Un dels problemes que té la moderna sanitat és l’extraordinari creixement dels superbacteris, aquelles que han aconseguit fer-se resistents als antibiòtics a conseqüència del mal ús que se’n fa. Els avanços en la medicina van permetre aturar, a partir de la penicil·lina, les malalties infeccioses responsables d’una gran mortaldat. Però, progressivament i sobretot en els temps més recents, l’ús i abús d’aquest tipus de substància protectora, l’antibiòtic, ha acabat aconseguint que hi hagi variants de bacteris immunes a la seva acció. I és aquí on entra en joc la mel. Un recent article de divulgació de la doctora en veterinària de la Universitat de León, Patricia Combarros, té la virtut de recordar el potencial antibacterià de la mel i situar els últims coneixements sobre ell.
Per una banda, l’alt contingut en sucre de diversos tipus, sobretot glucosa i fructosa, i un baix contingut en aigua determina que la mel sigui un medi poc favorable per a la multiplicació dels bacteris, però atenció perquè estudis realitzats amb mel artificial no han aconseguit els mateixos efectes medicinals. La raó és l’existència de molts altres components que accentuen aquesta capacitat antibacteriana.
Per començar, el caràcter àcid d’aquest producte. En la seva composició s’han identificat més de 32 àcids orgànics diferents (cítric, acètic, fòrmic, màlic, oxàlic, …) que són desfavorables al creixement bacterià. A més a més, hi ha altres compostos minoritaris que actuen en la mateixa direcció. En concret destaquen els compostos fenòlics que varien en funció del tipus de mel i també, atenció, l’aigua oxigenada, perquè la mel en porta si no ha estat sotmesa a tractaments tèrmics. És a partir d’una reacció química dels components de la mel que s’acaba produint una reacció de la glucosa que dona lloc a l’àcid glucònic i al peròxid d’hidrogen, és a dir, el que coneixem per aigua oxigenada i que té un potent efecte antibacterià. I és que aquest producte tan natural és d’una complexitat extraordinària amb components, centenars d’ells, que causen efectes específics i simultanis sobre els microorganismes. Ataca la morfologia i l’estructura bacteriana i fins i tot la pot trencar, afecta el potencial de la membrana del bacteri i, per tant, les seves funcions vitals dels bacteris, actua sobre el seu metabolisme i sobre alguns dels mecanismes que precisament la fan resistent als antibiòtics.
En definitiva, ni la grip ni la covid són bacteris, per tant, no tenen resposta amb la mel. Però ara que s’acosta l’hivern és bo que tinguem present que podem resistir-nos a les agressions bacterianes fent un bon ús d’aquest aliment. Tot tractament amb antibiòtics hauria d’incorporar la mel a la seva dieta habitual, si no té altres contraindicacions mèdiques.
Loading ...
