de segregació. Aquest fet encara és més accentuat en les assignatures tècniques, com el batxillerat científic, les matemàtiques, la física i la química. La proporció de noies d’aquestes escoles que opten per graus d’enginyeria és molt més alta que la mitjana, fet que sovint s’ha considerat, sobretot per part del feminisme, com un problema. Però quan hi ha una solució evident, se l’han de carregar.

Els beneficis de l’educació diferenciada

El model d’educació diferenciada parteix del criteri que, separant nois i noies en aules o centres diferents, els resultats d’aprenentatge seran millors. Això es deu al fet que l’ambient educatiu i les metodologies s’adapten millor a les característiques diferencials de nois i noies, que tenen ritmes de maduració i estils d’aprenentatge diferents. Així, es potencia el rendiment acadèmic. L’exemple anterior sobre les noies en els batxillerats científics i el seu accés a les enginyeries n’és una conseqüència.

A més, l’educació diferenciada pretén adaptar-se millor a les diferències en el desenvolupament de l’alumnat, reduir les distraccions que es produeixen quan nois i noies conviuen en aquestes edats, crear un ambient més personalitzat i fomentar el lideratge i la participació en aquelles persones que, en un context mixt, podrien inhibir-se d’assumir determinades responsabilitats. Diversos estudis també mostren que aquest model serveix per prevenir els estereotips de gènere, fent que els estudiants es concentrin més en el seu desenvolupament acadèmic i personal.

Presència internacional del model diferenciador

Aquest tipus d’educació, seguit majoritàriament per escoles de perfil religiós, com les de l’Opus Dei, tot i que no exclusivament, té una presència internacional notable, independentment de les conviccions religioses, especialment a l’àrea anglosaxona. Als Estats Units hi ha moltes escoles diferenciades, i algunes d’elles són públiques. Des del 2006, la normativa permet que les escoles públiques ofereixin aquesta mena d’educació si així ho decideixen la comunitat local i els pares.

Al Regne Unit, les escoles diferenciades són comunes, especialment en el sector privat, que és d’un major nivell d’excel·lència. Moltes escoles d’elit són diferenciades, i també n’hi ha en institucions públiques. A Austràlia i Nova Zelanda, aquest model també està present tant en el sector privat com públic. A Amèrica Llatina, hi ha una incidència important d’aquest model, especialment a Mèxic i Argentina. A Xile, un nombre significatiu de centres aposta per aquest enfocament amb l’objectiu de millorar els resultats acadèmics.

Suport de la UNESCO i el Tribunal Constitucional

La UNESCO considera que l’educació diferenciada per sexes, quan s’organitza de manera equitativa i sense prejudicis, com es fa a tot el món occidental, no és discriminatòria. El que importa és que nens i nenes rebin educació d’igual qualitat. Aquest fet és una evidència que ni el govern espanyol ni la Generalitat han pogut refutar amb arguments vàlids, ja que els resultats acadèmics són bons. El que ha de fer l’administració, en tot cas, és vetllar perquè els resultats siguin equivalents entre nois i noies, garantir la igualtat d’oportunitats i assegurar que es compleixen els estàndards de qualitat.

Segons les sentències del Tribunal Constitucional, l’escola diferenciada s’ajusta perfectament al marc de la Constitució, que consagra el principi de no discriminació. Per tant, no es pot considerar una segregació en sentit pejoratiu, com alguns pretenen argumentar.

Un error estratègic

És realment desastrós que un país com Catalunya, que ha vist com el seu sistema educatiu s’ha deteriorat amb el pas dels anys, tingui aquesta fixació en un model escolar que aporta bons resultats. Més enllà de les preferències personals, és important recordar un principi fonamental: el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills, especialment en l’aspecte moral i religiós, però també pel que fa a les condicions en què es duu a terme l’ensenyament.

Hi ha pares que poden pensar que això és una tasca que farà l’escola pública. És un greu error, i en pagaran les conseqüències. És absurd pensar que, si la política va malament, els partits no compleixen la seva missió, l’administració no ens atén bé i el fracàs escolar a Catalunya és extraordinari, malgrat tot això se’ls faci confiança perquè siguin ells qui eduquin els nostres fills en lloc de ser nosaltres, amb els nostres criteris.

 Loading ...