Progressem anant cap enrere perquè tornen els rellogats. Una figura clàssica en la vida i costums dels anys 50 i 60 del segle passat: compartir unes habitacions de l’habitatge per obtenir més ingressos i també perquè els rellogats no podien permetre’s pagar-ne una per a ells sols.
El retorn del fenomen dels rellogats
Aquest fenomen ha tornat amb força i demostra el grau de carències amb les quals viu la nostra societat benestant. De fet, segons els portals que publiquen anuncis d’aquesta mena, el mercat d’habitacions ha crescut un 50% en un any. I els lloguers se situen en una mitjana de 550 euros.
El mercat invisible de l’habitatge compartit
En realitat hi ha tot un mercat molt menys visible que no circula per mitjà de les webs especialitzades sinó que va pel boca-orella, com abans, i que se situa sobretot en els barris d’ingressos més baixos, el Raval, Sants-Montjuïc, Nou Barris, amb preus sensiblement inferiors.
Escassetat d’oferta i noves regulacions
A aquest fet, que en si mateix és un indicador negatiu del benestar de la població, se li afegeixen dues dades recents més. Una és que l’oferta de pisos de lloguer, que ja era molt escassa, ha caigut en picat en els últims mesos a Barcelona, a conseqüència de la nova regulació de la Generalitat. L’objectiu pretès de rebaixar els preus està aconseguint tot el contrari i a més una gran escassetat d’oferta.
Desafiaments i necessitats: una visió de futur
De fet, aconseguir un pis de lloguer avui en dia és una prova difícil de superar per a la majoria de la gent pel preu i per les condicions que vol el que el lloga. Des de molts àmbits tècnics ja es va advertir que aquestes mesures tindrien aquestes conseqüències, però la progressia dominant en el govern i en la cultura mediàtica, la visió tècnica i científica els hi és indiferent i, per tant, du a terme coses que ja se saben que estan condemnades al fracàs com l’actual regulació de l’habitatge.
La clau: augmentar l’oferta d’habitatges
La raó fonamental és molt simple, tothom mínimament assabentat sap que el problema de l’habitatge és bàsicament d’oferta. Cal posar més habitatges al mercat. Aquesta és la resposta essencial i això vol dir diverses coses, entre elles i una gens menor, la de disposar de suficient sòl edificable, perquè aquest a més és el factor que determina el cost final perquè la construcció cada vegada més industrialitzada tendeix a reduir el seu impacte mentre que el del valor del sòl augmenta.
El deteriorament de la situació financera dels joves
Aquest problema cal relacionar-lo amb el que posa en relleu l’últim informe de l’Enquesta Financera i Familiar del Banc d’Espanya que assenyala que entre el 2020 i el 2022 la riquesa dels joves s’ha reduït en un 25%. Atenció, no confondre riquesa amb ingressos que són dues coses ben diferents. La primera fa referència a tots els béns dels quals una persona disposa i que per a la immensa majoria de la població té en l’habitatge el principal component.
El greuge als joves i la revalorització dels majors
Aquesta reducció de la pobresa és deguda a la continuada disminució de la propietat d’habitatges per la població menor de 35 anys. Si el 2011 arribava quasi al 70%, ara no assoleix ni tan sols el 32%. L’efecte contrari es dona en la població més gran de 75 anys que han vist augmentar la seva riquesa bàsicament per la revalorització de l’habitatge que la majoria té en propietat.
Conseqüències socials i econòmiques
Aquest escenari posa en relleu l’empobriment relatiu dels joves, d’una banda, entenent com a tals els menors de 35 anys, i, d’altra banda, la dificultat creixent de poder-se emancipar i, per tant, formar una família i arribar a tenir fills. I aquests fets al seu temps enllacen amb la baixa natalitat i les conseqüències de la pressió immigratòria.
Un cercle viciós per a la joventut i la societat
Catalunya, Espanya també, però en grau més baix, viu en un cercle viciós on la manca d’expectatives pels joves, dificultats extremes d’emancipació, problemes d’habitatge, pressió immigratòria i estímuls a un model econòmic de baixa productiva s’articulen generant un circuit que cada any que passa empitjora la situació de benestar i prosperitat sobretot per a la joventut i en general per a la majoria, perquè joves vol dir futur.
📉💡 L'escassetat d'habitatges i les noves regulacions estan impulsant el fenomen dels rellogats. Quines són les conseqüències per als joves? Descobreix-ho ara Share on X
Loading ...
