Ada Colau es va fer famosa i l’instrument que li va permetre assolir l’alcaldia va ser tota la seva tasca per defensar el dret a l’habitatge i contra els desnonaments. Una de les seves promeses fonamentals va ser el que proporcionaria habitatge a dojo. Colau va prometre 4000 habitatges públics de lloguer i el resultat ha estat una dècima part, si considerem els que realment estan acabats en aquest termini de 4 anys.
Ara, segurament per compensar aquest fracàs, llança la iniciativa que obligarà a dedicar la meitat de les noves promocions a pisos assequibles, superant així la norma actual del 30%. No serà a tota la ciutat, però sí a gran part d’ella, en concret a Ciutat Vella, l’Eixample, Poblesec, vila de Gràcia, Poblenou i Camp d’en Grassot, amb possibilitat d’estendre-ho a Sants, Hostafrancs i Les Corts.
Aquesta mesura significa que en el cas de dur-se a terme promocions, els preus del 50% no afectat pujarien pels núvols per compensar, encara que fos parcialment, la rebaixa que els hi imposaria la nova norma. Aquest fet també pot comportar que no es produeixin noves promocions en aquests barris, a l’espera de temps millors, cosa que dispararà els preus del mercat de segona mà. La construcció es desplaçarà sobre les altres zones de Barcelona que no estarien afectades per aquesta normativa, que exclou i això té significació, la zona de major renda de la ciutat, la de Sarrià-Sant Gervasi.
No és una bona política urbana distorsionar el preu i l’oferta a través de mesures reguladores d’aquest tipus. No perquè el mercat de l’habitatge no hagi d’estar regulat com a bé necessari que és, sinó pel tipus de distorsió que ocasiona.
La política vàlida és la que s’ha dut a terme a tota Europa la de l’habitatge municipal a gran escala de lloguer i a bons preus. Colau hauria d’explicar per què deixa tants solars municipals inactius quan podria emprendre nombroses iniciatives. També, facilitar la subdivisió d’habitatges de 300, 400 i 500 m2 que existeixen, injectaria més oferta i ajudaria a regular els preus. Una vegada més, l’alcaldessa apunta a convèncer un votant que es deixa seduir per mesures populistes sense reflexionar sobre la viabilitat i les conseqüències que comporta.
