El president dels Estats Units Donald Trump privà diumenge passat Huawei d’accés als gegants tecnològics nord-americans que li proporcionen peces clau tant del software com el hardware dels seus telèfons mòbils i altres productes.
El mastodont de la telefonia mòbil xinès es troba a les portes d’una crisi de dimensions inaudites. El període de 90 dies de marge que l’executiu nord-americà donà a Google per tal de concloure la seva col·laboració amb Huawei no fa més que posposar breument unes conseqüències que podrien posar en risc existencial la marca.
És la primera vegada des del inici de l’anomenada “guerra comercial” entre els Estats i la Xina que la Casa Blanca pren una decisió que posa en perill un actor estratègic xinès.
Sens dubte, en l’anunci hi ha una part incontestable d’estil negociador de Trump. El president efectua una amenaça creïble per obligar després a negociar. En aquesta ocasió, però, també hi ha una part d’advertència als gegants tecnològics nord-americans. I finalment, sembla igualment haver-hi certa voluntat de danyar realment Huawei.
Els Estats Units tenen segurament bones raons: com Converses a Catalunya recollí fa poc, Huawei és l’empresa més ben posicionada del món per implementar la tecnologia 5G. Aquesta nova plataforma de telefonia mòbil promet revolucionar en els propers anys l’economia mundial a través el “Internet de les Coses”.
La Xina obté beneficis saltant-se les regles del joc
Donald Trump no és certament el diplomàtic més fi del planeta, però té el mèrit de parlar clar i actuar en conseqüència. En l’enfrontament contra Huawei, ha estat el primer líder occidental en dir en veu alta el que tothom sap: que la Xina no ha jugat net en el comerç mundial els darrers 30 anys.
En efecte, mentre Beijing ha aprofitat tant com ha pogut els avantatges del ordre liberal, accedint a mercats d’arreu del món -inclosos els europeus- amb unes condicions molt avantatjoses, el seu propi mercat intern roman pràcticament tancat a l’estranger.
Protegint i promovent financera i políticament les seves empreses, el govern xinès ha practicat un veritable parasitisme comercial. Emprant termes de la teoria de jocs, la Xina ha estat el gran free rider del liberalisme mundial: en ha extret quantiosos beneficis sense participar en els costos.
Europa no mou fitxa
Com era d’esperar, la resposta europea davant el imperialisme comercial xinès és decebedorament feble. Fa poc, la Comissió Europa ha anul·lat l’estratègica fusió d’Alstom i Siemens per a fer front al gegant ferroviari xinès. Davant Huawei, ni Brussel·les ni els Estats Membres han estat capaços de fer un front comú.
El president francès Emmanuel Macron ha afirmat que bloquejar Huawei “no és la millor manera de defensar la seguretat nacional”, però no ha proposat cap alternativa.
El més preocupant és que sembla que Europa és totalment inconscient de la tempesta econòmica i tecnològica que s’apropa. Afirmant no voler començar “una guerra tecnològica”, Macron demostra una profunda desconnexió de la realitat. Com un marxista digué, “et pot desinteressar la guerra, però la guerra s’interessarà per tu”.
Idealment, els països europeus i l’UE haurien d’aprendre a defensar la seva sobirania, també tecnològica. Però un cop més, davant el seu immobilisme, la nostra millor esperança resideix en el lideratge d’Amèrica, que és qui veritablement ens defensa des de fa més de 70 anys.
